> “Su sardu est limba bona pro faeddare”. Intervista a Brunu Sini « ilMinuto – notizie Mediterranee – edizione Sardegna

“Su sardu est limba bona pro faeddare”. Intervista a Brunu Sini

lingua sarda(IlMinuto) – Casteddu, 8 de su mesi de ledàminis – Atopu nou po “Ndi chistionaus impari”, sa fentana noa de “IlMinuto” chi chistionat de sa língua sarda e de sa política linguística. Custa cida sa redatzioni at intervistau a Brunu Sini, scriidori in sardu e furriadori de s’italianu a sa língua nostra. Úrtimu traballu furriau in sardu “Nemos Deviat Ischire, Neune Deviat Intèndere” de Giuanna Mulas.

Brunu Sini furriadori in sardu: si podit contai custa istória?

Pro a mie chi apo fatu sas iscolas de pitzinnia in sa segunda mesania de sos annos 60 su disacatu nieddu ch’est istadu fatu contr’a sa cultura nostra lu gito de continu suta de ojos. Deo etotu apo isperientadu subra sa pedde mia sos mètodos impitados dae sos colonizadores in chirca de nd’israighinare sa limba dae sas concas nostras: colpos de fuste, iscutas de tzota, malas peraulas, lègidas de vida e umìlios de donzi manera. Duncas su de iscrìere e de faeddare in sardu est, pro cantu m’apartenet, una rejone de vida. Cando sas mastras nos contaiant sas paristòrias galdubberas e afroddieras chi sa limba nostra (dialetto lu naraiant a inzenzu) fit cosa ruza de si nde irgonzare ebbia, cosa de lassare a bonu sou ca no aiat giudu perunu, faeddu de pastores e de crabarzos; cando, a mala gana, deviamus intèndere sas faulas mannas chi nos cheriant fàghere a pensare chi chie allegaiat su sardu no podiat aprèndere bene s’itaglianu, o, forasmale!, chi chie chistionaiat in limba fit pius pagu abistu de sos “itagliòfonos”; cando, pius de totu, sos babos e-i sas mamas de Sardigna incomintzeint, a trumone mannu, a crèere a custas camàndulas tramposas chi no pigaiant ne a muru e ne a gianna e, abbaidende·si bene dae su sighire a issinzare sa limba issoro a sos fizos, incomintzeint a traìghere sas cussignas dadas dae sos mannos chena chi s’abizerent gai de nd’èssere seghende sas alas e-i sos archiles a sas zenias e a sas erèntzias benidoras, boghende·che·lis, addolumannu, su terrinu dae suta de pes. E oe, guasi guasi, fintzas chi alleghemus in sardu a fizos nostros dae sa die de s’iglioronzu, no resessimus a los fàghere mutire in limba nostra ca resultant bumbardados dae donzi banda dae messàgios in limba istranza … e a donzi manera, su pius de sas bias, pro cantu si chirchet de lis negossiare in sardu, issos nos respondent in itaglianu. Est beru puru chi sa limba apresa in criaduria est cussa chi nos at a acumpanzare tota vida e duncas no est tempus pèrdidu, comente diat pòdere pàrrere in custu mamentu, su de manizare sa limba arrejonende chin sas criaduras nostra, no est a pistare abba in su pistone.
Pro a mie, tando, a impreare sa limba, chi mannos nostros nos ant intregadu in manos, est no un’ischitidura ebbia, cantu etzisgiantu su fundamentu pro fàghere torrare a nàschere, ispipillare e alleporizare sa Sardigna e-i su pòpulu sardu.
Posta a banda sa limba apresa a forza de sos usurpadores gallizadores, arrambende·la a un’ala (ma abarrat semper cue si mi deveret servire a carchi cosa), impito cussa chi dae criadura est istada sa limba de sos bisos e de sos pensamentos mios … s’incapat no est bona a nos fàghere sos interesseddos nostros, lampu! Bida sa capa male sestada de custos ùltimos tempos, creo chi donzi sardu chi apat àpidu su bonu gianile de àere retzidu custa istrina meravizosa chi est sa cultura nostra, devat fàghere de totu pro la iscumpartire chin chie si siat apat gana de torrare a diventare mere de sos trastes chi mannos nostros nos ant postu in manos.
A tempus sou iscriei unu liberu (Patada, in chirca de su deris imbertu” Istituto Camillo Bellieni Editore, 1994) pròpriu pro chircare de mustrare chi su sardu est limba bona pro faeddare (ma dia podere narrere fintzas: chistionare, allegare, negossiare, arrejonare, cuntrestare) de cale si siat cosa. In su 2010 apo bortadu in sardu unu romanzu de Giuanna Mulas (“Nemos Deviat Ischire, Neune Deviat Intèndere” Il Mio Libro, 2010); in custu ùrtimu tribàgliu est ladinu aberu cale siat sa fortza, sa balia e, a su mantessi tempus, sa dilighia espressiva de sa limba nostra; un’isperièntzia ispantosa, chi permitit de iscobiare una limba bia, ricca, bàrria de sentidos e de freguras chi sa limba de sa “cuncurrèntzia” mancu a costazu li podet istare.

Ita iat a podi fai s’iscola po su sardu e po is prus giovuneddus chi oi pagu fueddant sa língua nostra?

S’iscola, si no fit istada una de sas aimas printzipales chi sos colonialistas tzarrosos, atzudos e imboligosos impreant pro chircare de issaèschere o, assumancu, de folclorizare e de amminudare sa cultura nostra, diat pòdere fàghere meda, tratende, pro esèmpiu, assumancu su mesu de su tempus pro arrejonare a sos pitzinnos in limba nostra de cale si siat cosa, dae s’iscèntzia a sa matemàtica, dae s’istòria a sa geografia fintzas a giòmpere a sa literadura. Ma de pius diant pòdere fàghere sas famìlias, in s’impestantu, torrende a impitare in domo, chin sos piciocheddos, sa limba de mannos nostros, ca su sardu, si cherimus aberu àere unu cras nostru de protagonistas, at a torrare a dèvere èssere sa limba mama de sa sotziedade nostra, cussa ebbia chi nos podet fàghere assaboriare e tastare sos nuscos e-i sos entinos sos pius lèbios e dìligos de s’ìsula nostra. Solu gai su sardu at a pòdere diventare deaberu finamentra unu “businnes” pro sa Sardigna, chin sa nàschida e brotadura de mizas de postos de tribàgliu de mastros, giornalistas, operadores de cultura e gai etotu nende.

Su sardu e is fueddadas suas: est profetosu, po fustei, a tenni una fueddada scéti comenti “língua de s’ísula”? Poita?

Aporro gràscias a su Minutu pro custa pregunta ca mi permitit de mi nde bogare carchi pedrischina dae sos botes. Postas un’iscutighedda a parte àteras minorias chi che sunt in Sardigna (cadduresu, tataresu, aligheresu e tabarkinu), assumancu in custa occajone, ma pro mancàntzia de logu ebbia… totu limbas custas chi ant bisonzu de unu arrèjunu a contu issoro e chi, a donzi manera, andant respetadas e ardadas comente e siendas mannas de su patrimòniu culturale nostru; pesso chi su sardu siat limba giòmpida, madura pro nd’èssire a fora dae sas làcanas istrintas inue ch’est istada intuveddada dae s’ignoràntzia e dae tzertos malintraniados interessos coloniales istranzos. Su fatu chi b’apet diferèntzias dae unu zassu a s’àteru de Sardigna est sa richesa bera de sa limba nostra e-i su sardu no est ne su logudoresu o su nugoresu e nemmancu su campidanesu leados donz’unu a contu issoro; totu a su pius custas sunt isceras, variedades de una cosa pius manna chi no est possessu privadu de neune ma propriedade prùbica de totu.
Su sardu at dignidade de limba cando si cussiderant totu sas milli pijas, acentos, particularidades, trobojos meravizosos chi aciapamus andende dae su cabu de subra a su cabu de josso, colende peri sas leadas de mesania; est custa sa sienda manna de sa limba nostra, su chi la faghet bia; una limba morta ebbia podet èssere cabale totue fatu su logu.
M’est costadu, dae pagu, de lègere unu cantu de bortadura in sardu de unu lìberu (no mentovo s’autore ca no cherzo pesare abolotu indebadas), e sos ojos mios ant dèvidu bìdere custas peràulas: “… mi l’apo abbaidadu anneada e l’apo naradu chi mi naraia Natàlia e cando l’apo naradu chi mi naraia Natàlia s’est postu a rìere e at naradu chi deo mi podia nàrrere ebbia: Colometa…”.
In mancu de duas rigas ses bias ripìtida sa mantessi peràula. Custa est una cosa pagu sèria, antzias est una birgonza, una tzàntara, una lèria … una manera pro ispuccire sa limba e dare rejone a cantos andant nende chi su sardu no si podet impreare si no pro arrèjonos de tzilleri o in famìlia… e no est gai de tzertu, ma pro iscrìere e pro furriare bene in sardu tocat de istudiare, de bi contivizare, de bi pònnere aficu, perdende·bei unu bellu pagu de tempus, limende, chirchende, mezorende e acontzende innoghe e in cue, ca si nono est a fàghere chimentu, bisestru e istragu ebbia. Pro fàghere un’esèmpiu de sa bete ricchesa de custa limba, apo a pòdere iscrìere: mutei cussa catedda “murritorta” e no potei fàghere a mancu de la giamare gai ca proite gighiat unu mutzighile tortu e istraortu … tzertu l’aia pòtida giuilare in àtera manera ma cando la tzèrrio, m’aggradat cussa peràula tosta, gai àrria de erres … -.
No apo mai assegundadu su mantessi berbu e, pischende dae campidanu a logudoro, colende in su nugoresu, apo fatu a bìdere chi su sardu est tot’àteru chi no una limba pòvera e debilonza.
Apo fatu custu esèmpiu, e nde dia pòdere fàghere àteros milli, ca su chi cherzo nàrrere est chi innantis de interessos de dinaris e de “currìcola” bàrrios de pubricatziones, in su sardu bi cheret impìciu mannu, pascèscia, assussegu, intiriolu matzucu, indeletu … in pagas peràulas passione. Si mancat custa, est pius su dannu chi si faghet chi no àteru.
Pro che l’agabare chin sa resposta a custa pregunta naro chi, a bisu meu, est netzessàriu chi b’apat una ortografia comuna chi, in una manera o in s’àtera, nd’at a bèssire a pizu manizende su sardu de pius in pius, fintzas ca si como problemas e pispinzos b’at, comente narat unu dìciu sardu: “in caminu s’acontzat bàrriu”. Custu ca una cosa est sa limba faeddada, àteru contu est sa limba iscrita, chi devet arrivire a àere règulas chepari totue, si cherimus chi sos lìberos nostros los potant lègere totue e no in su bighinadu nostru ebbia. Posca, chi andent arribadas e cuverenadas totu sas diferèntzias de sa limba faeddada, custu est ateretantu netzessàriu e de importu.
Pro cantu m’apartenet, deo no bido perunu intalvàriu intro a su nugoresu, su campidanesu e-i su logudoresu … sunt totu faeddadas meravizosas chi dant richesa a sa limba nostra. Dae pagu apo fatu a pare chin Tzurrundeddu, Fisieddu e-i sos ateros pessonazos de sa istraordinària isperièntzia literària de Brunu e de Pàulu Tremulo. Est meravizosu aberu cantu ispantosu a iscobèrrere tzertas orizaduras casteddajas chi, posca, sunt accurtzu aberu a sos orulonzos e a sos dìcios de su logudoresu e de su nugoresu. Custu pro nàrrere cantu bi tenza deo a su campidanesu, chi cussidero una sienda manna cantu sas àteras faeddadas de Sardigna.
Penso chi diat èssere bènnidu su tempus de la bogare de cabu chin sas cuntierras istòigas. Già diat èssere ora de nos fàghere pagu pagu totu pius abistos e a pensare azigheddu de pius a su profetu nostru, ca si bi la sighimus a nos istentinare pro lanivuzos e cosas de pagu contu, in s’impestantu chi nois nos semus iszufiende chin sas lanas de riu sos inimigos de sa cultura nostra no ch’ant a pinnigare finas sas mudandas.

Po Brunu Sini cali iat a depi essi sa política de impitai po avalorai su sardu?

Su sardu est, chena duda peruna, una de sas cosas chi dant pius tragos e fastizos a s’istadu italianu, tantu est chi no b’at àpidu mai avitu in trastes pro chircare de l’isperdisciare. Maicantas sunt sas peleas chi devimus fàghere pro nde torrare a arritzare sa Sardigna, ma in mesu de custas at a tocare, de seguru, de dare su gabbale chi li deghet a sa limba; diat bisonzare de incomintzare torra a che tzaccare in sos àminos de fizos e de nebodes nostros cussu carchi cosa de pius chi su pòpulu sardu aiat cufromma a sos itaglianos e chi manu manu nos ch’amus lassadu isciapare dae manos, fatu su caminu, isperdiscende·lu. Su sardu devet intrare in sas iscolas dae s’imbuccada pius nòdida, costet su chi costet, fintzas a preju, si netzessàriu a s’incomintzu esseret, de dèvere abèrrere sas iscolas fora via. Sas àndalas de s’istòria sunt maicantas e divèscias ma medas bias current a costazu a pari. Tocat a nois a seberare: podimus ischirriare de pèrdere sa limba e paris chin issa sa dignidade de pòpulu, oburu semus a manera de nos detzìdere (e diamus èssere alu in tempus) a leare sa limba che a unu barru pro iscuncordare totu s’ordinzadura colonialista chi nos est atende a puntu de nos ispèrdere cantos semus.

S.P.

© RIPRODUZIONE RISERVATA

0 Risposte a ““Su sardu est limba bona pro faeddare”. Intervista a Brunu Sini”


I commenti sono chiusi.