> “monserrato”: Pauli-Pirri | ilMinuto

“monserrato”: Pauli-Pirri

(IlMinuto) – Casteddu, 25 de su mesi de fiàrgiu – Fiat ora! Unu cartellu, unus cantu cartellus, cun su nòmini de sa Bidha scritu fintzas in lìngua sarda.

Ita smanaus! Apustis de èssiri pubrigau sa “Carta de Logu Istòriga e Linguìstiga de Sardìnnia”, e a oi in diri funti giai trint’annus, e innui nci funti scritus in sardu totu is nòminis de is bidhas de Sardìnnia e fintzas cudhu de Pauli. Seus arrennèscius a biri s’aministradura pùbriga chi fait calancuna cosa apitzus de s’identidadi cosa nosta paulesa, apitzus de sa lìngua sarda.

Cuàturus cartellus e iat passai a s’istòria che sa primu aministradura de Pauli, chi imperat su sardu beni e no che a sa manera de is de Bidhiolina.

Pauli. Custa bidha de sa Curadoria, o Partes, de su Logu Calaritani o de Plùminus, si narat e scridiat diaici candu sa Sardìnnia fut indipendenti e lìbbera. Est stètiu torrau a betiai in lìngua cadelana Montserrat, e in itallianu cun unu sonu prus burdu in Monserrato, custu strupiu est stètiu pensau, scritu e strumau in su 1888.

E aici de una pauli, meda prus manna intzaras de oi, nci seus lòmpius a una madonna, o mellus a su nòmini de unu munistèriu cadelanu, cudhu de Montserrat, innui si bantada cudha madonna.In lìngua sarda, e mescamenti in sa toponumàstiga, a is àtrus logus o bidhas chi si tzerriànt Pauli s’aciungiat calancuna cosa po no si dèpiri cunfundi cun àteras bidhas chi teniant su matessi nòmini.

Pauli Arbarei, Pauli Gerrei, Paule o Paulle a Paulilàtinu e Pauli-Pirri, su nostu, po narri e cumprèndiri sèmpiri ca si fuedhat de sa bidha de Pauli chi est intramesu o incotia de Pirri, Ceraxus e Cuartu. Cudha matessi Pauli, o Stàini, innui oi nc’est su parcu de Terramàini, orus orus a su canali de Mamarranca in sa làcana o su trèmini cun Pirri.

In Pauli sa parti prus antiga de sa bidha est stètia pesada in artu de unus cantu metrus a su pillu de su mari. Sa crèsia manna paulesa est sa de santu Ambròsiu, torrada a fraigai in su XVI sègulu, forsis apitzus de un’àtera crèsia prus antiga, in dunu tretu, su prus artu e prus sighuru contras a s’àcua de su Stàini.

Arriu mortu e arriu biu.

S’arriu de Pauli passàt fintzas a su sègulu passau in sa passillada de bia de s’Arredentori, ma custa nosu dha tzerriaus s’Arriu. Ma a in sa primu mitadi de su 1900 cudhu arriu fiat stètiu interrau, e po custu betiau Arriu mortu, e deviau in s’oru a su campu de aviatzioni e si torrat a “arresuscitai”, amostai, a su costau de Is Pontis paris a is làcanas cun Ceraxus e Cuartu. S’àteras àcuas chi ndi podiant calai in bidha e fàiri dannus, che in is annus 1950, fuant stètias deviadas in s’Àxrini casi mannu che su canali de Mamarranca, e oi in diri nc’est a dhu tupai, a dhu interrai e imoi fintzas issu mortu, s’arruga noa e meda lada de bia Portu Botte.

Fintzas oi in diri si podit biri in s’oru de sa Cantina Sotziali de Pauli mesu tudau, su Ponti de Stàini aici dhu tzerriaus, de innui cumintzat su canali de Mamarranca o Terramàini est su ponti chi permitiat e si permitit oi de lompi de su bixinau de Is Cancelledhus de Pauli a Pirri.

In sa matessi manera po su nòmini de Pauli funtzionàt su nòmini de Mara, po dha pratziri e no dha cunfùndiri cun is àteras Mara de Sardìnnia: cun cudha in su Logu Orikesu a su costau de Putumajore, cun cudha in su Logu Arbarikesu (Mara Barbarikesa) o Bidhamara, e cun cudha de su Logu Calarikesu (Maracalagonis).

In sa matessi manera si costumanàt a tzerriai Bidha manna, innui nci fiat fintzas una Bidha pitica, Bidha noa innui anca nc’est o fiat stètia fintzas una Bidha bècia, Frùmini mannu o Monti majori innui ca nci ndi fiat unu minori. Sa bia manna (Siamanna) innui nci fiat Sa bia pitica (Siapicia). Una Bidha de jossu, innui ca nci ndi fiat una de sus. Aici girant is nòminis in sa lìngua lìbbera e otonoma de Sardìnnia.

Santa Ìgia o Bidha Manna fiat tzerriada aici etotu sa capitali, sa bidha prus manna e de importu prus mannu, de su Logu Calaritanu o de Kalaris o Giudicau de Plùminus, ca su Logu Calaritanu fiat, po bona parti, siustu e ingiriau de su Cixerri e su Flùmini mannu, chi totu e is duus si ghetant in su Stàini de santa Cilla, o Cecìlia in cuntinentali, Gilia, Gilla in sardu. Custa est sa santa manna de is Castedhàjus fintzas de oi in diri ca sa seu de santa Maria in Castedhu de sus est una madonna de is ladronis culunialistas pisanus ca in su 1256 bincint su Logu Calarikesu e in ndi sciùsciant sa Bidha Manna de santa Cilla po si donai in strina sa madonna insoru in Castedhu de sus, de is primus domus de sa nobbilidadi, ca in su Castedhu de jossu nci biviant is popularis o natzionalis.

Sa matessi chistioni est sutzèdia cun sa crèsia po sa madonna de Bonària pesada de is cadelanus candu iant cumentzau a culunitzai sa Sardìnnia. Oi no sceti si faint fuedhai sa lìngua de is culunialistas premontesus-itallianus, ma si faint basai, afestai e pregai santus e santas terramannesus o foresus.

Su culunialismu est sistèmigu no est sceti su sutamiti unu pòpulu ecunomigamenti, pulitigamenti che su globalismu oi, ma est fntzas a ndi sculai, sciusciai e fàiri scaresci totu is arrastus de identidadi cosa sua, cosa sarda po lompi a si ndi sdarrobbai totu. E aici apustis de sa terra, s’ecunumia, sa lìngua, sa curtura, s’arreligiosidadi, si ndi imburdant, sciusciant e furant fintzas sa toponumàstiga.

francudefabiis

© RIPRODUZIONE RISERVATA

0 Risposte a ““monserrato”: Pauli-Pirri”


I commenti sono chiusi.