> S’istòria de Antonella. Una laurea, su disterru e su progetu de torrai in Sardigna cun totu s’esperiéntzia fata | ilMinuto

S’istòria de Antonella. Una laurea, su disterru e su progetu de torrai in Sardigna cun totu s’esperiéntzia fata

(In Tempus de crisi) – Casteddu, 4 de su mesi de làmpadas – Dipromada in s’Istitutu Ténnicu Commertziali de Tièsi, Antonella, classi 1982 at sighiu su caminu de istùdiu laurendusì in sa Facoltadi de Iscéntzias Polìticas de s’Universidadi de Tàtari; innoia si pigat primu sa laurea triennali, e agoa sa magistrali, campu de istùdiu, si pretzisat issa etotu: comunicatzioni. Intanti de is istudius universitàrius sa picioca de Tièsi s’est apegada de progetatzioni in sìtiu multimediali e de iscèntzias cognitivas. E s’acrarat: “cun totu chi potzant parri ramus difarentis, ddoi est unu ramu in comunu, innoia is duas matérias s’atopant, lamau ‘iteratzioni òmini-màchina’”. “Sa punna mia agoa de sa laurea – sighit – furiat sa de podi intrai a fai unu dotorau de circa in su ramu, e, in su matessi tempus de diventai una progetista”. Oindì Antonella traballat comenti circadora e comenti designer in su tzentru de circa Casala in su Dundalk Institute of Technology, in Irlanda. Su tìtulu pigau at betiu a sa picioca a si candidai chentza de ai tentu fortuna in duus dotaraus chi s’isboddiant in Itàlia. S’annu chi s’est laureada perou sa giunta regionali iat finantziau unu cursu de “annestru mannu” in interaction design. Antonella fait sa dimanda e benit pigada. Su progetu de acabu de su cursu dd’iat fata movi, po fai s’amaistramentu chi ddi toccàt, in Parigi, in d-un’agetzia de design meda conota. I est aici chi sa picioca s’incarrerat a su design. “Iscidiu ca in Sardigna no iat ap’ai potziu impitai is cumpetèntzias mias e ca su mercau de su traballu pediat e pedit sa conoscèntzia de sa lìngua ingresa”. I est aici chi Antonella pigat su determinu e movit in Irlanda, innoia, cun d-un’annestru Master and Back, traballat comenti circadora in su campu Interatzioni òmini-robot e ambientis intelligentis po assistu a is antzianus, in s’University College Dublin. Fueddendi de su caminu de istùdius fatu Antonella afirmat: “Sa laurea m’at donau meda, puru si mi seu dépia torrai a imbetai a foras de is isbocaduras traditzionalis prevìdias. Seu stétia agiudada de su sighiri is amoris chi teniu”. E marcat: “oviamenti sa laurea no aprontat po su mundu de su traballu in sensu istrintu. Su cunfrontu cun is laureaus de s’Europa de Tramuntana, chi ant istudiau, prus pagus annus de nos, e asuba de cosas prus pràtigas, m’at fatu valutai de nou sa laurea mia: si a s’inghitzu apu dépiu fatigai po pigai conoscèntzias pràtigas chi no teniu, si nau scéti ca oindì seu pighendi su diproma de gràfica, de s’àtera perra, mi ndi seu agatada ca tengu unu bagàgliu culturali e teòricu chi mi permitit de tenni un’àteru càstiu e de analizai is situatzionis de parri diversus. Sa laurea est scéti s’incumintzu, no est de seguru s’arribu”. Alleghendi de Sardigna e de is problemas chi ferrint a is laureaus de s’ìsula, sa picioca de Tièsi si pretzisat ca unu laureau sardu s’agatat a foras de s’arrodeu de su chistionu internatzionali. “Is universidadis nostras – si pretzisat – no tenint dinai, duncas no teneus laboratorius e materialis de istùdiu. Is cuferèntzias, is meeting e is workshop s’isboddiant fatuvatu in continenti e su prus de is bias no ndi lompit nova si no candu funt acabaus”. E sighendi s’arrexonu, si narat ca su sistema sardu si tragat is dramasd e su sistema universitàriu italianu. “S’istudianti benit biu – s’acrarat – comenti unu sugetu inferiori de unu parri geràrchicu a petus de unu professori, no chi custu no acontessat a foras, perou in àterus logus s’istudianti benit trisinau in su sistema de fàbricu de sa conoscèntzia, ddi benit donada de seguru prus fidùtzia e tenit prus boxi puru”. Allega allega ndi bessit a pillu ca is chistionus de importu prus mannu asuba de is matérias benint fatus a foras de s’ìsula i est aici chi Antonella isclamat cun determinu: “iaus a depi circai de fabricai un’agenda isulana chi isvilupit is chistionus in s’ìsula e chi trisinit e atirit personis a foras de s’ìsula”. Po su tempus benidori suu sa picioca de Tièsi tenit in progetu de torrai in Sardigna e de betiri in sa terra sua totu su bàgagliu de esperiéntzias fatas, po contribuiri aici a su miglioru de s’ìsula.
Progetu realizadu cun sa partetzipatzione de sa Regione Autònoma de Sardigna – L.R 26/97 subra sa limba e sa cultura sarda

© RIPRODUZIONE RISERVATA

0 Risposte a “S’istòria de Antonella. Una laurea, su disterru e su progetu de torrai in Sardigna cun totu s’esperiéntzia fata”


I commenti sono chiusi.