> S’istòria de Cristianu. Unu professori precàriu chi gherrat po mudai sa preneta de sa terra sua | ilMinuto

S’istòria de Cristianu. Unu professori precàriu chi gherrat po mudai sa preneta de sa terra sua


(In Tempus de crisi) – Casteddu, 8 de su mesi de làmpadas – Laureau in filosofia in s’Universidadi de Pisa, sa diri infatu de essi lompiu a su tìtulu, Cristianu, classi 1979, si contat de ai tentu una proposta interessanti meda, sa de pigai parti a su cuncursu de Perfetzionamentu in sa prestigiosa Iscola Normali Superiori de Pisa. “No iu pentzau mai de podi fai carrera universitària puru poita su disìgiu prus mannu chi teniu furiat su de fai su professori in sa terra mia. Sa sorti at bòfiu perou ca su cuncursu de sa Normali e su cuncursu po intrai in is cursus de amaistramentu po s’imparamentu, est a nai sa Ssis, fessant sa mantessi diri”. I est aici chi su piciocu de Tàtari ci pentzat e pigat su determinu de provai su de s’Universidadi. Fait sa proa e dda passat cun su màssimu de is votus. Sighendi su contu su professori afirmat: “Iat essi stétia un’istòria bella, si no fessat chi calencuna borta sa vida brullat cun nos comenti si fèssimus gioghitus”. “Iu sèmpiri pentzau – si marcat – chi iap’a essi torrau in Sardigna, baixica po traballai in S’Universidadi a pustis de unu caminu de annestru de calidadi, e prusatotu po donai s’agiudu miu a liberai de is farruncas de su colonialismu italianu sa terra mia”. Ma no totu andat comenti si depit. Unu mangianu selariau de istadi, asuta de su celu de Berlinu, su piciocu tataresu arricit unu recadu chi mudat su caminu suu, e si narat issu etotu: “apu detzidiu de mollai totu e de furriai a gherrai. Iant arrestau dexi militantis de sa manca indipendentista”. Oi Cristianu, comenti su prus de is laureaus chi ant pigau su determinu de s’incarrerai in s’arruga de s’imparamentu, est unu precàriu de s’iscola, e alleghendi de sa situatzioni sua si narat ca impari a àterus collegas at provau a si ponni una coperativa de agiudu a s’istùdiu po peleai s’ispartzinamentu iscolàsticu chi in Sardigna est grai meda.E s’acrarat a dolu mannu, ca in matéria, is istitutzionis e s’iscola funt dessintotu insensìbilis a custa chistioni, e, ca in is fatus ant agatau totus is ecas tancadas. Custu cun totu chi is progetus chi ant fatu intre milla arragus apant tentu arresutaus bellus meda. Oindì su professori de filosofia e istòria traballat in duas iscolas, una privada e s’àtera pùblica, ma si pretzisat: “de su mesi de argiolas, a pustis de is esàminus de maturidadi, ap’essi torra disimperau. Gràtzias a is leis liberistas de su tzentrumanca italianu no ap’a podi pigai nimancu su disimpreu”. E isclamat: “In pagu fueddus, un’istòria comenti medas. Ma no mi guriu, poita candu tengu sa baga de traballai potzu fai su chi apu sèmpiri disigiau: su professori!” Fueddendi de Sardigna e de is problemas chi ferrint a is laureaus sardus Cristianu afirmat ca is arragus funt po su prus fillus de un’ausétzia, in s’ìsula, de unu progetu econòmicu abistu, e sighendi su chistionu cun nos s’acrarat s’arrexonu fatu, e si narat: “teneus migliari de giassus archeologicus iscabudaus e unus centu giòvanus archeòlogus motivaus e capassus a travessu. E aici s’istòria s’arrepitit po medas àterus cumpartus. Is partidus italianus chi ghiant sa terra nostra chentza de contrariedadi, isperdìssiant centenas de milionis de eurus po poderai in pei is barrochianias insoru e po finatziai is multinatzionalis e is furonis continentalis, ma no investint un’euru in circa e isvilupu”. E sighit: “Custu nascit de su fatu ca s’Itàlia – a sa cali sa classi polìtica regionali est acapiada – at determinau de distinai custa terra nostra a ladedda militari e de s’energia e a cascita de s’àliga po is arrefudus de traballamentu industriali chi lompint de tramuntana”. Po su professori tataresu, is giòvanus sardus tenint scéti cuatru isceras: sa de s’arrolai, sa de si nci andai, sa de si bociri cun s’impitu de drogas e àculu o sa de gherrai po liberai sa terra insoru de custa – afirmat: “tirannia maladita”. Po su tempus benidori suu Cristianu tenit in progetu de gherrai po s’indipendéntzia e su sotzialismu. E concluit: “est naturali, chentza de s’indipendéntzia e de su sotzialismu no ddoi at tempus benidori, ma scéti unu purdiai coanu”.

Progetu realizadu cun sa partetzipatzione de sa Regione Autònoma de Sardigna – L.R 26/97 subra sa limba e sa cultura sarda


© RIPRODUZIONE RISERVATA

0 Risposte a “S’istòria de Cristianu. Unu professori precàriu chi gherrat po mudai sa preneta de sa terra sua”


I commenti sono chiusi.