> S’istòria de Frantziscu, professori precàriu in abetu | ilMinuto

S’istòria de Frantziscu, professori precàriu in abetu


(In Tempus de crisi) – 19 de su mesi de làmpadas – Frantziscu, classi 1973, agoa de su diproma de piritu industriali in s’Istitutu Othoca de Aristanis, pigat su determinu de s’iscriri, chentza de essi cumbintu meda, in sa Facoltadi de Inginneria Eletrònica de s’Universidadi de is Istùdius de Casteddu. I est aici chi si contat: “Sighendi is letzionis de su primu annu apu cumpréndiu ca custa no furiat s’arruga mia e apu detzìdiu de mi dedicai a su chi est sémpiri stétiu s’amori miu: s’istòria”. Su piciocu de Terraba mudat intzaras su caminu suu e s’iscririt in Lìteras, aundi – aciungit – “bia sa mancàntzia chi teniu de fundamentas umanìsticas fortis, apu dépiu fai isfortzus mannus po m’aparigiai cun is collegas mius chi beniant de is lizeus”. E afirmat: “Amentu tambeni ca unu professori, a pustis de ai iscìpiu ca beniu de un’iscola ténnica, m’iat nau ca no mi ap’essi laureau mai in Lìteras”. Mancai aici, bintus is impeditzus, Frantziscu pigat su tìtulu cun su màssimu de is votus laurendusì in Istòria de s’arti. Cun su paperi in busciaca su terrabesu pigat su determinu de proai a fai is isceberus po sa SSIS, s’iscola de annestru po s’imparamentu in s’iscola de segundu gradu. Ddus passat, e agoa de duus annus pigat s’abilitatzioni po s’imparamentu de s’Istòria de s’arti, e, a sighiri, cussa puru po s’agiudu a is disàbilis. Frantziscu at iscerau cun cumbintzioni manna s’arruga sua. Fai su professori de Istòria de s’arti est difatis su disìgiu suu prus mannu. I est aici chi arrexonendi cun nos si marcat: “Po calincunu annu apu potziu imparai custa matéria mirìfica, perou sa Reforma Gelmini, tanti fentomada, at betiu a un’irminorigamentu chentza de torrada de is oras de istòria de s’arti in su prus de is iscolas.Po custa arrexoni apu dépiu lassai custu imparamentu po mi dedicai a s’àteru: gràtzias a sa segunda abilitazioni chi mi seu pigau immoi traballu in s’agiudu a is disàbilis in is iscolas superioris”. E sighit: “Est unu traballu chi pedit energias mentalis mannas, ma ddu biu profetosu po s’amaniamentu professionali e umanu miu”. E isclamat: “mancai is sacrifìtzius fatus, primu de istudianti e agoa de traballadori, sa situatzioni mia de precàriu sighit a m”arregallai’ una vida pagu frima”. Aici, dògnia 30 de su mesi de làmpadas Frantziscu torrat a essi disimperau, in abetu de essi lamau po s’annu iscolasticu infatu. Un’acuntéssia chi ferrit a su prus de is laureaus sardus. Su professori terrabesu s’acrarat ca s’agataus a faci de una destrossa chi tenit diversas arrexinis: su gradu boneddu de s’iscola de primu e de segundu gradu in Sardigna, is afatallus de s’Universidadi, s’auséntzia grai de resossas, su fatu ca “su sistema italianu preferit amparai a is privilégius bécius imbecis de investiri asuba de is fortzas noas” e, assassegus, agataus fintzas trampas mannas comenti is amaistramentus, chi benint impitaus de is istitutzionis chi dispintant scéti de bolli agiudai a is giòvunus a “imparai a traballai” mentras ddus isfrutant. “Sa Sardigna, tocat a ddu nai, est in crisi de sa fini de su perìodu giudicali”, afirmat cun determinu. E sighendi a allegai cun nos, a sa pregunta cali siant is progetus chi tenit po su tempus benidori suu, Frantziscu cun amargura si pretzisat: “In sa situatzioni econòmica e de traballu chi mi ferrit no mi potzu permiti de fai tantis progetus. Oindì su progetu miu est su de binci s’istadi cun su pagu de dinai chi seu arrennesciu a arresparmiai in s’ierru. A i custu s’at a aciungi s’agiudu de su disimpreu. In abetu de is lamadas de s’Ufìtziu Iscolàsticu Provintziali apa a movi a mari, ca mancu malli s’agat acanta de domu, apa a ligi calincunu lìburu bellu e apa a passai su tempus cun is personis chi tengu in su coru”.

Progetu realizadu cun sa partetzipatzione de sa Regione Autònoma de Sardigna – L.R 26/97 subra sa limba e sa cultura sarda

© RIPRODUZIONE RISERVATA

0 Risposte a “S’istòria de Frantziscu, professori precàriu in abetu”


I commenti sono chiusi.