> S’istòria de Silvia. Una laurea chi dd’at bia fai esperièntzias a foras de sa Sardigna, ma chi oi dda bit gherrai po abarrai in sa terra sua | ilMinuto

S’istòria de Silvia. Una laurea chi dd’at bia fai esperièntzias a foras de sa Sardigna, ma chi oi dda bit gherrai po abarrai in sa terra sua


(In Tempus de crisi) – Casteddu, 1 de su mesi de làmpadas – S’est laureada in Iscèntzias Polìticas a s’edadi de 24 annus, seus fueddendi de Silvia, classi 1977. “Is primus annus de s’universidadi no arrenesciu a donai unu sentidu a is istùdius isceraus – afirmat -. Apu atinau cosas medas candu seu movia, in su 1999, cun su progetu Erasmus in Barcellona, e mi seu cunfrontada cun àterus istudiantis de totu su mundu in d-unu contestu universitàriu internatzionali”. Pigau su tìtulu, sa punna de sa picioca de Tàtari furiat sa de torrai a partiri in Barcellona, cosa chi, comenti si contat issa etotu, at fatu, e teniat custu disìgiu po ndi ponni a frutu un’àteru: traballai in d-un’Ong, cosa chi imbecis, no at mai fatu. Po sa tataresa, sa laurea est stétia istrumentali a is difarentis caminus chi at pigau. “Ma creu firmamenti – si narat arrexonendi – ca su fàbricu de s’amaistramentu lompat de is cumpetèntzias puru, truessas e no, chi ti fais in sa vida tua. Elementus chi t’intimiant siat comenti persona siat de unu parri de su traballu”. S’essi pigada su tìtulu a 24 annus, impari a sa conoscèntzia de s’ispagnolu e de s’ingresu, ant permìtiu a Silvia de binci unu bandu regionali, agoa de pagus mesis de sa laurea, po unu progetu de s’Agentzia Regionali po su Traballu, cun s’agiudu de su Ministériu, po s’annestru de agentis localis po s’internatzionalitzatzioni. “Esperièntzia  - afirmat – chi m’at permìtiu de isvilupai su progetu po seti mesis in sa Càmara de comértziu italiana in Madrid e agoa, de traballai in s’Agentzia po su Traballu innoia m’interessau de is progetus de is polìticas ativas de su traballu”. Passaus duus annus sa picioca de Tàtari at pigau su determinu de arrenuntziai a su traballu de funtzionàriu regionali e de torrai a partiri, custa borta in Londra.In sa tzidadi ingresa, Silvia fait po pagu prus de tres annus s’account manager in d-una multinatzionali de sa finantza. A pustis de custu tempus, torrat a movi in Barcellona, e innia puru traballat comenti account manager e agoa, gràtzias a sa borsa Master and Back, comenti si marcat, at detzìdiu de torrai a cumentzai a istudiai, e at fatu aici unu master in polìticas europeas sotzialis e de su traballu. “Mi seu annestrada in ‘agroecologia’ e apu pigau su dotorau in sotziologia in s’Autònoma de Barcellona – s’acrarat- e agoa apu pigau su determinu de torrai in Sardigna po unu perìodu, po isvilupai sa circa mia de campu po su dotorau atressu de una borsa regionali po giòvanus circadoris. Imbecis a pustis no seu bòfia torrai a movi e seu abarrada po proai a torrai unu pagu de su chi custa ìsula m’at ‘imprestau’”. Oindì sa tataresa s’interessat de is temas chi funt acapiaus a is istùdius fatus: ambienti, territòriu, produtzionis sustenìbilis, siat in sa vida professionali sua, siat in sa vida privada, traballendi in diversus progetus cun assòtzius e colletivus. Chistionendi de Sardigna e de is problemas chi ferrint a is laureaus sardus, Silvia si narat ca candu s’est laureada issa, 11 annus fait, sa situatzioni furiat grai, ma castiendi a sa realidadi si nd’acatat ca oi is cosas funt medas peus. E alleghendi aserit: “is chistionus asuba de sa ‘fuidura de is xrobeddus’ chi si fadiant 10 annus fait, no si funt amotroxinaus, ma si funt infortiaus. Po unu perìodu s’est pentzau ca s’iat a essi potziu andai a foras de sa Sardigna po s’annestrai, imparai e torrai, imoi custu cumbincimentu at lassau logu a sa cuscièntzia ca su mercau de su traballu est frimu”. E sighit: “si castiaus a s’universidadi po esémpiu, s’idea de pentzai a una carrera est unu miramentu, si si pigat in cunsidériu una perra de importu mannu de su ‘turn over’, e is pagus borsas de circa chi ddoi funt. Po su prus is cuntratus funt sèmpiri prus precàrius e sa flessibilidadi currespundit de seguru a sa precariedadi. No si lompit a una fasi de frimesa, mancai s’arrangiaus cobendi de unu traballu a s’àteru”. Allega allega sa picioca de Tàtari si narat ca a foras de sa Sardigna e de s’Itàlia, s’agatant bagas medas e de interessu mannu po sa vida professionali de unu cristianu, ma su chi fait sa diferèntzia est s’ànimu chi bit sa genti andendusindi, una cosa est a ddu iscerai, un’àtera a ddu depi fai a sa marolla. E tambeni, bit in s’ìsula sua comenti unu cuntenidori mannu meda de possibilidadis po progetus de isvulupai, e pentzat ca ddoi siat abisòngiu de ponni a curri totus is conoscèntzias e is cumpetèntzias chi faint arrica custa terra, lassenddidis fiamenti logu. Po su tempus benidori suu Silvia tenit bisus medas intre custus sighiri a isvilupai progentus in su campu suu e circai de abarrai in Sardigna. E cocluit: “giai custu progetu abisongiat de un’impignu mannu. Ma no mollu e sigu a gherrai”.

Progetu realizadu cun sa partetzipatzione de sa Regione Autònoma de Sardigna – L.R 26/97 subra sa limba e sa cultura sarda


© RIPRODUZIONE RISERVATA

0 Risposte a “S’istòria de Silvia. Una laurea chi dd’at bia fai esperièntzias a foras de sa Sardigna, ma chi oi dda bit gherrai po abarrai in sa terra sua”


I commenti sono chiusi.