> 14 « novembre « 2013 « ilMinuto – notizie Mediterranee – edizione Sardegna

Archivio del giorno 14/11/2013

Intzerta intzertendi. A is primìtzius de sa lìngua italliana nc’est sa Sardìnnia

S’Arrìtimu veronesu

(IlMinuto) – 14 de su mesi de totussantus – Custa fotugòpia est stétia liada de sa primu pàgini, o mellus a narri de sa carta a primìtziu, de su Preigadroxu Mozaràbigu de Verona, chi est cannotu che “Orazionale Mozaràbico” o “Orazionale Ibèrico”; fotugòpia imperada in su cursu de “Civilidadi de sa scridura in Sardìnnia”, cuidadu de sa prof.issa L. D’Arienzo a su Maistraxu de Segundu Livellu “Curtura, Lìngua e Istòria de sa Sardìnnia”, annu acadèmigu 2004/2005; Maistraxu cuncodrau de sa Facurtadi de Lìteras de s’Unibersidadi de Castedhu, a sa Duchissa.

Custu est unu lìbburu de crésia lòmpiu in is ìnsulas de is Balearis, portau innia de unu piscamu candu nci fudi stétia sa bìncida aràba de s’Ispànnia, e de innoi ndi fut lòmpiu in Sardìnnia. Custa tramuda a de nosu est stétia assentada cun su nòmini de su meri, lassada aintru de su lìbburu, e custu fut unu castedhaju, antzis unu de sa crésia Calaritane, cumenti si fait sciri scriendidhu issu etotu. Sa frima in mesu de su lìbburu est assentada de aici:

FLAVIUS SERGIUS BICIDOMINUS SANCTE ECCLESIE CALARITANE.

Pigau de M. A. Detori, “Sa chistioni de is arréxinas de is lìnguas de su mesutempus”, “Sardìnnia”, in “Istòria de sa lìngua italliana”, de L. Serianni, P. Trifone, Editzionis Einaudi, Turinu, 1994, volùminu III, “Is àteras lìnguas”, pàgini 447.

Su Preigadroxu motzaràbigu lompit in Sardìnnia benendi de Tarragona, Ispànnia, innui nci fut unu “scriptoria” aundi si copiànt is lìbburus. Fintzas custu si scòviat una borta de prus ca su Mari sardu auniada logus difarentis e prus atesus de sa costa de su Làtziu e de Arroma etotu. Continua a leggere ‘Intzerta intzertendi. A is primìtzius de sa lìngua italliana nc’est sa Sardìnnia’

Documentu: A foras sas faulas italianas dae sas iscolas sardas!

S’iscola italiana sighit a avelenare sa cussèntzia de sos pitzocos sardos, insinzande·lis fàulas a pìgiu de sa limba e de s’istòria issoro. In su libru de s’editore Giunti: “Poster, in giro tra i saperi” pro sa classe V de s’iscola elementare, in sa pàgina 96, b’at iscritu chi su sardu est unu “dialetto” comente su napoletanu o su milanesu. Custa cosa est fàula pro sa linguìstica pro medas motivos:

1- Ca totu sos linguistas de su mundu cunsiderant su sardu una limba a banda dae sos limbàgios italo-romanzos.

2- Est fàula pro sa lege italiana, ca sa 482 de su 1999 reconnoschet su sardu comente una “minoria linguìstica istòrica tutelada dae sa Repùblica”.

3- Est fàula ca sos sardos cunsiderant su sardu una limba e la bolent ufitziale che a s’italianu in unu regime de bilinguismu perfetu.

Pedimus a totu sos maistros e a sas famìlias sardas chi pesent sa boghe pro fàghere a manera chi sas iscolas non sèberent cussu libru o àteros libros chi prenant sa conca de sos pitzocheddos de fàulas.

Assòtziu Su Majolu Scida – Giòvunus Indipendentistas