> Armas a s’armada, agatada una cosa e illuegus dha imperant po is sordaus e is guerras | ilMinuto

Armas a s’armada, agatada una cosa e illuegus dha imperant po is sordaus e is guerras

Cosas, siendas, personis, costumàntzias

e instidutzionis funti de arrelativitzai

Sa «Gazeta Populari»

giorronnali dimugràtigu sardu

n° 28, de su 3 Friaxu 1864

Variedadi

Su Coca. A tundu de is propriedadis alimentosas e strumbullosas de su “Coca peruvianu” si ligit in su giorronnali frantzesu “Revue Marittime et coloniale” s’assentu chi sighit:
«Su coca de su Perue (Ærythroxycon coca) tenit in su prus mannu gradu facurtadis strumbulladoras. Is follas, matziadas a buconis mèdius, de tres in tres oras, ponint a una personi in is cunditzionis de fàiri a de mancu de papai po assumancu tres diis, e dhu fait in su matessi tempus capassu de un straordinàriu svilupu de is fortzas fìsigas, sarbendidhu de is maladias de su crima malu de cudhu logu, donendidhu unu bellu prexeri de «bon èssiri» e de giogusidadi. Sa sustàntzia strumbulladora cosa sua ndi sòdigat de tres bortas cussa de su cafeu e de cuàturu bortas sa de su theu.
«S’iat a porri a nàrriri de pigai po totu s’armada s’imperai de su coca, su prus po candu si bandat a fàiri màrcias trabballosas medas, chi potzant èssiri sighias de cumbatimentus a fàcia de pari.
«Is minadoris e is biaxadoris dh’imperant candu dhis serbint a trabballai o caminai, chentza de pàsiu, po cuàturu diis de sighiu. Acadessimentus de prus meda spantosus si contant de is perubianus, in s’imperai de custu mandiari; ma no est meda de crei ca is oropeus, noncora avesus a dh’imperai, potzant gosai e bìviri is matessis cosas chi bivint is perubianus. Nidemancu su dutori Mantegazza, de Milanu, narat ca, mancai issu fudi de dèbbili contumaxi, s’iat pòtziu aguantai po coranta oras asuta de su spèdhiu de su coca, chentza de tastai àterus mandiaris, e ca in su matessi tempus no iat intèndiu mancunu maliori. Su dipartimentu de sa marina frantzesa circat giai de imoi de imperai custa sienda; e at fatu una pregontada de pisus de su coca a su cònsulu generali incarrigau de is fainas de Frantza in su Perue, po circai de acrimatai custa mata in is culùnias».

M’est praxu lìgiri custu arrogu de giorronnali de su 1864, sa bellesa est ca issus funti torrendu in sardu unu fuedhu pigau de unu giorronnali frantzesu, sa “Revue Marittime et coloniale”, e de unu fuedhu, chi oi in diri est femininu, issus dh’imperant in sa forma mascunina. Lassendu a pèrdiri ca scriint mali su nòmini scentìfigu, is duas boxalis scritas /Æ/ est sceti unu sfitziedhu de su tempus, ma dhu scriint cun sa cumboxi /c/ in sa desinèntzia intamis de sa /l/, castiai in sa fotugòpia e is àterus amostu prus in bàsciu. Ma candu dh’imperant de aici: “l’uso del coca” e “sotto l’influenza del coca” po duas bortas dh’imperant mascuninu schetu, chentza de si porri cunfùndiri cun su tzerriai su nòmini de sa mata de su coca.

In sa lìngua latina est su nòmini de casi totus is matas a èssiri femininus e su frutori est nèutru, po amostu labai:

/pirus/ est femininu, est tzerriada de aici sa mata de sa pira; est unu nòmini femininu de sa segunda nominatzioni:

su sìngulu est: pirus, piri, piro, pirum, pire, piro;

su pruralis est: piri, pirorum, piris, piros, piri, piris.

/pirum/ est nèutru, est tzerriau de aici su frutori de sa mata de sa pira; est unu nòmini sèmpiri de sa segunda nominatzioni:

su sìngulu est: pirum, piri, piro, pirum, pirum, piro;

su pruralis est: pira, pirorum, piris, pira, pira, piris.

/malus/ est femininu, est su nòmini de sa mata de sa meba.

/malum/ est su nèutru, est su nòmini de su frutori de sa mata de sa meba.

In sa lìngua italliana, ca no teneus su “ne + uter” = “nèuter” = e chi bolit narri ne s’unu ni s’àteru, intramesu de mascu e fèmina, ma teneus sceti su mascuninu e su femininu, su nòmini de sa mata est mascuninu, e su frutori est femininu:

il pero, la pera; il melo, la mela.

Ma est forsis ca issus torrant in itallianu un’arrogu de unu giorronnali frantzesu e in custa lìngua su fuedhu fait su lampalluxi intramesu a su mascuninu e su femininu.

Pigaus intzaras unus cantu fuedhàrius po biri chi benit arremonau custu lampalluxi.

Lemàrgiu

1- COCA [koka] s. 1 s. m. ou f. (t. bot.) coca* f. 2 s. f. [substance extraite de la feuille de coca] coca. Su sinnu de aici /*/ est imperau, in custu fuedhàriu, po is fuedhus irregularis, bodhiu de sa parti frantzesa a pàgini 228.
COCA, CHE s. f. 1 (t. bot.) coca m. f., bodhiu de sa parti italliana a pàgini 1596. Robert – Signorelli, “Ditzionàriu, Frantzesu/Itallianu – Itallianu/Frantzesu”, Càrulu Signorelli Edidori, Milanu, 1988.

2- CÒ/CA s. f. TS bot. com. mata de s’arratza Eritrossilo (ERITROXILON COCA) nàscia in is Àndas tropigalis, is follas tenint prus Alcalòidis e intramesu sa cocaina (20) [1560; Isp, de su quechua kuka]; pàgini 490. De Màuru “Su Ditzionàriu de sa lìngua italliana”, Editzionis Paravia, Milanu, 2000.

3- COCA (1) [koka] s. m. o f. (bot.) coca (f.). pàgini 221, in sa parti frantzesa.
CÒCA (1) s. f. (bot.) coca (m. f.) pàgini 1331, in sa parti italliana.

Agatau in su “Ditzionàriu Frantzesu/Itallianu-Itallianu/Frantzesu” su “Boch”, sa de tres editzionis, Editzionis Zanichelli, Bolùnnia, 1995/96.

4- COCA f. bot. coca (mata e folla), in sa parti ispanniola, pàgini 369.
COCA sf. bot. coca; in sa parti italliana, pàgini 138. Liau de su S. Carbonell “Ditzionàriu Frasiològigu Cumpretu Itallianu – Ispanniolu – Ispanniolu – Itallianu”, Editzionis Hoepli, Milanu, 1981.

5- COKE s. (abbr. fam. de) 1 coca cola 2 cocaina; “coca” “Advanced Learner’s Dictionary of Current English”, Oxford Univèrsity Press, Editzionis SEI, Turinu, 1977, pàgini 151.

6- COCAINA f. Kokain n.; in sa parti italliana a pàgini 131.
KOKAIN n. (-s; -e); in sa parti tedesca a pàgini 1139.
Ditzionàriu Itallianu/Tedescu – Tedescu/Itallianu”, G. Ciardi Duprè, A. Escher, Editzionis SEI, Turinu, 1981.

7- COCA (Erythroxylon coca) matixedha (famìllia eritroxilacee) issus imperant su fuedhu “is follas de sa coca”, aici agataus in sa “Enciclopedia Oropea”, Edidori Garzanti, su de III volùminus de su 1977, Milanu, torrau a imprentai in su 1982, pàgini 514.

8- CÒCA, s.f. mata piticherredhedha de s’Amèriga Mesudiali, de is follas si ndi bogat sa cocaina (fam. Eritroxilacee). De su Isp. coca, chi benit de una boxi de innia etotu de su Perue e de sa Bolìbia.
COCAINA, s.f. alcalòidis alluadori bogau de is follas de sa coca. Benit de coca, torrau a stibbai apitzus de su frantzesu cocaïne. “Ditzionàriu de sa lìngua italliana” Garzanti Editzionis, Milanu, sa de I editzioni 1965, sa de XX Editzionis 1985, pàgini 385.

9- COCA fundu nàsciu in s’Amèriga mesudiali, de sa fam. ERITROXILACEE, “Ditzionàriu de sa lìngua italliana, cun is oguallis e imbressis”,……. De su Isp. coca, de una boxi nàscia in su Perue chi bolit nai “mata”. Editzionis Garzanti, Milanu, 1998, pàgini 443.

10- COCA [cò/ca] n.f. [pl.-che] 1 matixedha nàscia in s’Amèriga mesudiali, cun froris grogastus pitichedhus, frutori arrùbiu cun follas ellìtigas chi tenit unus cantu alcalòidis, intramesu de cudhus nc’est sa cocaina. 2 manera de scriri incurtzada de coca-cola o de cocaina. Fuedhu tramudau de su Isp. coca, de una boxi nàscia in su Perue chi bolit narri “mata”. “Is Ditzionàrius Mannus”, Garzanti editzioni noa, 2007, Itallianu, Garzanti Editori, Varesi, acabbau in su 30 Arbili 2006, prentau in Maju, pàgini 510.

11- COCA: s.f. arburedhu de is Àndas perubianas e bolibianas, de sa famìllia de is ERITHROXYLON, de su Isp. boxi quechua; “Ditzionàriu de sa Lìngua Italliana” G. Devoto-G.C. Oli, Editzionis Le Monnier, Frorèntzia, editzioni de su 1971, sa de XXI prentadas 1987, pàgini 503.

12- CÒCA (Ant. COCCA) sf. bot. matixedha piticherredhedha, (Carletti, 53). Averiguau in su “Ditzionàriu Mannu de sa Lìngua Italliana” (GDLI), Srabadori Batàllia, Bàrberi Squarotti, E. Sanguinetti, Volùminus XXII, Editzionis UTET, Turinu, 1961-2002-2004, volùminu III, pàgini 238.

13- COKE s. (sl.) cocaina. Castiau in su nou “Ditzionàriu Ingresu”, cun totu is maneras de sa lìngua de oi, is ameriganismus chi s’imperant, is fuedhus de is scèntzias noas, Editzionis Garzanti, Milanu, 1984, pàgini 621.

14- COCA (1) [Isp. coca, de su perubianu koka “mata” 1560] s. f.
COCA (2) [1949] s. f. 1 Acrt. de cocaina. 2 de coca cola. Lìgiu in su “Fuedhàriu de sa lìngua italliana”, de Nicolau Zingarelli, Editori Zanichelli, Bolùnnia, prentau in su Arbili 1999, pagini 388.
COCAINA [fr. cocaïne da “coca (1)”; 1875], custu fuedhu est stètiu bodhiu in su matessi fuedhàriu e in sa matessi pàgini 388.

Cumenti potzu serrai custa surra de brintadas de su matessi lemma?

Sa lìngua est cosa bia, nascit, crescit, s’amànniat, s’incurtzat, càmbiat fintzas sa bisura e su sonu e a bortas est “mascu/fèmina”. Su fuedhu in chistioni est pigau de su frantzesu e in custa lìngua fudi imperau o mascuninu o femininu, eus cassau, frimau, incirdiniu su fuedhu COCA candu est tramudau in Itàllia e in Sardìnnia e in su giorronnali nostu fait su lampalluxi de su generi m./f, e a bortas est scritu cun duas /CC/ cocca, ma sceti in antigu.

In su Tedescu est fintzas postu cumenti a nèutru, est a sciri ne s’unu ni s’àteru intra mesu de mascuninu/femininu.

In Ingresu no ndi fuedhaus ca custus mandronis tenint sceti /the/, che artìgulu e fait po su femininu, mascuninu, pruralis, sìngulu, e no sbàlliant mai.

In sardu, balla ca no si cunfundeus mai candu naraus /sa coca/ o /su cocu/ si cumprendeus illuegus e in prenu. Eus fintzas lìgiu, sèmpiri in custu giorronnali, ma in su nùmuru 83 de su 7 Arbili 1864, su fuedhu “la kilogramma” scritu a su femininu.

In custu artìgulu agataus: “ben essere” pratziu in duus fuedhus; “marcie” cun sa /i/, su fuedhu scèntifigu Erythroxycon aici scritu cun is duas boxalis “Æ” a grafemas apodhaus e sa /c/ intamis de sa /l/; “gl’indigeni”, /gl/ est truncau e aici est currègiu fintzas oi, ma nemus prus dh’imperat scritu di aici in custa manera, no est sballiau, ma est lassada arrui ca est intèndia che unu beciùmini.

Atobiaus àterus cantus beciùminis: “menomo”, “potrebbesi”. S’arrètulu de s’arrubriga VARIETA est scritu chentza de “ad cantum” = atzentu, “accento”, apitzus de sa /A/, ma custu forsais si ndi funti scarèscius is gràfigus de intzaras.

francudefabiis

© RIPRODUZIONE RISERVATA

0 Risposte a “Armas a s’armada, agatada una cosa e illuegus dha imperant po is sordaus e is guerras”


I commenti sono chiusi.