> Intzerta intzertendi. A is primìtzius de sa lìngua italliana nc’est sa Sardìnnia | ilMinuto

Intzerta intzertendi. A is primìtzius de sa lìngua italliana nc’est sa Sardìnnia

S’Arrìtimu veronesu

(IlMinuto) – 14 de su mesi de totussantus – Custa fotugòpia est stétia liada de sa primu pàgini, o mellus a narri de sa carta a primìtziu, de su Preigadroxu Mozaràbigu de Verona, chi est cannotu che “Orazionale Mozaràbico” o “Orazionale Ibèrico”; fotugòpia imperada in su cursu de “Civilidadi de sa scridura in Sardìnnia”, cuidadu de sa prof.issa L. D’Arienzo a su Maistraxu de Segundu Livellu “Curtura, Lìngua e Istòria de sa Sardìnnia”, annu acadèmigu 2004/2005; Maistraxu cuncodrau de sa Facurtadi de Lìteras de s’Unibersidadi de Castedhu, a sa Duchissa.

Custu est unu lìbburu de crésia lòmpiu in is ìnsulas de is Balearis, portau innia de unu piscamu candu nci fudi stétia sa bìncida aràba de s’Ispànnia, e de innoi ndi fut lòmpiu in Sardìnnia. Custa tramuda a de nosu est stétia assentada cun su nòmini de su meri, lassada aintru de su lìbburu, e custu fut unu castedhaju, antzis unu de sa crésia Calaritane, cumenti si fait sciri scriendidhu issu etotu. Sa frima in mesu de su lìbburu est assentada de aici:

FLAVIUS SERGIUS BICIDOMINUS SANCTE ECCLESIE CALARITANE.

Pigau de M. A. Detori, “Sa chistioni de is arréxinas de is lìnguas de su mesutempus”, “Sardìnnia”, in “Istòria de sa lìngua italliana”, de L. Serianni, P. Trifone, Editzionis Einaudi, Turinu, 1994, volùminu III, “Is àteras lìnguas”, pàgini 447.

Su Preigadroxu motzaràbigu lompit in Sardìnnia benendi de Tarragona, Ispànnia, innui nci fut unu “scriptoria” aundi si copiànt is lìbburus. Fintzas custu si scòviat una borta de prus ca su Mari sardu auniada logus difarentis e prus atesus de sa costa de su Làtziu e de Arroma etotu.E ita est su Mozaràbigu?

Fuat sa lìngua fuedhada de cudhus chi, mancai aguantessint su matessi s’arrelligioni cristiana arrumana, pìgant is costumàntzias aràbas e sa mellus parti de custus sighiant a imperai sa lìngua arrumanza, ma imperànt e si serbiànt de sa Lìngua aràba che a lìngua de curtura arta. Pigau de su prof. Joan Armangué Herrero, assentus a is letzionis de issu etotu a su cursu de: “Literadura Cadelana” in su Maistraxu de Segundu Livellu “Linguìstiga, Filolugia e Literadura de sa Sardìnnia”, annu académigu 2005/2006; maistraxu cuncodrau de is facurtadis de “Lìteras” e “Lìnguas” de s’Unibersidadi de Castedhu, acabbau in su 19 Axrolas, 2006.

S’Intzertu veronesu, fintzas aici si tzerriat, est una “prova càlamis” de unu scriidori po biri, primu de s’incarrerai a scriri documentus, chi bandat beni sa pinna e su tinteri. Cumenti podeis biri in pitzus in s’arrétulu de sa pàgini, scritu in “onciale libraria”, chi est sa grafia de is inscriduras arrumanzas imperada po is lìbburus fintzas a s’arreforma carolìngia. Si scrieda, intzaras, innui nci fudi su tanti de logu po scriri, innoi in is orus de is arrigas, ca no nci fuat su paperi, e intzaras si scrieda sceti in sa pedhi de brebei trabballada a sa manera de Pèrgamu, sa bidhamanna arega de s’antiga Mìsia chi oi est in Turkia.

Podeus lìgiri s’Intzertu veronesu, chi unu tempus fut tzerriau “Arrìtimu de Verona”, scritu in sa scriidura “cursiva noa pitica”, batiada diaici ca fut scrita de pressi e chentza de pratziri, is prus de is bortas, is fuedhus.

Deu s’apu pratziu is fuedhus e postu sa tradusidura in artu aici podeis circai, est trabballosu po chini no at mai bistu cursivas antigas, de sighiri su nàsciri a nou de una lìngua, cudha italliana, chi est cumentzendi a lassai su latinu e s’est cuncodrendi una gramàtiga e lèssigu po contu suu, ma chi no sighit prus cudhus de sa lìngua de is Arrumanus o Latinus antigus.

S’arrìtimu:

SE PAREBA BOVES ALBA PRATALIA ARABA ET ALBO VERSORIO TENEBA ET NEGRO SEMEN SEMINABA, custa est sa primu parti “sballiada” in stibba a su Latinu cràssigu.

GRATIAS TIBI AGIMUS OMNIP[OTEN]S SEMPITERNE D[EU]S, custa est sa segunda parti, ma scritu beni, sémpiri in stibba a su Latinu cràssigu.

Sa primu parti no est prus Latinu e cumintzat a èssiri una Lìngua arrumanza de su Cuntinenti de sus.

No bandant beni is fuedhus:

/se/, intamis de /sibi/,

/pareba/, intamis de /paraba/,

/negro/, intamis de /nigro/.

Is acabbus de is fuedhus:

alb-um,

versori-um,

nigr-um,

ant pèrdiu sa /m/ Latina e sa /u/ chi est abarrada s’est tramudada in /a/ o /o/ a s’italliana.

Is verbus acabbant totus cun /aba/, intamis de acabbai in sa de tres personis sìngula cun sa /t/, che /abat/:

/pareba,/ intamis de /parabat/,

/araba/, intamis de /parabat/,

/teneba/, intamis de /tenebat/,

/seminaba/, itamis de /seminabat/.

Baxei a biri “Sa lìngua Italliana, profilu istòrigu”, C. Marazzini, su Mulinu, Bulùnnia, Editzioni noa 1998, pàginis 150/152.

Ma a nosu imoi, e a mei in partigulari, no interessat de s’Intzertu veronesu, ma mi praxit de si fàiri sciri ca custu scritu est arremonau in is lìbburus sceti po s’itallianu e mai no po s’importàntzia manna meda de sa scrita chi si scoviat, ca custu lìbburu est lòmpiu de sa Sardìnnia in su VIII ségulu, innantis de lompi prus a trigadiu in Cuntinenti.

Ùrtimu cunsideru:

Fintzas custu amostu, de su biaxu su lìbburu de is pregadorias, si fait cumprendi ita arroris at fatu su “determinismu giogràfigu” chi naràt ca s’Ìnsula nosta, ca fut pròpiu un’ìnsula, fuat a una banda de totu is fainas de is àteras populatzionis de su mari Mesuterraneu. Su mari, fintzas a candu no fut stétia amanniada sa ténniga po fàiri arrugas noas e carretonis prus tennigamenti svilupaus, fut s’arruga prus “sigura”, prus “fàtzili” e prus ecunòmiga po fàiri atobiai is pòpulus e is siendas. Difatis, in Sardìnnia nci funt passadas una meca de populatzionis, primu a cumerciai e apustis a si sutamiti po si sdarrobbai.

francudefabiis

© RIPRODUZIONE RISERVATA

0 Risposte a “Intzerta intzertendi. A is primìtzius de sa lìngua italliana nc’est sa Sardìnnia”


I commenti sono chiusi.