> Est bessia sa de doxi prentada de sa carta de logu istòrigu linguìstiga de Sardìnnia | ilMinuto

Est bessia sa de doxi prentada de sa carta de logu istòrigu linguìstiga de Sardìnnia

(IlMinuto) – 23 de su mesi de paschixèdda – Cumenti si podit, oi in diri, circai de ndi bessiri de sa pauli de sa didàtiga bécia e bintrai in duna chi arrespundat mellus a is esigéntzias de sa scola noa? Fintzas a candu po studiai e donai a is scientis is abbilidadis e is cumpetèntzias de su stùdiu linguìstigu no s’imperant is ainas de sa linguìstiga scientìfiga e si potzat donai fintzas a sa lìngua sarda sa possibbilidadi de si castiai issa etotu a sa manera de totu is àteras lìnguas, noas o antìgas, bias o mortas, diaici eus arrennesci sceti de fàiri archiolugia linguìstiga e no cannoscèntzia po amanniai is possibbilidadis de arricai is scientis a pitzus de sa lìngua sarda e de totu is lìnguas.
Custu trabballu pentzau, studiau, scritu e lìgiu in sardu est stétiu cuncodrau po una didàtiga de sa lìngua sarda chi fait s’ancada de castiai a sa pratichesa linguìstiga, una matèria de importu mannu meda in su stùdiu in is scolas de oi, cun ogus nous po lompi a tenni is cumpetèntzias in totu is lìnguas sorrestas de su sardu e fintzas a arribbai a biri e studiai is “sistemas lìnguas” chi arrespundint e si cuncòdrant cun medas leis cumunas.Totus is nòminis de is bidhas chi funt assentaus in custa tàula crassiadorza, funt cussus chi si funt lòmpius fintzas a oi in is documentus: fuedhaus e scritus. Sa carta de is Logus giuicalis, bator, sighint is làcanas de custus fintzas a candu no funt stétius scuncodraus de is dominatzionis chi ant sutamìtiu a cad’e una is populatzionis de sa Sardìnnia. S’ùrtimu Logu sardu abarrau indipendenti fiat cussu Arbarikesu, issu est stètiu bintu e sutamìtiu a, e de, su Logu cadelanekesu in sa primu mitadi de su XV sègulu, de facto in su 1410 e de iure in su 1420. Medas nòminis de is bidhas chi eus assentau no si scit in cali tretu de is Curadorias o Partes s’agatint oi.

Custu trabballu srebit fintzas a dhus fàiri circai de chini at a ligi custa tàula. De meda nòminis s’arrennescit a sciri cun siguresa manna anca fuant is bidhas oi in diri spèrdias, ca una borta sderrutas custas bidhas, is nòmini de issas funt abarraus in calancun’àtera cosa: che a nuraxis, che a mitzas, che a bìngias, che a arrocas, che a stàinis, che a giogantinus, che a cùcurus, che a bruncus, che a arrius, che a crésias, che a muristenis, o su matessi, che a cumbessias. Po is sinnus ca eus imperau po scriri custus nòminis eus scioberau, isseperau, is prus antigus, de tempus o de manera de dhu assentai, o mellus de is maneras de dhus assentai, fintzas a arribbai a su nòmini chi tenit oi in diri sa bidha etotu. Is nòminis de is bidhas funt is sambenados, sangunaus, ma de sa cussòrgia, e che a is sangunaus aguantant mellus in su tempus sa strudura prus antiga de sa lìngua sarda. A pitzus de unu nòmini nc’est un’istòria.

Su nòmini antigu de Castedhu est Karalim in latinu, prus antigu de Karalem, ma s’arrèxina Karel est fintzas prus antiga, forsis fenitza-punikesa. Ma custa no nc’intrat nudha cun su nòmini de Castedhu, ca su castedhu prus mannu de Sardìnnia est stétiu pesau de is Pisanekesus a tundu de sa prima mitadi de su XIII sègulu, in su 1217; is Tuscanus teniant su castedhu cosa issoru in su Cùcuru de santu Miali, de aundi podiant apompiai sa Bidhamanna de su Logu kalarikesu, chi intzaras fiat santa Cilla.

Santa Cilla s’amentaus fiat sa santa Manna, fintzas oi in diri, de is castedhàjus. In itallianu: Cecìlia; in sardu: Cilla o Gilla; in àterus sinnus-sonos: ĺlia, Gìlie, Gyllae e Santaguilla, ca assentant sa matessi bidha o mellus su matessi sonu in àteras lìnguas.

In su 1356/8 sa bidhamanna de su Logu kalarikesu benit binta e sderruta de is Pisanus cun àterus sardus alleaus issoru. De intzaras nosus bieus su nòmini de Castedhu assentau cumenti Castrum Kaller, chi est lìgiu a sa cadelanekesa Càglier, e de custu lompit a s’itallianu Càgliari. It’est sutzèdiu? Nosu naraus, o mellus sulaus, in sardu Castedhu, chi est su nòmini de sa bidha Pisana, terramannekesu o cuntinentali; a s’imbressi sulaus in Cadelanu-Itallianu Càgliari, chi est su nòmini sardu e prus antigu de sa nosta bidha. Ma no eus acabbau, in totu is cartas itallianas o foresas, Nùcoro, Nùgoro, Nùoro est scritu cumenti fiat sulau cun su sonu prus antigu de sa lìngua sarda e prus bàsciu in su cundutu suladorzu de s’òmini.

Ma su Thu.enu, “colpo di glottide”, no est unu sonu de sa lìngua e de su sistema linguìstigu itallianu, is Aràbus tenint bator maneras de dh’assentai, ma no esistit in itallianu su sinnu po dhu scriri. E lompeus a sa insensibbilidadi linguìstiga de intendi artigulendi su sonu sballiau e in itallianu de Nuòro, e no Nùoro, fintzas a medas sardus ca ant pèrdiu, sdarrobbaus, sa Cuscièntzia sunètiga de sa lìngua issoru, sa nosta.

Sa Cuscièntzia sunètiga de is sardus s’imbentat una spètzia de “trassa linguìstiga” de allobai sa /n/ enna, e sa /l/ ella, de fuedhus che a Mannu po Manu; Panni po Pani; Mallu po Malu; Pillu po Pilu. Cumenti trabballat sa cuscièntzia sunètiga de is sinniesus. Sa chistioni est de aici. In su sistema linguìstigu sardu unu fuedhu cun una /l/ ella sceti, o unu fuedhu cun una /n/ enna sceti no esistiat, o mellus no fiat amìtiu, poita beniat Tzucue.au cumenti oi in diri etotu si fait in medas àteras bidhas sardas. Ma.u, po Manu; Pa.i, po Pani; So.i, po Soli; Pa.ita, po Palita; Ma.àdiu, po Malàdiu e a sighiri. Custus fuedhus a Santu Idu, Murera, Bidheputzi, Sriugus e a Ballau, si sulant de aici, ma a Sìnnia, e in àteras bidhas a is làcanas, s’est pèrdiu de artigulai custu sonu ca est su prus bàsciu de su Cundutu suladorzu de s’òmini, in s’Orguena o Ogroena, e su prus difìtzili de sulai-artigulai.

Perdendi custa pratichesa linguìstiga una parti de su pòpulu sardu, in custu amostu is sinniesus, sigumenti ca in su sistema linguìstigu sardu no fiant amìtias una /l/ e una /n/ me in a duas boxalis, s’imbentat sa “trassa limguìstiga”, chentza de dhu fàiri cun intentzionalidadi ma otomatigamenti, de dhi ponni duas /ll/ e duas /nn/ ca issas, ellus, funt amìtias in su sistema linguìstigu de su sardu, cumenti in is fuedhus: sartìllia, Rennu, brentìlliu, linna, donnikellu, calledhu e allu.

Intzaras teneus fuedhus, imoi èja, amìtius che: Panninu po Paninu, Fàminni po Fàmini, Fasollu po Fasolu, Matzollu po Matzolu. Su matessi fuedhu benit sulau in maneras difarentis in is bidhas de is làcanas in una spètzia de “disintegratzioni atòmiga” linguìstiga, cumenti de s’uràniu si lompit, in is sègulus, a su prumu; de unu fuedhu cumenti Ma.àdiu a Sriugus, si lompit in sa matessi manera casi mendelevarxa a: Mallàdiu a Sìnnia, Marhàdiu a Ceraxus, Malàdiu a Castedhu, Malato in itallianu.

Insa.ada a Sriugus, Insallada a Sìnnia, Insarhada a Ceraxus, Insalada a Castedhu, Insalata in itallianu. Custu est s’Imburdimentu sunètigu, su scarèsciri o s’allebiamentu de sa cuscièntzia sunètiga, chi in custu fuedhu s’amostat ca s’unidadi linguìstiga de is sardus fiat unu tempus prus manna.

Ma est s’avolotu, o s’abbolotu, po sa lìngua sarda po arrennèsciri a biri de aundi si lompint fuedhus chi no tenint arrèxina in peruna lìngua oi cannota, e cun meda probbabbilidadi funt Nuraxikesus, ca eus inghitzaus custus trabballus linguìstigus.

Sa giografia sarda s’amostat medas de custus nòminis: Mòguru, Mragaxori, Cea, Tòneri, Gollei, Giara, Nuras, Baratz, Urradili, Tzurru, Nurra, Gorropu, Chia.

Castia totu sa carta

su de apalas

francudefabiisimparadoridelìnguasarda

© RIPRODUZIONE RISERVATA

0 Risposte a “Est bessia sa de doxi prentada de sa carta de logu istòrigu linguìstiga de Sardìnnia”


I commenti sono chiusi.