> 2014 gennaio | ilMinuto

Archivio di gennaio 2014

Unidadi Didàtiga. A cad’e unu nòmini de bidha, o asuta de issu, nc’est un’istòria

Cumenti si podit, oi in diri, circai de ndi bessiri de sa pauli de sa didàtiga bécia e bintrai in duna chi arrespundat mellus a is esigéntzias de sa scola noa? Fintzas a candu po studiai e donai a is scientis is abbilidadis e is cumpetèntzias de su stùdiu linguìstigu no s’imperant is ainas de sa linguìstiga scientìfiga e si potzat donai fintzas a sa lìngua sarda sa possibbilidadi de si castiai issa etotu a sa manera de totu is àteras lìnguas, noas o antìgas, bias o mortas, diaici eus arrennesci sceti de fàiri archiolugia linguìstiga e no cannoscèntzia po amanniai is possibbilidadis de arricai is scientis a pitzus de sa lìngua sarda e de totu is lìnguas. Custu trabballu pentzau, studiau, scritu e lìgiu in sardu est stétiu cuncodrau po una didàtiga de sa lìngua sarda chi fait s’ancada de castiai a sa pratichesa linguìstiga, una matèria de importu mannu meda in su stùdiu in is scolas de oi, cun ogus nous po lompi a tenni is cumpetèntzias in totu is lìnguas sorrestas de su sardu e fintzas a arribbai a biri e studiai is “sistemas lìnguas” chi arrespundint e si cuncòdrant cun medas leis cumunas. Totus is nòminis de is bidhas chi funt assentaus in custa tàula crassiadorza, funt cussus chi si funt lòmpius fintzas a oi in is documentus: fuedhaus e scritus. Sa carta de is Logus giuicalis, bator, sighint is làcanas de custus fintzas a candu no funt stétius scuncodraus de is dominatzionis chi ant sutamìtiu a cad’e una is populatzionis de sa Sardìnnia. S’ùrtimu Logu sardu abarrau indipendenti fiat cussu Arbarikesu, issu est stètiu bintu e sutamìtiu a, e de, su Logu cadelanekesu in sa primu mitadi de su XV sègulu, de facto in su 1410 e de iure in su 1420. Medas nòminis de is bidhas chi eus assentau no si scit in cali tretu de is Curadorias o Partes s’agatint oi. Continua a leggere ‘Unidadi Didàtiga. A cad’e unu nòmini de bidha, o asuta de issu, nc’est un’istòria’

In lìngua sarda spricaus latinu | Metalinguismu in sardu

No sèmpiri cudhu chi si faint studiai est scientìfigu, o est sèmpiri esistiu. In duna lìngua benit mellus a dhu scuberri e mescamenti in s’istòria de sa lìngua e fintzas in cudha literària de sa Sardìnnia

“Vis” e/o “roboris”?
Is lìbburus prus cunsillaus de is professoris e imperaus po is esàminis de latinu a s’Unibersidadi castedhaja, in sa facurtadi de Lìteras a sa Dukissa, fuant cudhus de su Traina e de su Tantuci, assumancu po su tanti chi pertocat sa gramàtiga. Biei in giossu de custu arrogu is curdinadas. Su lìbburu de sa “Propedeutica” est unu trabballu de importu mannu meda, ca si scòviat totu una sighia de scimpròrius chi s’anti fatu studiai apitzus de su latinu, siat in is paradimas de is decrinatzionis numinalis, o numinatzionis, e siat in unas cantu chistionis sintàtigas.

Ma innoi bieus sceti is numinatzionis.

Nùminis cun su tema chi acabbant cun:

- sa Ā longa, sa primu numinatzioni,

- sa Ĕ/Ŏ curtzas, sa segunda numinatzioni,

- is cunboxis: L, R, M e N, e cun sa Ĭ curtza, sa de tres numinatzioni,

- sa Ŭ curtza, sa de cuàturu numinatzioni,

- cun s’antiga loba de boxalis in EI, chi prus a trigadiu at a lompit a s’incurtzai sceti in Ē longa, sa de cincu numinatzioni, ma chi tenit sceti duus nùminis cun sa decrinatzioni cunpreta: “dies” e “res”. Continua a leggere ‘In lìngua sarda spricaus latinu | Metalinguismu in sardu’

Istòria curtza de su verbu èssiri

Andria Moru
Istòria curtza de su verbu èssiri
(Editzionis Adelphi, Azzate -Varesi-, Maju 2010)

In custu lìbburu funti spricadas e arrexonadas tres scollas de su pentzai de s’òmini. Custas biint in su verbu èssiri su nòmini de tres cuntzetus difarentis:

Su nòmini de su tempus.

Su nòmini de s’afirmatzioni.

Su nòmini de s’identidadi.

A pàgini 19:

Aici unu nudha, alluinau de un’àteru nudha, diventat callincuna cosa. In sa matessi manera funtzionant is fuedhus: no bolint narri nudha in sei etotu, ma chi atòbiant calancunu chi dhus ascurtat dibentant calancuna cosa. Continua a leggere ‘Istòria curtza de su verbu èssiri’

Biàgios

Social

Facebook     Twitter     Feed RSS  

In primo piano

 

gennaio: 2014
L M M G V S D
« dic   feb »
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  
Formas
S'Urtima nova