> Istòria curtza de su verbu èssiri | ilMinuto

Istòria curtza de su verbu èssiri

Andria Moru
Istòria curtza de su verbu èssiri
(Editzionis Adelphi, Azzate -Varesi-, Maju 2010)

In custu lìbburu funti spricadas e arrexonadas tres scollas de su pentzai de s’òmini. Custas biint in su verbu èssiri su nòmini de tres cuntzetus difarentis:

Su nòmini de su tempus.

Su nòmini de s’afirmatzioni.

Su nòmini de s’identidadi.

A pàgini 19:

Aici unu nudha, alluinau de un’àteru nudha, diventat callincuna cosa. In sa matessi manera funtzionant is fuedhus: no bolint narri nudha in sei etotu, ma chi atòbiant calancunu chi dhus ascurtat dibentant calancuna cosa.S’arrètulu de custu lìbburu est unu pagu faulànciu. Ellus! Trexentubintinoi pàginis no funti una cosa curtzitedha. Eita stocadas de pàginis! Su tretu de tempus pigau in cunsideru de s’autori est su matessi longhitedhu meda. Inghitzai de is tempus de Aristòtili, in su sègulu IV a.G., e de is mellus de sa civilidadi arega, passendi de s’urrei de is sillogistus de su mesu-tempus, Aberardu, po nci stupai a is gramàtigus frantzesus de Portu-Royal in su XVII sègulu, fintzas a lompi a su XX sègulu cun su matemàtigu e filòsufu Bertrand Russell. In acabbu bieus totu is avolotus in s’arti de custa scièntzia cuncodraus de is linguistus prus mannus de s’istòria de is dias de oi: sa scolla de is struduralistas de Praga cun Ferdinandu de Saussure, e cun is linguistus de sa gramàtiga generativa cun Noam Chomsky. Si at a passai de is morfemas a sa fràsia. E aici seus a is lìnguas artificialis de su computer.

A pàginis 21/22:

Chi pigaus e castiaus su WALS(Haspelmat e àturus 2008), unu de is prus cumpretus e beni fatu Atlantis linguistus de oi in diri, si nd’acataus illuegus de cali siat su spainamentu de verbu èssiri in su mundu. Apitzus de unu tanti chi ndi pigaus a stibba chi arrapresentat 386 lìnguas, in su tanti de 175 lìnguas, candu in is àteras nc’est su verbu èssiri o unu chi dh’assimbillit, no sceti no nc’est verbu mancunu: no nc’est pròpiu nudha. Po si cumprèndiri mellus, custas funti lìnguas innui po narri “Giuanni est unu maistu” issa narant calancuna cosa chi assimbillat a “Giuanni unu maistu”. Ma is chistionis no funti aici simpris.

A pàginis 40/41:

Ma ita est una fràsia? Chi bolessit arrespùndiri diaderus a custa pregonta su lìbburu chi teneis in is manus iat a dèpiri èssiri prus grai de tres bortas. Giòrgiu Graffi unu de is prus mannus studiaus de oi de s’istòria de sa linguìstiga, movendi de su contu de Ries(1931) e de Siedel(1935) at craculau ca su tanti de is fràsias ca nci fiant in su sègulu passau, arrexonendindi in manera crìtiga, at agatau ca lompint a prus de trexentus(Graffi, 2001).

A pàginis 108/109:

Pigaus, tanti po amostu, unu fuedhu itallianu che “sostenevano” chi tenit 11 fonemas: custu fuedhu insènduru casi unas trintena is fonemas de s’itallianu standardu, est pigada de unu muntoni de cumbinatzionis possìbbillis de casi 18 millionis de milliardus de fuedhus(po sa beridadi 17.714.700 milliardus) de 11 fonemas a cad’e unu. Est craru, ca s’itallianu no tenit totu custas cumbinatzionis, siat ca unas cantu portant a sighias de sonus impossìbbilis in s’itallianu(seu pensendi a una sighia de 11 fonemas de boxalis totunas, o a fuedhus cun sceti 11 cumboxis), siat ca nosu no teneus 18 millionis de milliardus de cuntzetus de espressai(chi ndi bogaus is nùmurus, amìtiu chi a dònnia nùmuru nerit unu cuntzetu).

A pàgini 108, nc’est un’assentadura de importu mannu meda:

“In prus, no in totu is lìnguas is fonemas funti is matessis e ni in su matessi nùmuru, totu custu si podit cumprèndiri sceti chi s’amitit ca sa fortza chi distinguit is sonus no est fìsiga ma pissiculògiga…. Est de importu mannu biri ca sa sensibbilidadi po is fonemas benit pèrdia apustis de unu tretu de tempus de “acquisizione”(ca no est su matessi de imparu) spontaneu chi acabbat in is pipius in sa pubbertadi: apustis est difìcili meda e no naturali apretziai is difarèntzias fonemàtigas”.

A pàgini 124, labai àteras duas bombas:

Is boxalis no funti prus cosas «atòmigas» cun propriedadis individualis sptezìfigas, ma s’arresurtau de sa cumbinatzioni in paris de propiedadis astratas definias in totu is ilementus de su sistema…… in su ciorbedhu de unu pipiu no spannat una gramàtiga, ma nd’abarrat bia sceti una apustis ca ndi funti stètias pudadas totu is àteras. «Imparu po scarescidura», po imperai una espressada toga meda de Jaques Mehler.

A pàgini 134, sèmpiri in is pipiedhus:

“l’acquisizione”(ca eus giai nau chi no est totunu a s’imparai) de su linguàgiu in is pipius est acapiada a sa strudura neurobiulògiga de s’òmini e no funti una albitrària cumbintzioni sòtziu-curturali.

A pagini 144:

Chentza duda peruna su chi cumbenit in is arristringiduras de sa localidadi(in sa fràsia) est su smenguamentu in totu de su càrrigu de compudatzioni de parti de su pipiu in su tempus de sa “acquisizione” de sei de su linguàgiu. Is pregontas artziadas de sa localidadi funti un’amostu de cumenti sa linguìstiga noa, in partigulari sa gramàtiga generativa, aporrat una pruspetiva de circa apitzus de linguàgiu, e prus in generali de sa menti, mai imperada in is sègulus passaus: s’intreveru intramesu archidedura de su linguàgiu e imparu benit prus craru e cun issu totu is acàpius apitzus de is spreculatzionis ontugenètigas e filugenètigas de su linguàgiu.

A pàgini 286. S’ùrtima BOMBA scientìfiga:

In su càpiduledhu: “PÈRDIRI E ACQUISIRE(amentai beni ca custu verbu est difarenti de s’imparai torru a narri) SA CÒPULA”. Un’àteru logu de importu mannu meda,“decisivo”, de is chistionis “evolutive” est in su fatu ca is struduras(sintàtigas) de su codixi funti de totu chentza de motivatzionis: no nc’est una faci sceti de sa gramàtiga chi si potzat narri funtzionali a sa cumunicatzioni. Custu no bollit narri est craru ca su linguàgiu no siat ùtili, e chi bolleus, “adatto” a sa cumunicatzioni, bolit narri ca is struduras de sa sintassi no funti “progetadas po comunicai beni”.

francudefabiis

© RIPRODUZIONE RISERVATA

0 Risposte a “Istòria curtza de su verbu èssiri”


I commenti sono chiusi.
Biàgios

Social

Facebook     Twitter     Feed RSS  

In primo piano

     

    gennaio: 2014
    L M M G V S D
    « dic   feb »
     12345
    6789101112
    13141516171819
    20212223242526
    2728293031  
    Formas
    S'Urtima nova