> Lìngua sarda e ortografia | ilMinuto

Lìngua sarda e ortografia

Duncas.
Sa chistioni iat a èssiri longa meda, ma innoi mi bollu e mi depu firmai asuba de unas cantu cosas sceti.
Cumentzu narendi ca deu seu po un’ortografia standard de su sardu, cosa chi circu de ponni in sa pràtica de su trabballu miu.
Unu standard ortogràficu po sa scola, po s’amministratzioni pùblica, po sa televisioni, po is giornalis, po sa publicidadi e po totus is campus de sa vida. Po mei sa lìngua sarda est una.
Ma connòsciu sa stòria nosta, e mi depu ponni in sa conditzioni de cumprendi. E intzaras candu intendu, o lìgiu, is fueddus campidanesu/logudoresu o cosas aici, ddu sciu ca est una cosa perigulosa, ma sciu puru ca s’ant avesau a èssiri ischemàticus, a partziri sa realidadi po categorias.
E no mi spantu po custu. No mi pongu a tzerriai.
Sa lìngua sighit sa vida, no fait a fai s’imbressi, e fortzis, in su benidori, candu eus a lompi a fai una revolutzioni, a cambiai sa Sardìnnia, nisciunus at a imperai prus su fueddu campidanesu o logudoresu. Si nd’eus a scaresci de totu, no nc’at a èssiri prus su mesudì e sa tramuntana, e Logudoro e Campidanu no s’ant a podi nomenai prus po lei. Po imoi circu de cumprendi poit’est ca in sa conca nosta de sardus sigheus a aguantai custas categorias, poit’est ca no arrennesceus a si ndi scapiai de is luoghi comuni chi teneus. Est totu curpa de Dante? O de Wagner? O de sa categoria de is acadèmicus?
Podit èssiri ca issus apant fatu, fatzant, sa parti insoru, antzis est aici, ma custa cosa si depit bastai po cumprendi is cosas beni e po podi aprontai interventus de profetu?Custu chi seu imperendi innoi est unu standard ortogràficu, chi tenit a fundòriu is normas chi de tempus meda totus is “operadoris” de lìngua e cultura sarda imperant, totus, in totu sa Sardìnnia.
Sa vocali paragògica no si scrit, s’acabbada de is verbus est regolarizada, s’allobadura de is consonantis est regolarizada.
Asuba de custas cosas (e àteras puru, ma custas funt is de prus importu) seus totus de acòrdiu. E custu no est giai unu puntu bonu, chi pentzaus a sa situatzioni chi ddoi fiat sceti una dexena de annus fait (pongu custu tretu de tempus poita ca m’arregordu ca mancu deu scriemu aici comenti seu fadendi innoi)?
In calichisiat arrexonamentu chi si fait asuba de sa lìngua sarda custu puntu iat a depi bessiri sèmpiri a pillu, ma, a dolu mannu, oramai, nisciunus ndi chistionat, mancu is chi dd’iant a depi fai po studai su fogu de is polèmicas: est prus profetosu po medas chi sa pampa siat sèmpiri arta, poita ca aici nisciunus si depit scartzai de sa trincea sua.
Ma deu pentzu ca siaus arribbendi a sa solutzioni meda de prus de su chi calencunu si bolit fai crei.
Sa solutzioni s’agatat giai aìnturu de s’ogetu mannu de disacòrdiu: sa LSC.
Sa LSC duncas.
Partu de unas cantu notixeddas po nai su chi no mi torrat meda. Est unu parri su miu e balit po su chi est. Ma mi serbit po lompi a su suci de s’arrexonamentu chi bollu fai. Pigaus su documentu ufitziali chi si podit agatai puru in su situ de sa Regioni Sardìnnia.

pàgina 6:

Intre unu resurtu limba e un’àteru lingua, non s’est tratadu de imbentare un’ìbridu ipotèticu (comente diat èssere *lingba), ma de seberare unu resurtadu chi est prus identitàriu a manera linguìstica: limba.

Innantis de totu: ita bolit nai prus identitàriu a manera linguìstica? Custa cosa no est crara meda. Podit èssiri unu critèriu custu? E poita invecis àteras bortas si sighit unu critèriu etimològicu?

Pigaus sa lista de fueddus amostaus po fai biri su scioberu chi est istètiu fatu in sa LSC: si bit luegus ca su critèriu est cussu etimològicu.

Si scerat po fintzas de tenni in contu unu momentu x (ics) in su passàgiu de su latinu a su sardu, candu incapas nd’est arruta sa -M finali de su casu acusativu.

A custu critèriu si cunformant is esèmprus: BOE<BOVE(M), FUNE<FUNE(M), FRORE<FLORE(M), PANE<PANE(M) e aici sighendi.

Ma custu critèriu, a bortas, no ddu sighint a sa perfetzioni.

Ddu podeus biri in unus cantu fueddus: CHELU<COELU(M), AGHEDU<ACETU(M), FARCHE<FALCE(M) e aici sighendi.

Duncas: eus cumprèndiu ca is critèrius funt medas, ma in custu casu sa LSC fait intrai, no si cumprendit beni su poita, una modalidadi gràfica “italiana”, sa H, po inghitzai a una letura e pronùntzia de sa velari chi agataus in un’àrea de sa Sardìnnia e chi totus is sardus connoscint beni.

In custu casu sa LSC lassat a una parti sa corrispundèntzia scheta chi fiat imperendi innantis (FUNE<FUNE(M)), e imprassat un’àteru critèriu; ma sa cosa mellus no iat a èssiri istètia a lassai is cosas comenti fiant e inghitzai a una letura a sa latina, velarizada?

Cun CENTU, CELU, AXEDU (o AGEDU), FARCE si podiat fai una proposta prus “econòmica”, imperendi sa H sceti po is fueddus bessius de QUI, QUAM e aici sighendi.

Su sentidu chi bireus innoi est de tirai de prus concas a su sardu centru-setentrionali, cunsiderendi prus de importu sa pronùntzia chi no s’ortografia. Su sistema ortogràficu italianu, in custu casu, no rapresentat unu strobbu. Antzis.

Su critèriu pigau po FIGIU<FILIU(M) no est craru meda. E mancu cussu po ABBA<AQUA(M). Custu fueddu sighit su critèriu de LIMBA, ddu bireus beni: sighit s’idea ca siat su scioberu “prus identitàriu a manera linguistica…”. Deu sigu a no cumprendi ita bolit nai custa fràsia.

S’osservatzioni, mesu sèria e mesu stròllica, chi mi bessit est ca nisciunus, mancai custus fueddus siant aici fortis, identitàrius, narat LIMBÌSTICU o ABBÀTICU.

Apustis, candu sa LSC depit scerai comenti si scrit SARDEGNA (pàgina 27) donat sceti una possibilidadi: SARDIGNA.

Est a nai: po su fueddu chi iat a depi èssiri a su gradu prus artu de identidadi, su nòmini de sa terra innui seus nàscius e pàscius, si fait un’ecetzioni e si pigat unu grafema de s’italianu chi no s’agatat in sa lista de is grafemas chi depeus imperai po scriri. Poita?

Custas cosas, e àteras puru, no ddas cumprendu beni.

Pruschetotu candu calencunu narat ca s’emus a depi stesiai de s’alfabetizatzioni italiana, de sa fonologia italiana, de sa colonizatzioni italiana.

Podit èssiri una possibilidadi cussa de si ndi stesiai de su sistema ortogràficu italianu?

Certu.

Ma intzandus no nci depestus pentzai innantis? Chi custu sistema ortogràficu, sa LSC, est istètiu pesau, fatu, po is documentus amministrativus in bessida de sa Regioni, podit imoi èssiri imperau po rapresentai totu su sardu? Calencunu narat ca sissi, fait, bastat a studiai pagu pagu e a tenni unu certu gradu de astratzioni, tanti sa scritura est una conventzioni. E intzandus LIMBA, chi boleus, ddu podeus ligi lìngua. Depeus fai a sa moda inglesa: ddu scint totus ca ONE si ligit uàn.

Fatzu unu giogu: poita no provaus a ligi limba su fueddu LÌNGUA? No est su critèriu etimològicu cussu chi at incarrerau su scioberu de is fueddus de sa LSC?

In sa LSC no s’amostant sèmpiri su fueddu latinu chi est s’arrèxini de su fueddu sardu?

Ma in custu casu, m’at a nai calencunu, ant sighiu unu critèriu identitàriu, sa traditzioni.

Ecus.

Intzandus: si ndi depeus o no stesiai de sa traditzioni? E chini ddu dicidit? E candu?

Sa beridadi, pentzu deu, est ca emus a depi cumentzai a revolutzionai sa vida nosta de sardus.

Seu de acòrdiu meda candu calencunu narat ca su fatu de si ndi torrai a pigai sa lìngua nosta, in totu e po totu, andat paris cun su fatu de si ndi torrai a pigai sa vida nosta, sa terra nosta, s’istòria nosta.

Cun su fatu de no lassai prus chi siant is àterus a decidi asuba de sa sorti nosta.

Ma po comenti funt andendi is cosas, nosu, is sardus, imoi no seus capassus de fai revolutzionis. E intzandus, a s’interis, a pagu a pagu, podeus e depeus trabballai po lompi a sa cosa mellus.

Sa cosa mellus, imoi est sa de tenni un’idea prus crara de comenti depeus trabballai, e duncas de serrai puru sa chistioni de s’ortografia, ca no est, torru a nai, sa cosa prus de importu. Fortzis emus a depi trabballai de prus e mellus a normalizai sa lìngua nosta, a dda sotzializai (passaimì su fueddu), po lompi a dda standardizai.

In contu de ortografia intzandus, chi depeus sperimentai, sperimenteus diaderus.

E proveus a si coordinai, a trabballai impari. Provaus a assetiai sa polìtica linguìstica, de manera chi totus is operadoris scipiant ita depint fai, provaus a biri is cosas chi faint is àterus, a apariciai is interventus cun scèntzia, annu po annu.

E duncas, po serrai su circu, seu arribbau a su suci des’arrexonamentu.

Sa LSC s’amostat su chi podeus fai: aìnturu tenit giai unu certu gradu de sperimentatzioni, a bortas fintzas una dòpia norma, duas possibilidadis.

Est aici. Nisciunus narat nudda po custu.

Candu est bessiu a foras ca no fadiat a imperai sceti lu, la, lis, po sa funtzioni de ogetu e ant dicidiu de ponni puru sa “varianti prus meridionali” (sigumenti seus totus paraus in pitziri e atentus a is fueddus pongu is virgoleddas) ddu, dda, ddis, nisciunus at tzerriau agitòriu.

E mancu po su fatu ca podeus imperai a prexeri los/las o is. Dòpia norma innoi puru.

Candu invècias calencunu chistionat de dòpia norma, o sceti de ammanniai sa norma chi giai ddoi est, ddi tupant luegus sa buca. Est unu nemigu de sa lìngua.

Perou, is pròpius, mancai, si faint s’esèmpiu de su catalanu. Ecus, su catalanu: iat a bastai chi andessint a circai in Wikipedia po scuberri ca:

Standard Catalan, virtually accepted by all speakers, is mostly based on Eastern Catalan, which is the most widely used dialect. Nevertheless, the standards of Valencia and the Balearics admit alternative forms, mostly traditional ones, which are not current in eastern Catalonia.

The most notable difference between both standards is some tonic ⟨e⟩accentuation, for instance: francès, anglès (IEC) – francés, anglés (AVL). Nevertheless, AVL’s standard keeps the grave accent ⟨è⟩, without pronouncing this ⟨e⟩as /ɛ/, in some words like: què(‘what’), or València. Other divergences include the use of ⟨tl⟩(AVL) in some words instead of ⟨tll⟩like in ametla/ametlla (‘almond’), espatla/espatlla (‘back’), the use of elided demonstratives (este ‘this’, eixe ‘that’) in the same level as reinforced ones (aquest, aqueix) or the use of many verbal forms common in Valencian, and some of these common in the rest of Western Catalan too, like subjunctive mood or inchoative conjugation in -ix- at the same level as -eix- or the priority use of -e morpheme in 1st person singular in present indicative (-ar verbs): jo compre instead of jo compro (‘I buy’).

E chi no bastat:

The vast majority of linguists hold that Catalan and Valencian are the same language, a position that is also shared by the majority of Valencian scholars. The official regulating body of the language of the Valencian Community, the Academy of the Valencian Language (AVL) also declares the linguistic unity between Valencian and Catalan.

Unidadi linguìstica, ecus.

Deu no bollu duas lìnguas, e mancu duas ortografias. Bollu unu sistema ortogràficu chi potzat èssiri imperau de totus. Deu no bollu sciorrocai su chi est istètiu fatu de is àterus ma pigai su bonu chi eus fatu totus. Deu no tengu sa solutzioni ma mi parit de dda biri ananti a mei, a nosu. Nci bolit un’èquipe de personas chi torrit a trabballai asuba de su sistema ortogràficu, personas cumpetentis e connoscidoris de sa realidadi. No est prus possìbili arrexonai cun sa teoria sceti.

Chi no podeus ponni manus in is cosas chi no andant beni, intzandus lassaus stai totu. E no seu chistionendi de lìngua sarda, ma de Sardìnnia.

Deu pentzu ca s’ortografia siat un’aina e no s’iscopu. E intzandus depit èssiri a su servìtziu de totus.

Cristian Urru

© RIPRODUZIONE RISERVATA

0 Risposte a “Lìngua sarda e ortografia”


I commenti sono chiusi.