> A agatare logos de incantu: unu biàgiu a s’Abrutzu « ilMinuto – notizie Mediterranee – edizione Sardegna

A agatare logos de incantu: unu biàgiu a s’Abrutzu

(IlMinuto) – Casteddu, 22 de su mese de argiolas – S’Abrutzu est una regione chi at meda de donare a sos chi andant a la bìdere. Una terra in ue b’at montes medas e chi at unu primatu ispetziale: su 30% de su territòriu suo est “riserva naturale”.
Girende tra custos logos de incantu as a agatare habitat naturales chi sunt galu ìnnidos, chi non podet bantare peruna àtera regione in Europa.
Un’escursione in su Parcu Natzionale de s’Abrutzu cheret fata. Est un’àrea naturale manna e amparada, in ue nch’at àndalas e pistas pro sas bitzicletas. Caminende in cussos caminos podes atzapare s’ursu marsicanu, sos cherbos o àteros animales raros chi andant lìberos in sos padentes. Intre su Parcu Natzionale de s’Abrutzu b’at biddas medas chi costoint su caràtere issoro, gasi comente fiat in s’antigòriu.

Una de sas biddas prus caraterìsticas chi as a bìdere in cue est Pescasseroli, in s’arta Val di Sangro, in mesu a buscos de fagos e pinos.

Pro more de su logu bonu in ue s’agatat, Pescasseroli est una bidda in ue bi andant turistas in istiu, pro fàghere escursiones a pee, e fintzas in ierru, pro praticare isport ierriles che a s’iscì e su patinàgiu subra de s’àstragu.

A Pescasseroli podes lòmpere cun sa corriera Arpa.

Su coro de Pescasseroli est su tzentru istòricu suo, unu logu totu de iscobèrrere. Una passigiada inoghe non t’at a delùdere!

In Pescasseroli podes castiare sas ruinas de unu casteddu de su sèculu XIII e su Museu de Istòria Naturale. Su casteddu Mancino s’agatat in su montigru chi dòminat sa badde de Pescasseroli. In ue si lompet a pustis de 20-30 minutos de caminada sighende su caminu B3 de su Parcu Natzionale de s’Abrutzu.

De visitare est Palatzu Sipari in carrera Prìntzipe de Nàpoli 30, s’edifìtziu de importu prus mannu de sa bidda. In custu palatzu est nàschidu Benedetu Croce, babbu mannu de sa filosofia. Dae inoghe su filòsofu aiat fatu su “discursu de Pescasseroli”. De su 2010 sos biagiadores podent andare a visitare sa Domo-Museu.

Pescasseroli tenet unu tzentru istòricu bellu a beru, in ue si podent ammirare sas crèsias de Santu Paulu ad Pesculum Serule e sa crèsia baroca de su Cramu.

Pro mandigare su consìgiu nostru est de andare in sa tratoria de coghina tìpica “Da Pitone”, in carrera Montigros De s’Oro 22.

Est fines de fàghere un’iscampiada a sa Rocca Calascio (dae Pescasseroli a Calascio si pigat sa corriera Arpa).

Rocca Calascio, connota comente “cùcuru de s’Abrutzu”, est posta in pitzus de unu monte de 1.460 metros, e andende a lu bìdere as a èssere in artu cantu a sas nues!

Calascio est unu bidditzolu medievale, su tzentru istòricu mustrat monumentos de interessu mannu comente sa crèsia e su cumbentu de Santa Maria de sas Gràtzias, sa crèsia parrochiale de Santu Nicolau de Bari e sa cresiedda antiga de Santu Leonadu.

Pro lòmpere a Rocca Calascio sunt un’ora de caminada pagu prus o mancu passende pro carrera de Pizzo Falcone, in ue si podet ammirare su casteddu de Rocca Calascio e sa crèsia de Santa Maria de sa Piedade, set de film de importu. Tra custos ammentamus: “Lady Hawke” (cun M. Pfeiffer e R. Hauer), “Il nome della Rosa” (cun Sean Connery) e “Padre Pio”.

In s’itineràriu tuo bi cheret nessi una die pro bìdere L’Aquila, tzitade de època medievale chi est sa prus manna de sa regione, cun su tzentru istòricu suo intre sos muros antigos, sas carreras istrintas e sas pratzas galanas. Pro lòmpere a L’Aquila dae Calascio si leat semper sa corriera Arpa.

Sa primu cosa de visitare inoghe est su tzentru istòricu. De non pèrdere sa visita a sa crèsia de Santa Maria Paganica. A inghìriu s’agatant edifìtzios de prègiu, comente: Palatzu Ardinghelli, Palatzu Carli Benedetti e sas domos in ue sunt nàschidos Buccio di Ranallo e Iacopo da Notar Nanni. In cussos oros si podet ammirare sa Catedrale. Sighende su costàgiu de sa Catedrale si lompet a sa pratza de su Teatru. Acanta s’agatat Ghenna Casteddu, dae sa cale s’intrat in su casteddu de su chimbighentos, chi s’est bene cunservadu fintzas a pustis de su terremotu de pagos annos faghet. In custu edifìtziu oe b’est su Museu Natzionale de s’Abrutzu. Essidu dae su casteddu si fùrriat a manu destra; sighende in su canale dae sa parte sud ovest s’atraessat su parcu fintzas a arribare a pratza Batallione de sos Alpinos. Inoghe si podet ammirare sa funtana òpera de Nicola D’Antino. Dae custa pratza s’intrat in cursu Vitòriu Manuelle, e a pustis de sa pratza Reina Margherita si podet bìere puru sa Funtana de Netunu.

E ita nàrrere galu? S’ùrtimu consìgiu nostru est de proare, in custas dies abrutzesas sa coghina tìpica. De assagiare: sa scrippelle ‘mbusse, su marro, su coatto, e comente durche su parrozzo.

Carta de identidade de su logu

© RIPRODUZIONE RISERVATA

0 Risposte a “A agatare logos de incantu: unu biàgiu a s’Abrutzu”


I commenti sono chiusi.