> Lingua | ilMinuto

Archivio dell'argomento 'lingua'

Est bessia sa de trexi prentadas de sa Carta de Logu Istòriga e Linguìstiga de Sardìnnia (23 màju 2017)

E seus lòmpius a prus de cincuantamilla.
Trexi editzionis in trinta tres annus, e sa de su 2014 e custa de su 2017 funt stètias prentadas in deximilla còpias a cade una. Eus currègiu calancunu sbàlliu, bogaus e aciuntus unus cantu topònimus, ma s’arrisurtau gei est paris a s’impènniu chi nc’est bòfiu po ndi bogai una carta prus mellus de is passadas.
Un’arringratziamentu partigulari a totu is millis e millis Sardus e Sardas atobiaus, in custus trint’annus, cun issus eus fuedhau, arrexonau e interbistaus in is festas de is bidhas de:
Nùgoro a s’arredentori una pariga de bortas; Aristanis a sa Sartìllia e a s’arremèdiu una pariga de bortas; Tàtari a sa Felta manna de sa Faradha una pariga de bortas; Castedhu po sant’Efis de Nuras una pariga de bortas, a sa fiera castedhàja una pariga de bortas, a su stàdiu de sant’Elias, a is cùcurus cotus a Stampaxi, a sa Duchissa in sa dia de sa Sardìnnia 2006, in Pratza de su Cramu a is manifestatzionis de su 25 Arbili de su 2005 e de su 2006; Sàrdara a santa Maria is àcuas; Crabas a santu Trabadori e a sa Cursa de is scurtzus; Iersu a sa festa de su binu; Olia Spetziosa a sa festa de su binu; Ìtiri in su 1986; a Bànari a sa festa de santu Larenthu; Bolòtana a nostra sannora de su saucu; Tèmpiu a lu carrasciali timpiesu; Berchidha cun sa scola de Brugu sant’Elias 2003; Gavoi a sa Ìtria 1986; Dèximu Mannu a sant’Arega una pariga de bortas; Macumere a santu Pantaleu, a sant’Antoni, e a sa festa de is lìbburus in su 2005; Terraba a nosta sennora de su mari; a sa còja de Pieru e Annalisa a Dèsulo, in su 2004, sa cartina in strina a is prus de trexentus cumbidaus; Paulle cun su biaxu de su Maistraxu 2005 e a santa Cristina a sa festa manna de iRS 2006; Santu Lussurzu a sa carrela de nanti de su 1983 e su biaxu de su Maistraxu de Segundu Livellu de s’Universidadi castedhàja 2006; Orthullè 2005; Sòrgono 2005; Serrenti a santa Vida; Simaghis a sa festa de s’arrosu 2006 e in su 2009 a su cuntzertu de Caparetza; Santu Sidori de Cuartùciu po santu Sidori, Sèdilo a s’àrdia in su 1986 e su 2006; Aritzo a sa castanzada 1986; Làconi a santu Frenàssiu; Bosa a sa festa de sa Costa; Iscroca a santu Simoi; Durgali in s’istadi 2005; Pauli a santu Larèntziu 2004 e a su fogadoni de santu Srebestianu 2006; Sìnnia a santa Itroxa 2004; Cabuderra a sa presentada de su lìbburu de Pepi in sa domu Melis in donniasantu 2006; 2012 asuta de s’arregioni sarda a su sciòperu de su fàmini de is fèminas de iRS a Castedhu; istadi 2013 a Brugu sant’Elias a sa festa de acabbu de sa scola ilementari; 2015 Tiesi a sa festa de su 25 arbili; 2015 a Gavoi a su festival de sa literadura; 2015 Castedhu a su cumbènniu de Emergency in strina a totus cincuxentus cartinas; asuta de s’Arregioni sarda a cuàturu manifestadas tra su 2105/17 prus de duamilla cartinas; 2015 a totus is professoris, 170, e trabballadoris, 30, de su “Primu Levi” de Cuartu e a totus is scientis de 16 classis; 2016 a is scientis de su cursu de lìngua sarda tentu de s’Ofìtziu de sa lìngua de Bidhexidru; Castedhu 2017 a is trabballadoris, dutoris e fisiuterapistas de sa clìniga “santu Trabadori”; Cuartùciu a 02 Axrolas 200 cartinas a sa festa de acabbu de su cursu de badhus sardus. Continua a leggere ‘Est bessia sa de trexi prentadas de sa Carta de Logu Istòriga e Linguìstiga de Sardìnnia (23 màju 2017)’

Su Fronte Indipendentista Unidu Casteddu a favore de sa LSC e de su traballu de su CSU

Pro su Fronte Indipendentista Unidu Casteddu sa chistione de sa limba est una chistione de importu mannu.
Su sardu est una limba ùnica, ma, comente totu is limbas naturales (crèschidas in buca a sa gente e non fatas dae is iscritores a taulinu) est una variedade linguìstica diatòpica e unu diasistema chi ponet in pare “variedades” linguìsticas medas, chi non benit bene a crarire “cantas” sunt, ca a segunda de is classificatziones possìbiles podent èssere duas o una pro ogni territòriu, o una pro ogni bidda, o fintzas una pro ogni persone chi faeddat custa limba. Dipendet isceti dae sa prospetiva chi s’istudiosu leat pro ddas castiare.

Is limbas pro crèschere e s’isvilupare ant bisòngiu de unu mercadu culturale prus mannu possìbile, e nois chi semus unu pòpulu de 1.600.000 persones non nos podimus permìtere de partzire unu mercadu culturale chi est giai minore (su de is sardòfonos) cun duas o prus normas ortogràficas ufitziales de impreare in is iscolas, in is ufìtzios e in totu is publicatziones. Continua a leggere ‘Su Fronte Indipendentista Unidu Casteddu a favore de sa LSC e de su traballu de su CSU’