> ilMinuto – notizie Mediterranee – edizione Sardegna

Archivio dell'argomento ''

Braccia restituite all’agricoltura, ovvero la guerriglia dei pomodori

(IlMinuto) – Casteddu, 30 de su mesi de làmpadas – Su prof. Francu De Fabiis e sa prof.ssa Antonedha Piras s’ant ghiau a sa scrubeta de is nòminis de is spètzias chi eus postu in s’Ortu-Giardinu. Passillendi in sa memòria de is costumàntzias, cannoscèntzias e cumpetènzias de su cannotu, eus atobiau no sceti matas, ma fintzas mineralis, materialis èdilis, s’istòria de sa Sardìnnia, e is colunizadoris. Eus torrau a scubèrriri cannoscèntzias antigas, ollus sentzialis e nuscus, coxina e mestieris.

Unas cantu spètzias chi nci funt in su giardinu nostru

Nòminis in itallianu

Elicriso

Nòmini scientìfigu latinu

Helichrysum italicum; Helichrysum saxatile Moris

Nòminis in lìngua sarda

Uscratina (Nùgoro)

Bruschiadinu (Scalebranu)

Buredha (Gadhura)

Frore de Santa Maria (Logudoru)

Ziza de Maria (Ollollai)

Archimissa (Orune)

Simu (Aritzo) Continua a leggere ‘Braccia restituite all’agricoltura, ovvero la guerriglia dei pomodori’

Pàginis de Istoria sarda in su lìbburu de scola in Cuartu

Sa crubeca de su libburu adotau in unus cantu cursus de su “Primu Levi” de Pitz’e Serra in Cuartu

Elianora de Arbarre, sa màgini de su mitu ma frassa, a pag. 154

Elianora de Arbaree, sa bera, in s’arcu triunfali de sa crèsia palatina de Santu Baìngiu Murriali

Casteddu, 4 de su mesi de làmpadas – Totu est cumentzau candu in s’Annu scolàstigu 2014/15, deu intzaras fuemu in sa III Ap de sa Scola nosta, emu bistu custu lìbburu de Istòria, antzis emu lìgiu aintru de custu lìbburu, de sa pàgini 152 a sa 155, su capìdulu “Sa Sardìnnia de is Giudicaus”, in sa setzioni de “Istòria locali”.

Ma fuedhendi de sa Cadalònnia e de su paba Bonifàtziu VIII -cudhu chi, mancai no fessit giai mortu, cun d-una trassa Danti si fait sciri chi dh’at a pònniri in in s’Inferru- e de Gìnua e de Pisa no seu fuedhendi, meda meda, de Istòria locali, ma de s’Istòria internatzionali de intzaras.

Seu abarrau spantau e prexau meda, apu lìgiu totu in d-unu sùspidu custas cuàturu paginedhas cun cuàturu màginis de sa Sardìnnia de intzaras: is cuàturu Logus cun sa carta de sa Lìngua sarda e de is dialetus cosa sua; su castedhu de sa Marmidha in su cùcuru de Is Pratzas e una màgini de una pintura de Elianora, ma no sa bera, Juyghissa de Arbaree, Contissa de Gocìani e Biscontissa de Basso, cumenti est scritu in sa Carta de Logu etotu.

Stravanau meda e de no pàrriri berus. Is Scientis de su “Primu Levi” de Pitz’e Serra de Cuartu, no depint abetai de andai a s’ Unibersidadi castedhàja, cumenti apu dèpiu fàiri deu etotu, po sciri calancuna cosa de s’Istòria de sa Sardìnnia.

Apu fuedhau cun su Prèsidi e is Professoris de is nois Classis III de su triènniu ecunòmigu, turìstigu e tennològigu de s’Institudu e in donniuna Classi eus tentu duas oras de Istòria Giuicali. Eus inghitzau de is primus novas apitzus de sa Sardìnnia e de su de IX sègulus fintzas a su XV de sègulus, in 1420, cun s’acabbu “De Jure” de su Logu Arbarikesu cun s’atòbiu de is “Cortes” cadelanas. Continua a leggere ‘Pàginis de Istoria sarda in su lìbburu de scola in Cuartu’

In sa bidha de is Moratti. Sarrocu-Itàlia de Giòrgiu Meletti

IN SA BIDHA DE IS MORATTI. SARROCU-ITÀLLIA, UN’ISTÒRIA DE NORMALIDADI DE SU CAPITALISMU COLUNIALI

de Giòrgiu Meletti, Editzionis Craraslìteras, Cabudanni 2010, Milanu

Innoi in custas pàginis si spricat mellus sa “perfomance”.

Pàgini 136

“Bandat de sei ca su graiori, de sa morti ndr, de is tres trabballadoris sardus in su mercau de is noas est cudhu chi est. Fessint stètius disterraus extracumunidàrius, sa noa fiat stètia prus spedhiosa, prus guvernàbbili, ndi podiat fintzas bessiri unu cumbidu in d-unu «talk show» in primu meria. Ma is sardus…
Sa Cgil, chi costumàt a ndi bogai cumunicaus de prenta fintzas po si fàiri sciri de s’atòbiu de su «leader» cosa sua a su programu de telebisioni “Ballarò” no smusciat.
Est totu sa Cgil natzionalli chi no smùsciat: no unu cumunicau, unu telegramu, unu mesu fuedhu po is tres mortus de Sarrocu. In custu citiri si ligit totu sa debbilesa de su sindicau itallianu”.

Continua a leggere ‘In sa bidha de is Moratti. Sarrocu-Itàlia de Giòrgiu Meletti’

Sciòperu e blocu de is scrutìnius in coranta crassis a su “Primu Levi” de Pitz’e Serra de Cuartu

(IlMinuto) – Casteddu, 13 de su mes’e làmpadas – Sa Scola Nosta tenit cincuantacuàturu crassis, dexi funt is cuintas e no si podint blocai e cuàturu crassis is scrutìnius dhus depint fàiri sàbudu 13, ma custa no est dia de sciòperu e intzandus no dhus podeus blocai.
Seu lòmpius a oi a pustis de totu unas cantu cosas fatas contras a sa “Buona Scuola”, unu strupiu pensau e cuncodrau po sa Scola Stadali Pùbriga de su guvernu Rentzi. Est custa s’ùrtima ancada contras a sa Scola dimugràtiga de sa constitutzioni e de sa paxi.

Mancu s’arreforma Gelmini fiat lòmpia a pensai aici in mannu po ndi sciusciai sa Scola Stadali Pùbriga e dha fàiri torrai a su paris de sa scola privada: diplomifìcius a pagamentu po chini si dhu podit permìtiri. A partiri de sa Gelmini, cun su guvernu Berlusconi, chi iat smenguaus is matèrias professionalizantis, e po nosu ca seus unu cumerciali iant segaus is oras de matèrias de importu che: diritu, econumia aziendali, matemàtiga, lìnguas e artìstiga e a s’acabbu fiant arrennèscius a nci bogai de sa scola 120 milla precàrius. A pustis seghendi is siendas a is scolas e incotendi is scientis in crassis pudhaxus fintzas a lompiri a trinta e a prus de trinta scientis a aula. Continua a leggere ‘Sciòperu e blocu de is scrutìnius in coranta crassis a su “Primu Levi” de Pitz’e Serra de Cuartu’

Ànimas Suspèndias

Brunu Furcas

Ànimas Suspèndias

Est unu meria bascosu de mes’axrolas. Su soli est artu in su celu e su mari unu pagu increspau spainat unu zùmiu lèbiu e arregulari chi s’amànniat in s’interis chi s’àcua s’arrogat in s’oru de mari.
Sa pràja est buida, sceti cuàturu piciochedhus, prenus de vida s’insighint, faint su cucurumbedhu e pigant a punta de peis sa bòcia in s’oru de mari. Is tzèrrius de prexu arrentronant tot’ingìriu. Funt sceti issus is meris de su mundu.
Zakaria est su prus lèsturu de totus, currit cun sa bòcia apodhada a su pei. Mohamed sighit avatu, ma arrecùperat e ndi dhi pigat sa bòcia. Mohamed e Ahied, unu pagu prus a palas funt in afàsciu, ma prexaus de cùrriri avatu de su fradi e de su fradili. Continua a leggere ‘Ànimas Suspèndias’

Biàgios

Social

Facebook     Twitter     Feed RSS  

In primo piano

 

dicembre: 2018
L M M G V S D
« apr    
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
31  
Formas
S'Urtima nova