> ilMinuto – notizie Mediterranee – edizione Sardegna

Barley: su birrifìtziu cun bevidas ispantosas

* Dae sa terra a sa butìllia * – Unu nùmene famadu, su de su birrifìtziu Barley de Maracalagonis, pro una realidade produtiva de importu mannu chi at otentu unos cantos de reconnoschimentos.

Sa fàbrica de sa birra, chi s’agatat in carrera “Cristoforo Colombo”, at bidu sa lughe mudende una passione manna pro su mundu de sa birra in un’impresa mastrina. Gosi, sos duos sòtzios, Nicolau Perra e Isidoru Mascia, un’ingegneri e unu ragionieri cummertzialista, ant auniu sas fortzas issoro faghende diventare realidade unu bisu mannu.

Sos babbos de Barley aiaiant una punna ladina: fàghere connòschere birras de caratere, bevidas chi ant una personalidade significativa a sos ristorantes italianos e istrangios.

Posca de duos annos de istùdiu, in su 2006, su chi fiat feti su bisu de fàghere unu birrifìtziu est mudadu in una pentzada cuncreta cun sa produtzione de tres birras: sa Friska, una birra de 5 grados de alcol ispirada a sas “bière blanche”,  sa “Sella del Diavolo” una bevida de 6,5 grados de alcol, chi est un’interpretassione interessante de sas “bière de garde”,  e sa “Toccadibò”, una bevida elegante meda, una “golden strong ale” de pagu prus o mancu de 8,5 grados de alcol. Sighi a ligi ‘Barley: su birrifìtziu cun bevidas ispantosas’

Talavè: una cantina chi valorizat unu patrimòniu istremenadu

* Dae sa terra a sa butìllia * Un’istòria giòvana, sa de sa Cantina Talavè de Triè, una bidda chi s’agatat in sa provìntzia de Ogiastra. Semper e cando, inoghe s’istòria de sa bide e de su binu at raighinas antigas. Dae su tempus de sos nuraghes finas a oe sa bide in Triè est stètia semper coltivada. Difatis, su territòriu de sa bidda est prenu de singiales chi pertocant sa bide e su binu. Sunt medas sos repertos agatados durante sos iscavos de su nuraghe chi s’agatat a curtzu de sa Cantina Talavè. Àteras testimòmias sunt reperìbiles in unos cantos de documentos papales.

Sa Cantina Talavè naschet pròpiu pro valorizare custu patrimòniu illacanadu.

S’istòria de sos tempos colados, duncas, s’aunit a sa de como pro faeddare de bides autòctonas, comente su Cannonau a fògia cun tres bicos e s’Amantosu. Onni fundu benit allevadu sighende sos critèrios de coltivatzione traditzionale, a fundos minores. Posca de sa binnenna, sas àghinas si trabballant in cantina in manera màstrina e sighint compidende•las fatu fatu.

Sos tres meres de Talavè, Vissente, Bobore e Fabritziu, pro lòmpere a otènnere binos ùnicos e de calidade manna si sunt impignados a respetare sa particularidade de su sarmentu chi coltivant e de su terroir. Sighi a ligi ‘Talavè: una cantina chi valorizat unu patrimòniu istremenadu’

“Una botte e via. Canzoni e racconti sul vino”, s’ispetàculu chi fueddat de binu

26 fiàrgiu 2020 – Fueddai de binu e cantai su binu cun Catullo, Gilgamesh, Yeats e Szymborska. Est custa s’ànima de “Una botte e via. Canzoni e racconti sul vino”, s’atòbiu de literadura chi s’est isboddiau sàbudu passau in sa “Casa Saddi” de Pirri. Sighi a ligi ‘“Una botte e via. Canzoni e racconti sul vino”, s’ispetàculu chi fueddat de binu’

Sunt obertas is iscritzionis a su prèmiu Grenaches du Monde

26 fiàrgiu 2020 – S’at a tenni de su 16 a su 17 de arbili s’editzioni 2020 de s’atòbiu internatzionali Grenaches du Monde, sa manifestada dedicada a is binus de ratza Grenaches ghiada de su Conseil interprofessionnel des Vins du Roussillon (CiVR).

Comenti s’annu passau e totu, s’editzioni de ocannu s’at sboddiai in Montpellier e previdit duas setzionis: sa de unu, po binus IGT, DOC o DOCG chi tenint unu tanti de àxina Grenache asumancu de s’85%; sa de duus est sa setzioni Assemblage, cun su 51% de àxina Grenache. Sighi a ligi ‘Sunt obertas is iscritzionis a su prèmiu Grenaches du Monde’

Avaloramentu de is zonas de sartu: sa cuncàmbia de esperiètzias de Bielorussia intre Sardigna

24 freàrgiu 2020 – S’est sboddiau de su 7 a du 12 de su mesi fiàrgiu s’incàrrigu de sa delegatzioni bielorussa po connòsciri sa Sardigna. Is operadoris de su distretu agro-turìsticu de Volozhin, ghiaus de su cordinadori de su cunsòrtziu Aliaksandr Belyi, gràtzias a s’agiudu de s’aministratzioni comunali de Guasilla ant potziu connòsciri beni sa Trexenta e sa Marmidda.

S’amigàntzia e sa coperatzioni intre sa Regioni Sardigna e sa Repùblica Belarus si funt isvilupadas in cuntestus de interessu pari-pari, prusatotu in matèria de cultura, de formatzioni, in sa de s’istrutzioni universitària, de su turismu, de sa massaria e de sa cosa de papai, de sa circa iscientìfica e de su sport. Sighi a ligi ‘Avaloramentu de is zonas de sartu: sa cuncàmbia de esperiètzias de Bielorussia intre Sardigna’