> Aíntru de sa ‘brenti de Foghesu’ cun Danilo Carta. “Portaus s’arti màgica de sa ceràmica a foras de is butegas nostras” | ilMinuto

Aíntru de sa ‘brenti de Foghesu’ cun Danilo Carta. “Portaus s’arti màgica de sa ceràmica a foras de is butegas nostras”

danilo cartaSighit su viàgiu de Formas. Custa cida IlMinuto arribbat in Foghesu, in Ogiastra, in sa butega ASKòS Foghesu de Danilo Carta, tra is prus bravus e is prus connotus strexajus sardus de s’inzénneru nou. In is traballus de s’artesanu ogiastrinu “s’amori po sa creatzioni” imprassat a is cuatru elementus e donat forma a ogetus de una bellessa incredìbili.

In is creatzionis de Danilo Carta prevalessit sa traditzioni asuba de s’innovatzioni o s’innovatzioni asuba de sa traditzioni?

Decisamenti s’innovatzioni asuba de sa traditzioni, puru poita est difícili nai cali siat sa traditzioni de sa ceràmica sarda e si siat mai esistia una bera traditzioni si no cussa de is màrigas po s’àcua decoradas cun sa paspia de birderàmini e pagu pagu vernissadas de imbirdi cun ‘frittas’ trasparentis (ndr, massa birdósa, otenta de sa fusioni de is matérias principalis de s’imbirdi). In su traballu creativu miu, in su specificu, is influéntzias de sa traditzioni de sa ceràmica sarda tenit unu balori decisamenti de pagu importàntzia.

Ariseu e oi. Comenti funt cambiadas is ténnicas de manixu de sa ceràmica? Cali est sa molla chi spingit s’arti sua a si rennovai?

In custus primus annus de esperiéntzia s’òpera mia at cambiau de continuu su linguàgiu espressivu. Sa passioni creativa mia est donada de una spinta istintiva e po nudda ratzionali chi bessit a pillu de s’ànima mia brullana, sèmpiri pagu disposta a si pigai seriamenti. In sa ceràmica cambiat totu a una tirada. Ma est comentisiollat unu continuu torrai a castiai a is formas e a is ténnicas giai fattas in s’istoria de custus milennius, bastat a pensai a s’arrichesa de is formas e de is ténnicas de is strexajus Grecus e Etruscus. In su specificu, sa produtzioni mia si rennovat puru gratzias a unu scambiu professionali fissu cun artistas de totu su mundu.

Ita raportu tenit cun su tórrinu?

Su raportu miu cun su tórrinu est friscu friscu. Apu cumentzau a modellai is primus testus mius scéti in su me”e gennàrgiu de ocannu cun arrisurtaus chi afastiant a sa calidadi chi m’abetau. Apu cicau de afrontai is diversas formas de sa traditzioni strexaja internatzionali e apu sperimentau formas noas cichendu de arribbai a un’echilíbbriu chi no est fàcili de agatai. In su specificu amu rifiniri is creatzionis mias a cruu, impitendi a sa ténnica antiga de sa brugnidura. Ténnica chi permitit cun s’agiudu de medas trastus de fai dibventai lísciu su testu in argidda, totu custu candu s’agatat ancora in d’unu stadu de duresa lamau “cuoio”, lísciu fintzas a ddu su fai diventai a sprigu. Custa ténnica permitit de donai a su testu, una borta cotu, un’efetu meda vellutau e moddi a su prapu, cun s’aciunta simpli de unu pagheddu de cera de abis.

Danilo Carta agiudat a s’argidda a parturiri o donat forma a s’argidda?

Is formas funt aintru de sa matéria e a mimi tocat scéti a ddas fai benni a pillu.

Cali funt is maistus de fustei?

Is maistus mius funt diaderus medas e iat essi fai un’aggràbiu a calincunu si ndi elencu is nòminis. Po tenni una bidea de su caminu de imparu miu bastat nai ca apu participau a duus Atóbius internatzionalis de ceràmica artística in Cuba cun d’unu totali de otanta participantis, tra custus ddoi furiant artistas cun esperiéntzias de trint’annus. Apu puru aprontau un’Atóbiu in Foghesu in su 2006 chi at biu participai cuíndixi maistus de sa ceràmica chi beniant de totu su mundu, maistus meda bravus. Is òperas fattas in is cuíndixi diris de traballu funt aparadas sèmpiri in su Museu Internatzionali de Ceràmica de Foghesu.

Foghesu e s’artesanau: cali is acàpius?

In su campu de sa ceràmica in Foghesu no ddoi esti stetia mai nesciuna produtzioni, ddoi esti stetia scéti una produtzioni de téula cota a temperadura bàscia. Po s’artesanau po su prus sa comunidadi foghesina at tentu in s’antigu e tenit oi puru artesanus meda bravus chi s’espressant in su manixu de sa linna e de is metallus.

Sa butega de fustei si lamat Askòs Foghesu. Poita?

Foghesu est su nòmini sardu de ‘Perdasdefogu’. Is primus testus de s’istoria benint lamaus de is archeólogus Askòs, unu nòmini chi in Grecu significat brenti. Custu poita is primus strexajus modellànt is creatzionis insoru ispirendusì a s’udri de is animalis chi beniant impitaus po fai capi cantidadis piticas de licuidus. Po custu Askòs Foghesu, a símbulu de sa “Brenti de Foghesu”. Comenti logu arricu de inventzioni e de creatzioni prexada. Po mimi Askòs Foghesu est unu logu màgicu.

Cali oportunidadi de traballu tenit oi un’operadori de cust’arrampu in s’Ísula nostra?

Is possibbilidadis funt meda mannas, totu stait in s’abbiléntzia de s’artesanu de s’insertai in cussus nícius de mercau chi s’industria po natura sua no podit satisfai.

Cali funt is consillus de Danilo Carta po chini bollit cumentzai cust’atividadi?

Su consillu est de crei meda in su própriu traballu e de bessiri de is próprius butegas, donendi aici bisuali a cust’arti màgica.

Si contat sa mostra romana “Pezzi rubati” nominada in su giassu de fustei ‘e totu?

Nudda de importanti. Est unu modu po scongiobai a sa fura disaggradéssia de totu sa produtzioni mia chi apu distribbuiu in calincuna galleria de sa capitali. Naraus ca apu preferiu fai ironia asuba de su disaggradéssiu narendumì: ma insaras seu diventendi bravu si is òperas mias benint furadas!

E is produtzionis otenit arreconnoscimentus iternatzionalis. In su 2007 esti stetiu nominau e lamau comenti espertu permanenti in is Atóbius internatzionalis de Ceràmica artística in Cuba. Ita significat po fustei custu arreconnoscimentu e ita at provau candu dd’at arriciu?

Una sensatzioni meda bella, seguramenti una bella cosa nonostanti no tenia is calidadis e is connoscéntzias ténnicas po ddu meritai. Cust’arreconnoscimentu m’at tzitziau a sighiri in is istúdius e a sperimentai su mundu infiniu de sa ceràmica. Puru si a pustis, de insandus, no apu prus possiu participai a is àteras editzionis po impignus de traballu, po fortuna.

Cun fustei s’arti de sa ceràmica sarda est intrada in is iscolas de s’Ogiastra e esti stetia presentada a 100 scientis de totu su mundu. Cali bilànciu podit fai de custus annus de imparamentu, un’esperiéntzia chi at interessau puru is pipius de s’asilu?

Cussu de s’imparamentu est su cuntentu prus mannu de custus annus. Nudda est prus bellu de biri su prexu in is ogus de is personis chi faint is primus òperas insoru. Siant pipius de s’asilu, de is elementaris e medias siant is scientis de is cursus po mannus, ma puru is furesteris chi apu tentu comenti scientis e chi ant imparau in su “Villaggio Saraceno” de Arbatassa, logu aundi traballu, o ancora cussus chi ant imparau cun is Clims (Comité de Liason des Organisems Militaires Sociaux, ndt) chi de cinc’annus aprontant cuíndixi diris de campu iscola férias innoi in Foghesu. Fai ceràmica est un’atu creativu prenu de prexu chi arricat a totus, est un’atividadi chi spreviat e est comenti una cura, bastit pensai a s’amori po nos ‘e totu chi crescit in is scientis de calisisiat idadi candu bint sa própriu creatzioni. Su disígiu prus mannu chi tengu est cussu de biri una diri unu scienti miu diventai un’artista nomenau. Naru artista, est a nai una personi chi pensat unu mesi e creat una diri. No un’artesanu chi pensat una diri e traballat po totu unu mesi.

calincuna immagini

ischeda tennica

Progetu fattu cun sa partecipatzioni de sa Regioni Autónoma de sa Sardigna – L.R. 26/9 po sa língua e cultura sarda

© RIPRODUZIONE RISERVATA

1 Arrespusta a “Aíntru de sa ‘brenti de Foghesu’ cun Danilo Carta. “Portaus s’arti màgica de sa ceràmica a foras de is butegas nostras””


Is cummentus funt serraus.