> 2013 mes’e maju 10 | ilMinuto

Archíviu de sa diri 10/05/2013

In Crabònia si chistionat de Sardigna cun su dibàtidu “Unius po su tempus benidori Unius po sa Sardigna”

(IlMinuto) – Casteddu, 10 de su mesi de maju – “Unius po su tempus benidori Unius po sa Sardigna”. Est custu su tema de s’atopu aprontau de su Cumitau “Tzitadinus in Amparu de su Territòriu” prevìdiu po sàbudu 18 de su mesi de maju a cumentzai de is 17.30 in s’Anfiteatru Pratza Marmidda de Crabònia. Un’avenimentu chi bolit essi “unu scràmiu de luitzioni po totu sa Sardigna”, scririt Manolo Mureddu, unu de is aprontadoris, in sa pàgini facebook de s’avenimentu. Su de Crabònia at essi unu mamentu de cunfrontu intre cumitaus, partidus indipendentistas, soberanistas sardus e assòtzius. Funt duncas cumbidaus a pigai parti totus is tzitadinus de sa Sardigna. Sighi a ligi ‘In Crabònia si chistionat de Sardigna cun su dibàtidu “Unius po su tempus benidori Unius po sa Sardigna”’

Cunferéntzia Saras in S’Othoca de Aristanis. Is Cobas Iscola Aristanis pedint craresa a su Presidi Frongia

(IlMinuto) – Casteddu, 10 de su mesi de maju – Sa Saras aprodat in iscola. S’est isboddiada difatis mércuris passau, in s’Istitutu Ténnicu Othoca de Aristanis, una cunferéntzia asuba de su Progetu Lianora tanti cuntrau de sa populatzioni sarda, su mantessi, ddu amentaus, chi previdit sa circa de idrocarburus po 4430 ètarus de territòriu in sa provìntzia de Aristanis. Apitzus de s’iscera “didàtica” pigada de s’istitutu fueddant is Cobas Iscola Aristanis, amentendi ca s’iscola pùblica si fundat asuba de is printzìpius de sa libertadi de s’imparamentu, chi est unu printzìpiu costitutzionali e duncas in osservàntzia de custu printzìpiu “un’iscola depit podi fabricai situatzionis didàticas o de iscedas asuba de calisisiat argumentu chi a giudìtziu de su professori e in su campu de su traballu iscolàsticu potzat arricai s’oferta de amaistramentu “in senso lato”: calisisiat argumentu de is aparéssidas de sa Madonna a sa pornografia, de s’icona de Garibaldi a is fusilamentus de Bronte, de is antibiòticus a is armas chìmicas etc”. Sa chistioni, duncas, po su sindacau no pertocat sa mudìfica de s’isboddiamentu normali de su traballu curricolari de diversas classis e de diversus maistus in faori de unu tema de importu mannu comenti est su de is pertusamentus chi ant a andai a ferri su territòriu, e no pertocat – marcant is Cobas – “s’iscera oberta de una relata a sa crara de parti, candu benit donada a unu ténnicu de sa Saras e chentza contradditòriu: totu custu podit infùndiri contrariedadi o disdeni puru, ma est de su totu lècitu o balit po totu o est unu bellu fingimentu”. Sighi a ligi ‘Cunferéntzia Saras in S’Othoca de Aristanis. Is Cobas Iscola Aristanis pedint craresa a su Presidi Frongia’

Bessiri de sa crisi est possìbili. In Casteddu cunvegnu:”Antigas tennologias po un’architetura noa in tempus de ‘Decrescita”

(IlMinuto) – Casteddu, 10 de su mesi de maju – In Casteddu s’at a fueddai de “bioarchitettura” cun su cunvegnu: “Antigas tennologias po un’architetura noa in tempus de ‘Decrescita”, aprontau po sàbudu 11 de su mesi de maju de SardignaLibera. S’avenimentu, chi at a cumentzai de is 16.00 in is aposentus de s’Hotel Mediterràneu de Casteddu, at a biri is relatas de su Profesori Antonello Sanna, s’istudiosu de “architeturas de is logus” e de su fràbricai in “làdiri” chi s’at a firmai asuba de is traditzionis de allogai e isvilupai, e de s’architetu Fabrizio Carola, chi cun sa massima “fai bivi beni a s’òmini”, atressu de s’impitu de s’antigu cumpassu nubiano, donat vida a fàbricus apitzus de sa subrafaci de su terrenu chentza de istuvonai po is fundamentus, cun costus bàscius meda e chi totus si podint acollai. Un’òmini, – si ligit in d-una nota de imprenta – “chi fait connosci sa genialidadi sua ponendidda a su serbìtziu de sa genti, po chi chinisisiat potzat imparai a si fabricai sa pròpriu domu chentza de ispaciai su territòriu, antzis, avalorendi sa balanza intre s’òmini, sa natura, s’ambienti e sa cultura”. Sighi a ligi ‘Bessiri de sa crisi est possìbili. In Casteddu cunvegnu:”Antigas tennologias po un’architetura noa in tempus de ‘Decrescita”’