> mes’e totussantus « 2013 « ilMinuto – notizie Mediterranee – edizione Sardegna

Archìviu de mes'e totussantus 2013

“Piessinnus me in sa scridura de Antoni Cossu in s’arrumanzu Mannigos de Memoria”

Ad cantum

S’acentu

Una chistioni chi no est stétia pigada cun meda frimesa est cussa de s’acentu. In totu s’arrumanzu agataus acentaus sceti otantanoi fuedhus, chene de craculai is fuedhus truncaus. Sa mellus pati de custus fuedhus acentaus dhui funt sceti una borta ebbia, e nimancu sa primu borta chi benint imperaus. In prus eus averiguau ca candu Antoni Cossu ponit s’acentu no imperat una arrégula frima, unu postu fissu, ca agataus s’acentu imperau fintzas in sa perùrtima boxali mancai sceti in is primas binti pàginis de s’arrumanzu:

Fuedhus cun s’acentu in sa perùrtima boxali

pitzinnìa 15 , aìzis 16, pitìos 16, naraìat 16, narìa 17,

agataus in totu cincu fuedhus, de immoi a innantis, de fuedhus acentaus in sa perùrtima boxali no nci ndi funt àterus.

Fuedhus cun s’acentu in s’ùrtima boxali

gafè 7, movidì 31, nc’è 36, citì 37, 80, tiellà 38, possè 42, sì 51, mì 54, tafetà 59, già est 54, vostè 64, trancidì 75, arrù 86, naramì 86, 106, alè 91, passamì 106, tè 110, Marceddì 119, cumò 131, sciò 140, legidì 144, Lanusè 159. Sighi a ligi ‘“Piessinnus me in sa scridura de Antoni Cossu in s’arrumanzu Mannigos de Memoria”’

“Piessinnus me in sa scridura de Antoni Cossu in s’arrumanzu Mannigos de Memoria”

Su verbu
Analizendi cumenti Antoni Cossu at manigiau su verbu si ndi seus acataus ca issu imperat maneras, mellus arrexina difarenti, candu imperat s’ausiliari èssiri/èssere. Su santziainedhu dhu fait fintzas candu imperat s’imperfetu indicativu de sa primu coniugatzioni de is verbus in ai/are, issu bortas medas imperat po sa de tres personis singulari e sa de tres personis pruralis is bessidas de su campidanesu. Custu sufissu est serrau, tancau, cun /a/, paragógiga, chi fùrriat sonendidhas is /t/ surdas in /d/ sonarzas cumenti in is verbus:

annada, torrada, rannidada, niada, costada e tirada, [intamus de: annaiat, torraiat, rannidaiat, niaiat, costaiat e tiraiat], pàgini 8.

A pàgini 127 innui agataus verbus imperaus a s’imperfetu indicativu po prus de bintitrès bortas, una borta sceti de custas bessit in /t/, est su verbu aiat < àere, in sa de tres personis sìngulas, totu is àteras bessint cun su sufissu in /da/. Sèmpiri in s’imperfetu, ma in sa de tres personis pruralis, no agataus sa bessida prena arregulari in /nt/, ma truncada in /n/ a sa logudoresa, cun in prus sa /a/ parogógiga.

aian, < àere, ausiliari imperfetu, intamus de bessiri in aiant logudoresu e iant in campidanesu;

ponian, < pònnere, imperfetu de sa segunda coniugatzioni, intamus de bessiri in poniant;

torrana, < torrare, sa de tres personis prurali de s’imperfetu de sa prima coniugatzioni, intamus de bessiri: torraiant cumenti in su logudoresu arregulari, no bessit fintzas nimancu in campidanesu arregulari: torranta, cun in prus sa /a/ paragógiga, ma bessit a tretu de mesu de su logudoresu e de su campidanesu in torrana. Sighi a ligi ‘“Piessinnus me in sa scridura de Antoni Cossu in s’arrumanzu Mannigos de Memoria”’

Su disterru de is Vigilis de su Fogu sardus, Zuncheddu: “s’ìsula nostra no podit abetai”

(IlMinuto) – Casteddu, 27 de su mesi de totussantus – Est passau casi un’annu de sa data de sa proposta mai discutia e depositada de su consilleri de SardignaLibera Cràudia Zuncheddu ingìriu a is afatallus de su personali in is cumandus provintzialis de is Vigilis de su Fogu. S’interrogatzioni, ddu amentaus denuntziàt s’amaletzu de serradura de unus cantu de divisionis Vvf de sa Sardigna de Tramuntana, oi intre is logus fertus de prus de sa strasura. “Mancai is arragus in is territòrius nostrus – afirmat Zuncheddu fueddendi de sa proposta presentada su 31 de su mesi de gennàrgiu passau – su ministèriu de s’Internu sighit a negai a is Vigilis de su Fogu sardus is cunditzionis chistias a is cullegas de àteras Regionis de Itàlia, i est a nai su diritu a fai sa pròpriu faina aintru de sa regioni insoru”. Sighi a ligi ‘Su disterru de is Vigilis de su Fogu sardus, Zuncheddu: “s’ìsula nostra no podit abetai”’

Viàgiu atonginu in cuàturu sèculus de mùsica cun “Inaudita & Music in Touch”

(IlMinuto) – Casteddu, 27 de su mesi de totussantus – Unu viàgiu in cuàturu sèculus de mùsica atressu de ses concertus. Est sa rassigna Inaudita & Music in Touch, aprontada in Casteddu de s’assòtziu Spatziumùsica Circa i Ensemble Spatziumùsica cun s’agiudu de Musicus & Cantoris, s’apògiu de sa Provìntzia e de su Comunu de Casteddu e sa participatzioni de su Conservatoriu casteddaiu. Unu viàgiu musicali, su propostu, chi at a acabai su 16 de su mesi de paschixèdda, e chi at a fai torrai a ascurtai òperas mannas: de su repertòriu sacru de Cràudiu Monteverdi a sa mùsica de càmara de Franz Schubert, fintzas a sa “Sagra de su Beranu” de Igor Stravinsky e chentza de scabidai is caminus de punteri e prus tennologicus, innoia – si ligit in d-una nota de imprenta – “sa mùsica coiat is màginis videu e is computer svilupant, cobant e taballant impari in direta cun is stumentus de sa traditzioni clàssica”. Sighi a ligi ‘Viàgiu atonginu in cuàturu sèculus de mùsica cun “Inaudita & Music in Touch”’

In Guspini sa mostra fotografica “Su contu po màginis”

(IlMinuto) – Casteddu, 27 de su mesi de totussantus – “Su mundu andat castiau ma prusatotu andat biu”. Funt is fueddus cun is calis Tiziana Bertacci espressat su significau de sa mostra de fotografias chi tenit comenti tìtulu “Su contu po màginis”, chi de su 1 a su 8 de su mesi de paschixèdda at essi aghillia in sa Domu a corti de Guspini . Sighi a ligi ‘In Guspini sa mostra fotografica “Su contu po màginis”’