> 2014 mes’e maju 06 | ilMinuto

Archíviu de sa diri 6/05/2014

Àlvaro Mutis. Su contu de Anna sa Cretekesa de s’aredeu de is Alekesus, una famìllia arrica de cumerciantis de Sardìnnia

ISTÒRIAS DE SA DISPERÀNTZIA

Editzionis Giùlliu Einaudi,
Turinu, 2003.
Pàginis 31/34
…Fiat intzandus chi ndi fut bessia Anna sa Cretekesa, e sa vida de Alar fiat cambiada de totu un’àtera borta.Fiat sa giòvuna eredera de una famìllia arrica de cumerciantis de Sardìnnia, is Alekesus, chi si fiant disterraus a Gosantinòpoli de unas cantu generatzionis. Innias si gosànt sa cunfiàntzia e is prexeris de s’Imperadorissa, chi agiudànt medas bortas lassendidhi dinai meda, ca fiant favorius meda de s’incàrrigu de ndi bodhiri is stangus de is portus de Mesuterràneu.Sa picioca e su fradi prus mannu fiant arrutus in is manus de is sdorrobbadoris moriscus in s’interis de sa torrada de unu biaxu fatu in Sardìnnia aundi teniant possessus e tancas mannas medas… Sighi a ligi ‘Àlvaro Mutis. Su contu de Anna sa Cretekesa de s’aredeu de is Alekesus, una famìllia arrica de cumerciantis de Sardìnnia’

Unu biàgiu pro istudiare s’ispagnolu: a Granada

(IlMinuto) – Casteddu, su 6 de maju – Pro ite istudiare s’ispagnolu? Ca s’ispagnolu nos permitet de comunicare cun prus de 495 milliones de persones in totu su mundu. Pro custa resone oe sa connoschèntzia de sa limba ispagnola est semper prus de importu in is curriculum de is giòvanos chi chircant traballu. In prus, connòschere s’ispagnolu permitet de biagiare e comunicare cun fatzilidade in is 21 istados de limba ufitziale!

Imparare unu pagu de ispagnolu bos at a èssere ùtile de seguru unu cras!

Pro meda giòvanos, s’Ispagna est sa prima terra de is biàgios, sa de is grandes iscobertas. Duncas non depimus fàghere àteru chi unire su chi est ùtile cun su chi lis agradat: unu biàgiu de istùdiu in Ispagna pro is vacàntzias de s’istade podet èssere sa risposta giusta a su disìgiu de is prus giòvanos de biagiare e, in su matessi tempus, lis at a permìtere de imparare sa limba ispagnola!

Ma a ue andamus a imparare custa limba? Is logos sunt medas, ma nois bos cussigiamus una tzitade andalusa: Granada, cun s’architetura sua, is butegas suas, is locales a sa moda e sa bida ispipilla, chi est una de is tzitades prus bellas de Europa e est unu logu chi càstiat a su tempus benidore.

Granada difatis est una tzitade galana chi costoit s’allèriu de sa cultura àraba e is monumentos bellos meda, chi ddoe faghent andare ogni annu milliones de biagiadores. Sa tzitade est numenada pro is festas e prena de locales de gitanos in ue cantant e ballant su flamenco e sa zambra gitana!

Sighi a ligi ‘Unu biàgiu pro istudiare s’ispagnolu: a Granada’

In Parigi cun s’Unesco “La Musique, la Culture, Les Traditions d’une ile dans la Mèditerranée: La Sardaigne”

(IlMinuto) – Casteddu, 6 de su mesi de maju – Sa Sardigna in Parigi, abia de unu arreconnoscimentu a Patrimòniu de s’Umanidadi de s’Unesco, aghillit po sa primu bia, a faci de s’imprenta internatzionali e de is personalidadis de s’arti, de is istitutzionis e de s’ ecunumia de Frantza, is launeddas. Su 15 de su mesi de maju chi benit is launeddas de Luisi Lai ant a oberri s’avenimentu de importu “La Musique, la Culture, Les Traditions d’une ile dans la Mèditerranée: La Sardaigne”, e ant a inaugurai su concertu de gala de is star de sa mùsica clàssica, ocannu a sa de seti editzioni sua. Sighi a ligi ‘In Parigi cun s’Unesco “La Musique, la Culture, Les Traditions d’une ile dans la Mèditerranée: La Sardaigne”’

(Italiano) Ecco come Sabino candidato a sindaco per il FIU cambierebbe Sassari

Sighi a ligi ‘(Italiano) Ecco come Sabino candidato a sindaco per il FIU cambierebbe Sassari’