> 2014 mes’e argiolas | ilMinuto

Archìviu de mes'e argiolas 2014

Litera de su CSU a su Presidente Pigliaru e a s’Assessora Firino

Su CSU, COORDINAMENTU PRO SU SARDU UFTZIALE, a pustis de s’assemblea de su 14 de làmpadas in Santa Justa in ue fiant presentes belle 200 ativistas, at imbiadu prus de una lìtera a su Presidente Pigliaru e a s’assessora Firino pro pedire un’addòbiu cun una rapresentàntzia de su Coordinamentu.

Dae pagu ant torradu risposta dae s’Assessoradu narende chi in custu momentu non podent retzire su CSU ca b’at àteras prioridades e àteras urgèntzias. Sa limba sarda, duncas, no est pro custu guvernu una prioridade ma un’òpera de arrangiare prus a innedda.

Sighi a ligi ‘Litera de su CSU a su Presidente Pigliaru e a s’Assessora Firino’

(Italiano) A Sassari inaugura “Il sogno svanito. Tracce di lavoro nell’isola deindustrializzata”

Sighi a ligi ‘(Italiano) A Sassari inaugura “Il sogno svanito. Tracce di lavoro nell’isola deindustrializzata”’

(Italiano) Ritorna il Brothers of Rock. Per donare la vita a ritmo di musica

Custu artìculu s\\\\\\\’agatat sceti in %LANG:

A agatare logos de incantu: unu biàgiu a s’Abrutzu

(IlMinuto) – Casteddu, 22 de su mese de argiolas – S’Abrutzu est una regione chi at meda de donare a sos chi andant a la bìdere. Una terra in ue b’at montes medas e chi at unu primatu ispetziale: su 30% de su territòriu suo est “riserva naturale”.

Girende tra custos logos de incantu as a agatare habitat naturales chi sunt galu ìnnidos, chi non podet bantare peruna àtera regione in Europa.

Un’escursione in su Parcu Natzionale de s’Abrutzu cheret fata. Est un’àrea naturale manna e amparada, in ue nch’at àndalas e pistas pro sas bitzicletas. Caminende in cussos caminos podes atzapare s’ursu marsicanu, sos cherbos o àteros animales raros chi andant lìberos in sos padentes. Intre su Parcu Natzionale de s’Abrutzu b’at biddas medas chi costoint su caràtere issoro, gasi comente fiat in s’antigòriu.

Una de sas biddas prus caraterìsticas chi as a bìdere in cue est Pescasseroli, in s’arta Val di Sangro, in mesu a buscos de fagos e pinos.

Sighi a ligi ‘A agatare logos de incantu: unu biàgiu a s’Abrutzu’

Biàgiu a Turchia pro connòschere Istanbul

(IlMinuto) – Casteddu, su 19 de argiolas – Seis prontos pro colare una vacàntzia in sa chi fiat sa capitale de s’Impèriu Romanu, Bizantinu, Latinu e Otomanu? Eja, semus faeddende de Istanbul, sa tzitade in ue ogni cugioneddu nos iscòviat un’istòria antiga. Unu biàgiu pro la connòschere, in mesu a logos incantados, bos at a fàghere prus ricos.

Istanbul est difatis una tzitade prena de allèriu e de segretos, una metròpoli fraigada in su continente europeu e in s’asiàticu, est  partzida dae su tretu istrintu de mare de su Bòsforo.

Su tzentru istòricu de Istambul, nche l’at declaradu s’Unesco Patrimòniu de s’Umanidade, in su 2010  est istadu sa Capitale europea de sa cultura.

Istanbul est una tzitade istravanada, chi bos at a donare panoramas, passigiadas romànticas, museos e paritzas crèsias e moscheas de ammirare.

Sa capitale turca est mescamente unu logu de connòschere andende a fùrriu in sas carreras, bivende a beru sas traditziones suas in pare cun sa gente de su logu. Istòria, cultura e cummèrtziu: custu giru t’at a mustrare totu s’incantu de sa tzitade.

Sos romanos li naraiant Costantinòpoli e Istanbul fiat una de sas capitales de s’Impèriu issoro, oe est una de sas metròpolis prus ammaghiadoras de su mundu.

Si andas a Istanbul depes bìdere sa Moschea Biaita de su Sultanu Ahmed (in turcu “sultanahmed camii”), chi est unu de sos monumentos prus de importu pro sa cultura turca e pro totu sa cultura islàmica, e sa Basìlica de Hagia Sofia (chi in grecu bolet nàrrere de sa Santa Sabidoria), fraigada in su sèculu VI dae s’imperadore Giustinianu. Sighi a ligi ‘Biàgiu a Turchia pro connòschere Istanbul’