> Pàginis de Istoria sarda in su lìbburu de scola in Cuartu | ilMinuto

Pàginis de Istoria sarda in su lìbburu de scola in Cuartu

Sa crubeca de su libburu adotau in unus cantu cursus de su “Primu Levi” de Pitz’e Serra in Cuartu

Elianora de Arbarre, sa màgini de su mitu ma frassa, a pag 154

Elianora de Arbaree, sa bera, in s’arcu triunfali de sa crèsia palatina de Santu Baìngiu Murriali

Casteddu, 4 de su mesi de làmpadas – Totu est cumentzau candu in s’Annu scolàstigu 2014/15, deu intzaras fuemu in sa III Ap de sa Scola nosta, emu bistu custu lìbburu de Istòria, antzis emu lìgiu aintru de custu lìbburu, de sa pàgini 152 a sa 155, su capìdulu “Sa Sardìnnia de is Giudicaus”, in sa setzioni de “Istòria locali”.

Ma fuedhendi de sa Cadalònnia e de su paba Bonifàtziu VIII -cudhu chi, mancai no fessit giai mortu, cun d-una trassa Danti si fait sciri chi dh’at a pònniri in in s’Inferru- e de Gìnua e de Pisa no seu fuedhendi, meda meda, de Istòria locali, ma de s’Istòria internatzionali de intzaras.

Seu abarrau spantau e prexau meda, apu lìgiu totu in d-unu sùspidu custas cuàturu paginedhas cun cuàturu màginis de sa Sardìnnia de intzaras: is cuàturu Logus cun sa carta de sa Lìngua sarda e de is dialetus cosa sua; su castedhu de sa Marmidha in su cùcuru de Is Pratzas e una màgini de una pintura de Elianora, ma no sa bera, Juyghissa de Arbaree, Contissa de Gocìani e Biscontissa de Basso, cumenti est scritu in sa Carta de Logu etotu.

Stravanau meda e de no pàrriri berus. Is Scientis de su “Primu Levi” de Pitz’e Serra de Cuartu, no depint abetai de andai a s’ Unibersidadi castedhàja, cumenti apu dèpiu fàiri deu etotu, po sciri calancuna cosa de s’Istòria de sa Sardìnnia.

Apu fuedhau cun su Prèsidi e is Professoris de is nois Classis III de su triènniu ecunòmigu, turìstigu e tennològigu de s’Institudu e in donniuna Classi eus tentu duas oras de Istòria Giuicali. Eus inghitzau de is primus novas apitzus de sa Sardìnnia e de su de IX sègulus fintzas a su XV de sègulus, in 1420, cun s’acabbu “De Jure” de su Logu Arbarikesu cun s’atòbiu de is “Cortes” cadelanas.Eus amostau cun d-una sighia de màginis in PowerPoint: castedhus, pinturas, scurturas, pandelas, inscritzionis, armas, crèsias, stromentus, cundaxis, cartas, gio-istòrigas cuntinentalis, cadelanas, aràbas e sardas e àturus documentus. Eus donau in strina a totus is Scientis sa “Carta de Logu Istòriga e Linguìstiga de Sardìnna”, s’ùrtima prentada sa de doxi in deximilla còpias.

In custa “Carta” in sa parti de palas nc’est assentada: sa Sardìnnia cumenti fiat in su de XII sègulus; s’Ìnsula pratzia in is cuàturu Logus cun assentadas is làcanas de is Partis o Curadorias; sa tàula de is Bidhas de donniuna Curadoria o Partis, innantis a sa sderruta de s’indipendèntzia sarda e de totu su sistema Giuicali po mori de sa dominatzioni colunialista de is potèntzias marineras Cadelana-aragunesa, Pisana e Ginuesa (cracai innoi e brintai in su giassu de s’arretza po biri is cuàturu Logus).

Ocannu scolàstigu 2015/16, intamis, eus cuncodrau duas oras de Istòria giuicali in cincu tertzas; e in duas cuartas, sceti, eus spricau unu pagu de Istòria muderna a pitzus de sa “Dia de sa Sardìnnia”, ascurtendi is crubas de s’innu de “Su patriota sardu a sos feudatàrios”, prus cannota che “Procurare e moderare” de Frantziscu Niàtziu Mannu, leztzioni liada de su lìbburu de Istòria e filolugia, scritu de su ex Prèsidi nostu Luciànu Carta, editzionis CUEC, Muristenis-Castedhu, gennaxu 2006.

Ma ocannu totu custu, no s’est bastau ca eus fatu fintzas unu progetu sighendi sa lei arregionali po sa: “SPERIMENTAZIONE NELLA SCUOLA DELL’INSEGNAMENTO E DELL’UTILIZZO DELLA LINGUA SARDA IN ORARIO CURRICOLARE, L.R. 5/2015 art. 33, comma 33”.

Aici cun sa Docenti curriculari, sa Sperta de Lingua sarda e deu che Tutor eus cuncodrau una “Istòria Giuicali de sa Sardìnnia” in sa Classi III A de s’Institudu. Su cursu de 12 letzionis de duas oras cadeuna est acabbau duas cidas a oi cun d-unu biaxu de stùdiu a su museu MUDA de Is Pratzas, biaxu fatu cun is Scientis de àteras duas tertzas sa III BP e sa III AP e is Professoris cosa insoru.

Eus bistu custu bobboedhu de museu innui, e mancai no nci funt medas cosas ma beni postas, eus bistu fintzas su filmau, arresau in bistimenta de intzaras, girau a pitzus de un’abbisita de su Jùixi Marianu IV e de sa Corti giuicali a su castedhu de sa Marmidha, mancàt sceti s’imperu de sa Lìngua sarda a spricai totu su chi su ant amostau e su chi est stètiu agatau in is ùrtimus sgavus in su castedhu.

A is Scientis e a is Docentis custa abbisita museali est praxa meda. In acabbu de su cursu in sa III A ant fatu unu còmpitu scritu a pitzus de s’Istòria chi est stètia spricada, e custa averiguada gei est andada beni.

francudefabiis

© RIPRODUZIONE RISERVATA

0 Arrespustas a “Pàginis de Istoria sarda in su lìbburu de scola in Cuartu”


Is cummentus funt serraus.
Biàgios

Social

Facebook     Twitter     Feed RSS  

In primu pianu

 

mes'e làmpadas: 2016
L M M G C S D
« maj   arg »
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  
Formas
S'Urtima nova