> Tula | ilMinuto

Arrisurtaus de sa cira de 'tula'

“Topologie postcoloniali: innovazione e modernizzazione in Sardegna”. Unu lìbburu de A. Mongili

(IlMinuto) – Casteddu, 1 de su mesi de ladàminis – Su 3 de Austu fia passendi in Pratza Zampillo in Biddacidru, po andai in libreria, candu apu biu una meca de cadiras, càscias altoparlantis e unu bangu cun líbburus. Apu domandau a genti chi fiat ingunis cali acontéssiu nci fiat e m’ant arraspustu: “sa presentada de líbburu Topologie Postcoloniali de Alessandro Mongili organizada de “Assemblea Permanente”, m’est partu interessanti e mi seu stentada a ascurtai. Beh! Morali de su contu in libreria non nci seu lómpia ma apu passau unu merí praxili e de profetu. Apu lígiu su líbburu e m’est bénnia s’idea de furriai in sardu calincuna pàgina.

Su líbburu de Alessandro Mongili partit de unus cantus casus de innovatzioni in unu logu cunsiderau“arretrau” che sa Sardigna e analizendiddus sighendi is Istúdius Postcolonialis, ponit in luxi cumenti non sémpiri s’innovatzioni apat prodúsiu inclusioni ma a bortas esclusioni. Custu fatu at contribbuiu a apoderai un’istadu de subbalternidadi. Segundu s’autori, non balit a ispiegai is processus sa cuntrapositzioni modernidadi/costumu e nimmancu una preténdia “identidadi sarda chi a bortas est idealizada e àteras est cunsiderada s’arraíxini de dónnia mali”. Po ispiegai custus processus Prof. Mongili ispostat s’atentzioni de su chi est cunsiderau su caràtiri/naturali de is sardus, segundu sa cultura dominanti, a su problema de su domíniu e de su podériu, meda bortas de genia coloniali. Sighi a ligi ‘“Topologie postcoloniali: innovazione e modernizzazione in Sardegna”. Unu lìbburu de A. Mongili’

Eja tv | sa televisioni de is lìnguas de is Sardus

Est nàscia una televisioni noa in Sardìnnia, sa televisioni de is lìnguas de is Sardus: Eja tv, de un’idea de Tore Cubeddu ndi seus strantaxendi unu canali totu po is Sardus, chi bolit chistionai de sa terra nosta e de su mundu. Online is primas dexi puntadas de ‘Lìteras’ chi chistionat de sa literadura de is Sardus.

Lìteras, is primus 10 puntadas:

www.ejatv.com/canales/entula/

www.ejatv.com/canales/entula/page/2/

Eja Project

Su progetu

Su progetu de EJA, chi est nàsciu de s’atòbiu intra su giru de s’àtera muneda SARDEX, www.sardex.net, e TERRA DE PUNT, www.terradepunt.it, bolit arrespundi a s’abisòngiu de is siendas de tenni unu canali de comunicatzioni chi potzant manigiai, siat web e siat digitali terresti, pinnighendi apari fainas culturalis de grandu calidadi, promotzioni de is impresas e de is logus. Sighi a ligi ‘Eja tv | sa televisioni de is lìnguas de is Sardus’

SU CALENDÀRIU SARDU

Sa primu prentada est stètia in s’Otòngiu 1985, sa de tres in su 2012 impari a sa Carta giogràfiga in sardu e s’ùrtima est de custu Cabudanni 2014.

SU CALENDÀRIU SARDU

SPRICADURAS, CURRETZIONIS, ACIUNTAS, BOGADURAS, LINKS A S’ARRETZA, “EDITING” NOU E UNU PAGU DE LIBBURUGRAFIA

Po chini bolit fàiri unu Calendàriu nou po contu suu, allabit unas cantu ainas po trabballai prus mellus e prus de pressi de nosu e totu:

Duas annadas de giorronnalis sardus, nosu eus pigau su 1983 e su 1984, de “S’unioni sarda” e de sa “Noa sardìnnia”. Cunsillaus is annus 1981/82.

Giuanni Pàulu Caredha

Sagre e festas in Sardìnnia

Editzionis Della Torre. Axrolas 1990, Ginua.

Festas Sagras Fieras e Mercaus in Sardìnnia

Editzionis Sa libbureria de Demetra.

Arbili 1999. Verona.

Srabadori Pirisinu

1000 e prus Festas. Ghia agiorronnada a is festas e a is sagras de sa Sardìnnia

SUPERSTAR/EDES, forsis est bessiu no prus a trigadiu de su 1998 ca no tenit assentada sa data, Tàtari.

Ino Chisesi

Ditzionàriu Iconogràfigu de is Patronus e de is santus de sa Sardìnnia

Editzionis, S’Unioni Sarda 2004, Trentu.

Giuanni Pàulu Caredha

Is SAGRAS de sa SARDÌNNIA, intru a su sacru e profanu

D caraludelfino Edidori, Gennaxu 2010, Roma. Sighi a ligi ‘SU CALENDÀRIU SARDU’

Su Calendàriu Sardu

Custu est su Calendàriu de totu is Festas chi si festant in Sardìnnia. Innoi teneus is nòminis de is santus, o de is santas, scritus in lìngua sarda, is biddas innui si festant scritas in sardu, su nùmuru de is dias de cantu est longa sa festa e cun custu sinnu /*/, o grafema, assentaus chi sa festa no si fait sèmpiri in dias fissas de su Calendàriu, ma càmbiat a dònnia annu.

In sa primu bessida de su Calendàriu, chi est stètia in Cabudanni de su 1985/1986, nd’emus prentau cuàturu milla còpias cun sa mannària de cm 40 po cm 70, e teniat in formau word in totu 10 pàginis, 2.197 fueddus e 13.936 lìteras bàtias.

In sa segunda bessida, dd’eus torrau a agiorronnai in su 2005, e teniat, in formau word, 21 pàginis, 4.856 fueddus e 29.367 lìteras bàtias.

In sa de tres bessida, de su 2008, e cuncodrada sèmpiri in formau word, teniat 38 pàginis, 6.745 fueddus e 41.572 lìteras bàtias.

In su 2012 eus fatu bessiri su Calendàriu, prentau impari cun sa Carta giogràfiga de sa Sardìnnia, cun sa mannària de cm 50 po cm 70 e in tremilla còpias. Sighi a ligi ‘Su Calendàriu Sardu’

Tula esonerat is tzitadinus de sa Tasi

(IlMinuto) – Casteddu, 26 de su mesi de maju – Est forti sa boluntadi de s’Aministratzioni tulesa de alligerai a is tzitadinus de is pagamentas. Sa diri de su 23 de su mesi de maju passau difatis, su Consillu comunali a s’unanimidadi at determinau de esentai da su pagamentu de sa Tasi chi tenit primu e segundu domu, is meris de tretus frabicabilis e de fabricaus a impitu agricolu. Sa Pagamenta asuba de is Serbìtzius “Indivisibili” s’at a pagai iscéti po is fabricaus de tipu D1 e acapiaus a no prus de cincu atividadis in totu su territòriu comunali. Sighi a ligi ‘Tula esonerat is tzitadinus de sa Tasi’

Biàgios

Social

Facebook     Twitter     Feed RSS  

In primu pianu

 

mes'e làmpadas: 2019
L M M G C S D
« arb    
 12
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
Formas
S'Urtima nova