> ilMinuto – notizie Mediterranee – edizione Sardegna

Archíviu de s'argumentu ''

Barley: su birrifìtziu cun bevidas ispantosas

* Dae sa terra a sa butìllia * – Unu nùmene famadu, su de su birrifìtziu Barley de Maracalagonis, pro una realidade produtiva de importu mannu chi at otentu unos cantos de reconnoschimentos.

Sa fàbrica de sa birra, chi s’agatat in carrera “Cristoforo Colombo”, at bidu sa lughe mudende una passione manna pro su mundu de sa birra in un’impresa mastrina. Gosi, sos duos sòtzios, Nicolau Perra e Isidoru Mascia, un’ingegneri e unu ragionieri cummertzialista, ant auniu sas fortzas issoro faghende diventare realidade unu bisu mannu.

Sos babbos de Barley aiaiant una punna ladina: fàghere connòschere birras de caratere, bevidas chi ant una personalidade significativa a sos ristorantes italianos e istrangios.

Posca de duos annos de istùdiu, in su 2006, su chi fiat feti su bisu de fàghere unu birrifìtziu est mudadu in una pentzada cuncreta cun sa produtzione de tres birras: sa Friska, una birra de 5 grados de alcol ispirada a sas “bière blanche”,  sa “Sella del Diavolo” una bevida de 6,5 grados de alcol, chi est un’interpretassione interessante de sas “bière de garde”,  e sa “Toccadibò”, una bevida elegante meda, una “golden strong ale” de pagu prus o mancu de 8,5 grados de alcol. Sighi a ligi ‘Barley: su birrifìtziu cun bevidas ispantosas’

Talavè: una cantina chi valorizat unu patrimòniu istremenadu

* Dae sa terra a sa butìllia * Un’istòria giòvana, sa de sa Cantina Talavè de Triè, una bidda chi s’agatat in sa provìntzia de Ogiastra. Semper e cando, inoghe s’istòria de sa bide e de su binu at raighinas antigas. Dae su tempus de sos nuraghes finas a oe sa bide in Triè est stètia semper coltivada. Difatis, su territòriu de sa bidda est prenu de singiales chi pertocant sa bide e su binu. Sunt medas sos repertos agatados durante sos iscavos de su nuraghe chi s’agatat a curtzu de sa Cantina Talavè. Àteras testimòmias sunt reperìbiles in unos cantos de documentos papales.

Sa Cantina Talavè naschet pròpiu pro valorizare custu patrimòniu illacanadu.

S’istòria de sos tempos colados, duncas, s’aunit a sa de como pro faeddare de bides autòctonas, comente su Cannonau a fògia cun tres bicos e s’Amantosu. Onni fundu benit allevadu sighende sos critèrios de coltivatzione traditzionale, a fundos minores. Posca de sa binnenna, sas àghinas si trabballant in cantina in manera màstrina e sighint compidende•las fatu fatu.

Sos tres meres de Talavè, Vissente, Bobore e Fabritziu, pro lòmpere a otènnere binos ùnicos e de calidade manna si sunt impignados a respetare sa particularidade de su sarmentu chi coltivant e de su terroir. Sighi a ligi ‘Talavè: una cantina chi valorizat unu patrimòniu istremenadu’

U’ Tabarka: sos binos chi faeddant de Carluforti

* Dae sa terra a sa butìllia * S’azienda “Tanca Gioia Carloforte Srl Società Agricola” est nàschida dae un’idea fìgia de una note in barca a vela. Dae custa gita in mare sos sòtzios de s’azienda sunt passados dae su bisu a su traballu pro pònnere in òpera su progetu issoro.

Comente narat su nùmene, custa realidade de primore s’agatat in Carluforti. Su territòriu de su comunu incluit totu s’Ìsula de Santu Pedru: est inoghe chi naschent sos binos ispantosos U’ Tabarka.

Costeras bicheddadas e nuscos de vegetatzione mediterrànea faghent de custu paesàgiu unu logu ùnicu pro produire binos chi ant una personalidade chi si distinghet bene e chi non si podet confùndere.

Prenda de s’ìsula, sa cantina est istada fundada gràtzias a su coràgiu de duos amigos chi ant detzisu de produire binos avalorende sas ratzas de bides traditzionales de su territòriu, est a nàrrere: Vermentinu,  Cannonau, Carignanu e Muristellu, Muscadellu de Sardigna e Nascu Nuscosu.

Su nùmene isseberadu pro sas etichetas, U’ Tabarka, est unu donu a s’istòria de sa terra issoro. Su tèrmine derivat, difatis, de una localidade tunisina famada meda comente colonia de piscadores genovesos, chi dae su 1738 sunt istados obligados a si nch’andare a s’Ìsula de Santu Pedru. Gosi est nàschida Carluforti. Sighi a ligi ‘U’ Tabarka: sos binos chi faeddant de Carluforti’

Cantina Sannas: sa prenda de Mamujada chi cun sos binos contat paristòrias

* Dae sa terra a sa butìllia * Arribadu dae pagu in su mundu de sos bingiateris, Piero Graziano Sanna est un’imprendidore chi posca de àteras esperièntzias, in su 2016 at leadu sa detzisione de comporare bìngias giòvanas e betzas, chi ant un’edade variàbile dae sete annos a chentu annos. Gasi est incumentzadu unu caminu professionale nou, giutu a in antis cun apentu: un’impignu belle religiosu pro sa bìngia e sa cantina. Un’apentu chi forsis bi ponent petzi sos noitzolos.

Sa Cantina Sannas s’agatat in Mamujada e est nàschida cun sa punna de chircare semper s’eficatzidade espressiva de sos binos, chirchende de intervènnere pagu o nudda in bìngia e in cantina.

Sas bèvidas produidas, difatis, sunt figias de incubonaduras longas meda (40 dies), de peruna iscolomadura e de niuna annanta de anidride tzulfarosa. Su resurtadu sunt binos lughentes e significativos, binos bonos chi ant una personalidade bella detzisa. Sighi a ligi ‘Cantina Sannas: sa prenda de Mamujada chi cun sos binos contat paristòrias’

Cantina Canneddu: binos sanos, binos chi contànt su territòriu mamujadinu

* Dae sa terra a sa butìllia * Est nàschida in Mamujada dae su disìgiu de mudare s’amore pro sos binos in unu traballu. Semus faeddande de sa Cantina Canneddu, chi produit Cannonau dae prus de barant’annos e Grannatza dae  deghe annos pagu prus o mancu.

A su printzìpiu de custa istòria de amore ddoeat unu bingiateri, Tziu Boelle Zibbo, chi traballàt sas bìngias suas cun passione e aficu. Tziu Boelle at imparadu su traballu e s’amore suos pro sa coltivatzione de sas bides a su fìgiu Toninu. A pustis, Marcu, nebode de Tziu Boelle e fìgiu de Toninu, at istudiadu in s’Universidade de Aristanis e est diventadu enòlogu. Gosi, in su 2015 est nàschida sa Cantina, una realidade chi est su frutu de un’idea crara: sa de fàghere binos de calidade manna.

Totu custu pro nàrrere ca s’istòria de sa Cantina Canneddu est s’istòria de una famìlia e ca sos produtos suos sunt sos frutos de s’unione de sa traditzione cun s’innovatzione. Sighi a ligi ‘Cantina Canneddu: binos sanos, binos chi contànt su territòriu mamujadinu’