> Biàgios « ilMinuto – notizie Mediterranee – edizione Sardegna

Archíviu de sa categoria ''

A agatare logos de incantu: unu biàgiu a s’Abrutzu

(IlMinuto) – Casteddu, 22 de su mese de argiolas – S’Abrutzu est una regione chi at meda de donare a sos chi andant a la bìdere. Una terra in ue b’at montes medas e chi at unu primatu ispetziale: su 30% de su territòriu suo est “riserva naturale”.

Girende tra custos logos de incantu as a agatare habitat naturales chi sunt galu ìnnidos, chi non podet bantare peruna àtera regione in Europa.

Un’escursione in su Parcu Natzionale de s’Abrutzu cheret fata. Est un’àrea naturale manna e amparada, in ue nch’at àndalas e pistas pro sas bitzicletas. Caminende in cussos caminos podes atzapare s’ursu marsicanu, sos cherbos o àteros animales raros chi andant lìberos in sos padentes. Intre su Parcu Natzionale de s’Abrutzu b’at biddas medas chi costoint su caràtere issoro, gasi comente fiat in s’antigòriu.

Una de sas biddas prus caraterìsticas chi as a bìdere in cue est Pescasseroli, in s’arta Val di Sangro, in mesu a buscos de fagos e pinos.

Sighi a ligi ‘A agatare logos de incantu: unu biàgiu a s’Abrutzu’

Biàgiu a Turchia pro connòschere Istanbul

(IlMinuto) – Casteddu, su 19 de argiolas – Seis prontos pro colare una vacàntzia in sa chi fiat sa capitale de s’Impèriu Romanu, Bizantinu, Latinu e Otomanu? Eja, semus faeddende de Istanbul, sa tzitade in ue ogni cugioneddu nos iscòviat un’istòria antiga. Unu biàgiu pro la connòschere, in mesu a logos incantados, bos at a fàghere prus ricos.

Istanbul est difatis una tzitade prena de allèriu e de segretos, una metròpoli fraigada in su continente europeu e in s’asiàticu, est  partzida dae su tretu istrintu de mare de su Bòsforo.

Su tzentru istòricu de Istambul, nche l’at declaradu s’Unesco Patrimòniu de s’Umanidade, in su 2010  est istadu sa Capitale europea de sa cultura.

Istanbul est una tzitade istravanada, chi bos at a donare panoramas, passigiadas romànticas, museos e paritzas crèsias e moscheas de ammirare.

Sa capitale turca est mescamente unu logu de connòschere andende a fùrriu in sas carreras, bivende a beru sas traditziones suas in pare cun sa gente de su logu. Istòria, cultura e cummèrtziu: custu giru t’at a mustrare totu s’incantu de sa tzitade.

Sos romanos li naraiant Costantinòpoli e Istanbul fiat una de sas capitales de s’Impèriu issoro, oe est una de sas metròpolis prus ammaghiadoras de su mundu.

Si andas a Istanbul depes bìdere sa Moschea Biaita de su Sultanu Ahmed (in turcu “sultanahmed camii”), chi est unu de sos monumentos prus de importu pro sa cultura turca e pro totu sa cultura islàmica, e sa Basìlica de Hagia Sofia (chi in grecu bolet nàrrere de sa Santa Sabidoria), fraigada in su sèculu VI dae s’imperadore Giustinianu. Sighi a ligi ‘Biàgiu a Turchia pro connòschere Istanbul’

Unu biàgiu a sa capitale de su Montenegro: Podgorica

(IlMinuto) – Casteddu, su 17 se argiolas – In sa costa adriàtica de sa penìsula balcànica, b’at un’istadu chi costoit bellesas istòricas e artìsticas e una natura ìnnida: Su Montenegro.

Nàschidu dae un’ammisturu de culturas, serbas, montenegrinas e croatas, Crna Gora (chi bolet nàrrere “monte nieddu” in montenegrinu) est una terra rica de muros antigos pesados pro difesa e crèsias catòlicas e ortodossas galanas de a beru.

Dae Lord Byron a Gerorge Bernard Shaw, sunt istados medas sos artistas e sos intelletuales chi ant istimadu sa cultura montenegrina e galu de prus sas bellesas naturales suas, tra montes artos e gorropos fungudos chi sunt a curtzu a una costa istravanada in ue su mare at unu colore de incantu. Sighi a ligi ‘Unu biàgiu a sa capitale de su Montenegro: Podgorica’

Unu biàgiu a connòschere su Liechtenstein

(IlMinuto) – Casteddu, su 15 de argiolas – B’at una terra in su coro de is Alpes, minore e manna in su matessi tempus, chi meresset a beru de èssere connota. Est su Liechtenstein, chi est unu de is istados prus minores de su mundu, no at mare ne aeroportos e b’istant 36000 persones isceti.

Si boleis bìdere custa perla pitica de su mundu, podeis cumentzare dae Vaduz, sa capitale, e dae cue andare a bìdere totu is incantos naturales chi bos donat su logu.

In s’ufìtziu de su turismu si podet leare unu pass “aventura” pro una, duas o tres dies. Cun custu pass podeis bìvere esperièntzias prenas de emotziones, seberende intre prus de binti atratziones diversas.

Sighi a ligi ‘Unu biàgiu a connòschere su Liechtenstein’

Biàgiu a sas Astùrias, in s’Ibèria prus birde

(IlMinuto) – Casteddu, su 12 de argiòlas – Su chi bos cussigiamus oe est unu biàgiu a unu paradisu a beru.

Cale est su logu? Sas Astùrias: unu territòriu in sa costa nord-atlàntica de sa penìsula ibèrica, a oriente de sa Galìtzia e a ponente de sa Cantàbria.

In cue ais a bìdere padentes mannos e su colore birde bos at a prenare sos ogros pompiende totu sos paesàgios incantados chi ais a agatare. Pro custa resone sas Astùrias sunt connotas comente unu paradisu naturale.

Sa costa asturiana ammentat s’Irlanda: sos prados e sos padentes suos lompent finas a s’otzèanu.

Bos cussigiamus unu biàgiu a Oviedo, chi at unu tzentru istòricu medievale torradu a regulare in època moderna cun unu disignu urbanu fàtzile de girare.

Sighi a ligi ‘Biàgiu a sas Astùrias, in s’Ibèria prus birde’

Biàgios

Social

Facebook     Twitter     Feed RSS  

In primu pianu

 

mes'e paschixèdda: 2019
L M M G C S D
« arb    
 1
2345678
9101112131415
16171819202122
23242526272829
3031  
Formas
S'Urtima nova