> Economia « ilMinuto – notizie Mediterranee – edizione Sardegna

Archivio della categoria ''

De Marzani a Cantina Deidda: s’istòria de un’azienda sarda chi fàghet ispumantis de calidade

* Dae sa terra a sa butìllia * – Simàghis, 20 gennàrgiu 2020 – Est famada pro àere bìnchidu su cuncursu internatzionale de s’annu 2015 Grenache du Monde e sa medàllia de oro pro su binu Mariano IV (annada 2010). Semus faeddende de sa Cantina Deidda de Simaghis, una bidda in provìntzia de Aristanis. Su prèmiu Grenache du Monde est lòmpidu dae Perpignanu, una tzitade de sa parte Nord de sa Catalugna, in s’istadu frantzesu, e cabu-de-logu de su Dipartimentu de sos Pireneos Orientales: est una terra de binos famados in ue s’addòbiant traditziones culturales e enogastronòmicas de importu mannu, comente cussa catalana, pirenàica, otzitana e frantzesa.

Nàschida in su 1998 cun su nùmene de Marzani Spumanti, sa cantina est fìgia de un’idea de Gianpiero Deidda, su primu in s’ìsula de Sardigna chi at produidu ispumante cun Mètodu Clàssicu.

S’issèberu de su nùmene Marzani bogat a campu su sonu sìncheru de sa pronùntzia simaghesa de sa paraula margiane e est acapiadu a s’annomìngiu de sa gente de sa bidda. Difatis sa variante locale de su sardu est campidanesa ma s’addòbiat a sos limbàgios “de mesania” e s’acùrtziat a su logudoresu.

Sa chi pariat un’aconcada de su mere Gianpiero Deidda est istada imbetzes una novidade de importu pro sa Sardigna enològica e pro is bingiateris sardos chi faghent ispumantes cun àghina autòctona.

Oe su nùmene Marzani est iscritu in totus sas etichetas de ispumante produidu cun su Mètodu Clàssicu, mentres chi su nùmene de sa dita est mudadu in Cantina Deidda, essende chi sa produtzione oe pertocat a àteros binos, totus fatos cun variedades tìpicas de àghina sarda, comente su Cannonau, sa Grannatza e sa Mònica.

Totu su traballu fatu in sa cantina Deidda est unu traballu màstrinu. Sa produtzione Deidda est fata de ispumantes brut, mescamente de blanc de blancs, produidos cun àghina bianca. A custos binos s’agiunghent unu rosé e unu blanc de noirs, su Marzani Fleur, fatu cun àghina niedda de ratza Cannonau e Mònica, iscubonadu comente binu biancu e ispumantizadu a pustis in intro de is ampullas. In fines est de pònnere in evidèntzia chi, comente sas àteras operatziones, fintzas su “remuage” de sas ampullas no est mecànicu, ma totu su traballu est fatu a manu cun passèntzia manna girende ogni ampulla in modu de fàghere calare sa feghe a s’ala de su tapu, pro la pòdere eliminare.

Su catàlogu de Deidda incluit binos biancos comente su Vermentinu de Gaddura DOCG “Liboriu” e binos nieddos comente su Cannonau de Sardigna DOC “Mariano IV”.

Passione, cumpetèntzia tècnica, traditzione e innovatzione sunt sas raighinas de sa filosofia de sa Cantina Deidda, un’azienda chi, pro mèdiu de su binu, dae sa prima die de bida at traballadu cun sa punna de contare a chie lu assàgiat, unu territòriu intreu e s’istòria sua.

Fotografia leada de sa pàgina Facebook Cantina Deidda

Progetu realizadu cun sa partetzipatzione de sa Regione Autònoma de Sardigna – L.R. LR 22/2018, art. 22

Capichera, sos binos de una terra ùnica: sa Gaddura

* Dae sa terra a sa butìllia * – Belchìdda, 18 gennàrgiu 2020 – Su Vermentinu est unu sìmbulu de sa Sardigna de sos binos. S’ìsula, difatis, est sa pàtria de su Vermentinu e in sos annos ’70 sa famìlia Ragnedda dd’aiat giai cumpresu. Pro custa resone, aiat postu bìngias noas de Vermentinu e aiat fraigadu una cantina pro fàghere binos de calidade ebbia.

S’istòria de Capichera tenet sas raighinas suas in sos terrinos acanta de Alzachena, in ue s’agatant sas bìngias de sa cantina. Custas terras fiant de propiedade de sa famìlia giai in su de sèculu XIX, cando ddas impreaiant pro bi pàschere sas bèstias.

Oe sas bìngias de sa cantina Capichera ant una superfìtzie de chentu moes (40 ètaros) e bi nd’at in totu su territòriu gadduresu: est una regione in ue b’at bìngias meda, ca at caraterìsticas chi favoressent sa bide e mescamente su clima, su mare chi non s’agatat a largu meda e su terrinu chi est nàschidu dae s’isfaghimentu de sas rocas de granitu. Continua a leggere ‘Capichera, sos binos de una terra ùnica: sa Gaddura’

Tenute Sa Conca: s’àrbore, su frore e su sole pro unu binu de una cantina galana

* Dae sa terra a sa butìllia * – Belchìdda, 16 gennàrgiu 2020 – Nàschida a pustis de sa gherra de su ’15-’18, cando in su 1919 Loe Contu aiat postu una bìngia in sa Conca, sa cantina gadduresa “Tenute Sa Conca” s’agatat a sud de su Limbara in su territòriu de Belchìdda. Su nùmene de custa realidade de bingiateris dipendet de sas rocas de granitu in-ue sa famìlia Contu aiat pastinadu sos fundos de sa bide.
Cun dòighi mois e mesu de terra (chimbe ètaros) arados intro de unu sartu bellu meda, inghiriadu de fundos de murta, modditzi e lidone, “Tenute Sa Conca” faghet binu Vermentinu de calidade.

Dae su 1919, in pagu tempus sa cantina gadduresa at cumentzadu a fàghere faeddare de sos binos suos, mescamente de su primu chi at produidu: su Vermentinu Loe. Continua a leggere ‘Tenute Sa Conca: s’àrbore, su frore e su sole pro unu binu de una cantina galana’

Carlufurti a bia a su Parcu Marinu

Carlufurti, 16 gennàrgiu 2020 – Su Comunu de Carluforti at bòfiu aprofundai e istudiai is oportunidadis acapiadas a s’acumprida de un’Area Marina Amparada in is maris de s’ìsula de Santu Pedru.

“Oi creai unu parcu marinu de importu natzionali in su territòriu nostru – si ligit in nd’una nota de su sìndigu Salvatore Puggioni -  parrit un’isseberu de importu mannu, po afiantzai is presupostus de un’isvilupu econòmicu e sotziali de s’ìsula nostra, duncas est un’oportunidadi chi tocat istudiada cun atentzioni manna. Continua a leggere ‘Carlufurti a bia a su Parcu Marinu’

Dae sa terra a s’ampulla: nuscos e sabores de sos binos Mora&Memo

* Dae sa terra a sa butìllia * – Serdiana, 14 gennàrgiu 2020 – Sos de Mora&Memo sunt binos artesanales fìgios de una filosofia ladina meda: produire a manera naturale binos de calidade espressione de sos balores se da terra issoro, sa Sardigna. Balores de traditzione, de semplitzidade, de istòria, de elegàntzia e de rigore.
Mora&Memo est una de sas realidades de bingiateris sardos prus bellas de s’ìsula.

In tamen de a sos Bator Moros de sa bandera sarda, in s’eticheta de sos binos de s’azienda de Serdiana ddoe sunt Bator Moras. Unu resumu de su sìmbulu femininu chi cheret èssere suspu de sa famìlia sarda, dae ue, fintzas a s’època Nuràgica, sa femina fiat su coro de sa vida sotziale. Sas bator Moras rapresentant sos colores, sa firmesa e sa galania de sa costumàntzia de s’ìsula de Sardigna.

Sa de Mora&Memo est una bìngia meravigiosa de chentu moes (40 ètaros), chi tenet pagu prus de trinta annos. Arada a 240 metros de altària supra de unu frunchizolu, custa bìngia l’ant pastinada cun sas variedades printzipales de bide sarda, Cannonau, Vermentinu, Monica paris cun sarmentos internatzionales comente Cabernet Sauvignon e Sauvignon Blanc; totu àghina chi est bona a espressare su naturale de sa Sardigna. Continua a leggere ‘Dae sa terra a s’ampulla: nuscos e sabores de sos binos Mora&Memo’