S'istòria de Cràudiu unu piciocu chi est torrau in Sardigna po ddi donai su contributu suu

(In Tempus de crisi) – Casteddu, 14 de su mesi de maju - Dipromau in ragioneria in s'Istitutu Ténnicu Commerciali Luisu Ozzanu de Thiniscòle, Cràudiu, classi 1983, agoa de ai fatu un'annu de traballu in sa paneteria de famìlia, in su 2003 movit in Firenze po istùdiai Ecunumia e Gestioni de is Serbìtzius Turìsticus. Unu caminu de istùdiu, su fatu de su piciocu de Thiniscòle, chi ddu at biu impignau in Granada puru po un'annu de Erasmus. In su 2008 si laureat cun d-una tesi asuba de s'avaloramentu de sa pompia bia comenti istrumentu de isvilupu rurali de su territòriu. A pustis de su tìtulu su piciocu no si frimat e partit luegu po Mamai Terra, s'arretza de is comunidadis mondialis de sa terra promòvia de su Slow Food. Est su 2008, e Cràudiu furiat ingunis comenti istudianti delegau. "Innoi - si contat - gràtzias a una fibera de iscàmbius de ideas e de esperiéntzias fatas cun àterus giòvanus de totu su mundu, cunferèntzias e atopus cun Vandana Shiva, Carlo Petrini e àterus meda, amanniàt in mei s'idea de torrai in Sardigna luegu". Un'idea chi nasciàt de sa gana chi su piciocu teniat de donai innoni su contributu suu. In su mentris, in su 2010 torrat a pigai parti a Mamami Terra e in su 2011 partit po Tours in Frantzia a rapresentai su presìdiu de sa pompia in Eurogusto, sa fiera aprontada de Slow Food. Acabada custa esperiéntzia puru su piciocu de Thiniscòle pigat su determinu, de fai cresci is cumpetèntzias suas, i est aici chi si cicat traballu in Firenze biu ca in s'ìsula sua is previsionis de agatai impreu furiant pagus medas. In su mesi de fiàrgiu - sighit su contu - "cumentzu a traballai in d-un'hotel de Firenze comenti receptionist e a pustis de un'annu detzidu de m'isciri torra in s'Universidadi po mi pigai sa laurea magistrali in Progetatzioni de is Sistemas Turisticus".De su 2010 Cràudiu est puru ghia turìstica de sa Sardigna gràtzias a un'annestru isboddiau arrodeu atressu de s'ìsula e fatu in is diris chi no ddu bidiànt impignau cun su traballu fiorentinu. A pustis de tres annus e mesu de recepion, su piciocu de Thiniscòle pigat du determinu de lassai su traballu po podi acabai aici de donai is pagus esàminus chi ddi mancànt, po torrai a bivi in sa terra sua e podi incumentzai a pigai su materiali po sa segunda tesi, fata in Giografia de s'ambienti e de su paisagiu titulada "Cultura de s'isvilupu turìsticu de su logu, sustenìbili in sa Baronia de Thiniscòle. Supostu de progetatzioni de su Consórtziu turìsticu de sa Baronia de Susu". Cràudiu at pigau su tìtulu su 17 de su mesi passau e nd'est bessiu dotori cun 110 e lodi. "Sa punna - si marcat - est sa de arrenesci cantu primu a traballai in su territòriu miu, po portai a cumprimentu is progetus, siat asuba de sa pompia, siat is apitzus de su Consórtziu turìsticu, fadendi frutuai aici is istùdius e s'esperiéntzia chi mi seu fatu atesu de innoi". E sighit: "Bollu arai su satu, fai retza cun totus is personis chi tenint gana de mudai in mellus sa terra nostra. Sa Sardigna e sa Baronia tenint abisòngiu de giòvanus prontus, chi tengant gana de arriscai e cresci impari a sa genti insoru, ddoi at abisòngiu de pigai parti, de innovatzioni, de sustenibilidadi, e de abistesa". S'iscera de torrai in Sardigna est stétia po su thiniscolesu un'iscera de vida, cumpria agoa de is annus passaus a foras de s'ìsula sua. "Teniu una ganna manna - si pretzisat - de torrai po fai calencunacosa, poita tocat, intre totus is cosas chi abisongiant a custa terra, a furriai su caminu chi bit sèmpiri de prus a is giòvanus lassai custu logu". Po mudai sa situatzioni Cràudiu afirmat cun determinu ca tocat a proai a portai a cumprimentu calencunacosa. "S'iscera mia - si narat sighendi s'arrexonu - no est stétia simpli poita apu dépiu mollai unu traballu cun cuntratu a tempus indeterminau, chi si puru no furiat su màssimu, mi praxiat e mi fadiat abarrai trancuillu de unu parri economicu" "Ma su dinai - si marcat - si scit no est totu. Duncas un'iscera fatzili pigada cun su coru, est difìtzili pigada cun sa conca". Po su piciocu de Thiniscòle is problemas prus mannus chi ferrint a is laureaus sardus funt is matessi de totus is chi bivint in logus pitius, innoia no ddoi funt politicus e politicas chi ascurtint is progetus insoru. Intre is diversus arragus ddoi funt, is donaus de is bandus regionalis, fatus po fai andai ainnantis scéti is chi tenint esperéntzias de tres e cincu annus, lassendi a foras sa genti noa e liendiddi aici sa baga de amostai in su campu in pròprius cometéntzias. E tambeni - sighit - "scarsesa de bagas de traballu in su cumpartu innoia ti ses pesau a petus de àterus logus chi de custu parri funt ainnantis. Dominiu de su merescimentu andanti e pagu fidutzia de parti de is entis e de is istitutzionis". Po su tempus benidori suu Cràudiu est arricu de ideas e concluit: "is progetus abellu abellu si funt isvilupendi, no est fatzili agatai is personis giustas chi tengant gana de s'impignai cun seriedadi, duncas serbit tempus po incumentzai beni. Iat a bolli portai a cumprimentu, imoi ca seu torrau innoi is progetus presentaus cun is duas tesi de laurea chi si movint tot'e is duas apitzus de s'isvilupu e avaloramentu de su territòriu. Seus pighendi su determinu, impari a amigus e amigas, de àterus logus de Sardigna puru, de fai un'assòtziu culturali po promòviri su territòriu e totus is particularidadis chi tenit, fai nasci retzas noas e medas àteras cosas acapidas a sa cultura e a s'arti. Apu mandau puru su curriculum cosa mia po unus cantu bandus de cuncursu, bideus ita ndi bessit a pillu. De seguru custa istadi eus a fai connosci su progetu Millumì, unu giassu web furriau in 10 lìnguas, dedicatu a is realidadis mellus de Sardigna in matéria de artesanau artìsticu, in matéria de prodotus tipicus fatus de is aziendas de su territòriu, e tembeni de s'acasagiu sustenìbili". In pagus fueddus su picocu de Thiniscòle tenit in cantieri progetus medas intre custus un'avenimentu de aprontai in bidda sua apitzus de sa pompia circhendi de presentai puru su vìdeu de su documentarista casteddaiu Davide Mocci(geo&geo) e a sighiri mandai ainnantis is progetus cun s'Universidadi de Tàtari chi tenint comenti protagonista sa pompia in campu médicu e de potecaria, bincidoris s'annu passau de unu prémiu natzionali dedicau a is start up.

Progetu realizadu cun sa partetzipatzione de sa Regione Autònoma de Sardigna – L.R 26/97 subra sa limba e sa cultura sarda