Ambienti: unu docufilm chi chistionat de s'indùstria de su fluoru
Terra - In Sardigna si torrat a chistionai de sa Fluorsid e a ddu fai est su docufilm de Massimiliano Mazzotta chi tenit comenti tìtulu "Chemical Bros". Su documentàriu est prodùsiu gràtzias a su contributu de s'assòtziu "Medicina Democratica", una realidadi impignada in sa defensa de su diritu a sa saludi de is tzitadinus e prusatotu de is traballadoris.
Ma de ita fueddat "Chemical Bros"? Sa pellìcula chistionat de s'indùstria de su fluoru e ddu fait tuchendi de su chi est acontèssiu in Macchiareddu, candu in su 2017 nd'est bessiu a pillu s'iscàndalu ambientali chi at fatu trèmiri sa sotziedadi de su presidenti de su Casteddu Tommaso Giulini.
Su docufilm at a bèssiri in su mesi de martzu de su 2022. De dògnia manera, custu traballu est istètiu giai presentau in su "Carbonia film festival". Su spricullitu de Mazzotta cumentzat de unus cantu documentus chi at arriciu de unu tzitadinu, ma po finas de is intervistas cun pastoris e massajus chi traballant in su tretu industriali de Assèmini. Bisòngiat a nai ca decrarus fortis e de importu funt acumpangiaus cun màginis chi ferrint su coru.
Mancai su spricullitu asuba de sa Fluorsid ammostit màginis orrorosas asuba de sa produtzioni industriali de fluoru, - una produtzioni chi at fatu una destrossa ecologica foras de contu arruinendi s'ambienti e sa vida de is personis chi bivint a ingìriu de cuddus logus - s'iscàndalu ambientali de Macchiareddu s'est serrau cun archiviatzionis e pategiamentus e cun sa noa de s'abiu de is bonìficas de parti de s'azienda.
Custa destrossa, comenti àteras puru in Sardigna, est filla de una manera de fai is cosas pentzendi feti a su dinai e discuidendi sa saludi de s'òmini e de s'ambienti.
In "Chemical Bros", comenti giai in “Oil”, est a nai in su documentàriu prus famau de Mazzotta, si denùnziat sa destrossa fata de s'indùstria in Sardigna. Asuba de "Chemical Bros" non si podit nai ancora nudda biu ca su film no est bèssiu, ma a cantu si cumprendit, comenti Oil etotu Mazzotta non si ponit su problema de mudai s'indùstria. In àterus fueddus, s'arrexonu no est acàpiau a unu càstiu sustenìbili de sa produtzioni e si podit nai ca su benidori est ancora lìberu de èssiri iscritu a manera arrespetosa de s'ambienti e de sa saludi de s'òmini.
Attività realizzata col contributo della Regione Sardegna - IMPRENTAS 2020-2021. LR 22/2018, art. 22