Sos giornales de oe #003
Si lunis, abbaidende sos giornales, amus pòdidu sedatzare unos cantos cuntzetos “elvèticos” faeddende de bancas isvìtzeras e de istradas gruviera, oe in contu de mobilidade su faeddu est «fusione». Chi no est che a sa de Ubs cun Credit suisse, ma chi in Sardigna est cosa chi andat deretu in prima pàgina. «S’Alighera e Terranoa conca a sa fusione», tìtulat La Nuova Sardegna; «S’Alighera e Terranoa, sa fusione est realidade», ponet L’Unione sarda.
«Naschet Nsa, Nord Sardegna aeroporti – gasi dae sas colunnas de su giornale tataresu -, una grandu-pitica rivolutzione in su mundu de sos trasportos. Sos duos iscalos devennent una cosa sola in contu de propiedade, gestione e punnas. Sos Cda de Geasar e Sogeaal ant fatu su primu passu ufitziale conca a sa fusione de sas duas realidades industriales».
Diferente su tràgiu in s’Unione, giai dae sa prima: «Naschet sa Nord Sardegna aeroporti, fusione de sas sotziedades de gestione de S’Alighera e de Terranoa e Olbia e creschet fintzas sa polèmica. “Mancàntzia de informatziones cun su tessutu sotziale e ocupatzionale”, iscriet Michele Pais, presidente de Cussìgiu regionale; sos sindacados annùntziant vigilàntzia màssima».
Ambos duos sos giornales nche ponent in intro parte de su comunicadu ufitziale istèrridu pro s’operatzione chi diat dèvere àere «sa punna de valorizare sa cumplementaridade de sos iscalos in un’òtica de pianificatzione integrada de atividades, servìtzios e investimentos, favorende s’isvilupu e sa creatzione de richesa de su territòriu intreu de su Tzentru-Nord Sardigna». Ma àteru b’at: «Sa nàschida de Nsa antìtzipat e preparat su caminu pro sa creatzione de unu polu industriale ùnicu de sos tres aeroportos sardos».
E de tres aeroportos si faeddat in su pàrrere de su giornale tataresu («Mudada istòrica pro sos iscalos sardos»; «Unu sistema prus forte»). «Nemos faeddet de archimia finantziària, o de un’aeroportu chi nd’inglobat un’àteru – leghimus, belle comente pro nch’istesiare su paragone intre Ubs e Credit suisse –. Sa subravivèntzia de tres aeroportos minores in un’ìsula mesu ispopulada posta a banda in su tràficu aèreu europeu est a fàghere massa crìtica».
Sos datos: su capitale sotziale de Sogeeal est de 7,5 milliones; su de Geasar de 13; sa majoria de sas atziones la tenet F2i Ligantia, sotziedade gestida dae F2i SGR (cun in intro sa Fondazione di Sardegna) chi, pro mèdiu de sas partetzipadas suas controllat àteros aeroportos de Itàlia; 7,39 est sa pertzentuale de atziones de sa Càmera de cummèrtziu de Nùgoro; 9,38 sa de sa tataresa; sa Regione nch’est in intro cun su 2,93% ebbia. At a mòvere dae inoghe sa lamentela de Pais chi, mancari aligheresu, est narende chi «s’ìsula no est una colònia»? Belle che pare su pàrrere de s’Assessore de sos trasportos: «Perunu pregiudìtziu ma sa cosa cheret bida cun sas istitutziones».
De acordu sos sìndigos de Tàtari, S’Alighera e Terranoa. E, comente giai naradu, vìgiles sos sindacados, cun sa Cgil chi diat mantènnere «pùblicu su de Casteddu». Cussu ebbia.
Su de s’abba – e mancu a lu fàghere a posta oe est sa die mundiale sua – est s’àteru argumentu incolunnadu in sas prima pàginas dae ambos sos giornales sardos. Sa Nuova ponet sos datos de s’Istat, cun sa metade pèrdida in caminu pro neghe de sa rete ìdrica; s’Unione nos presentat sas programmatzione regionale de sas cuotas de ocannu pro sa massaria: 41 milliones in prus de metros cubos.
Sos giornales italianos? Fintzas sa Repùblica e Domani aberint cun s’abba («Su grandu dissipu» su primu, «Die mundiale» e «sicore globale» su segundu). Pro su restu galu Ucraina e deretos tziviles e migrantes, cun sa Nato pronta «istabilizare» su nord Àfrica (il Messaggero, il Gazzettino).
m.p.
sos