De Karel, Karalis/im, a Castedhu
Image
Pighendi totu is ainas, castedhus, crésias, prendas, strexus, arrastus de domus e is àterus trabballus chi ant fatu agatai fintzas iscritzionis medas in is perdas e is màrmuris, oi podeus nai ca is primas noas a pitzus de sa Bidha Manna nosta si dhas donant is Fenitzus-punikesus cun su nòmini Karalu/Karali. Custa populatzioni semìtiga lompit in Sardìnnia a tundu de su IX ségulu a.g. e cumintzat sa primu culunitzatzioni istóriga de s’Ìnsula nosta. Custus semìtigus funt stètius bintus e bogaus de is Arrumanus, chi in su 358 a.g. calant in Sardìnnia po si donai in strina sa pax cosa insoru. Custus si ndi potant su nòmini de Kàralis/Karàlibus, chi si lassat a pentzai ca Castedhu de intzaras fiat unu pagu sprata in prus logus e no bodhia in dunu tretu sceti cumenti a unu bodheu.
In is bixinaus de Su Cramu/Palabanda, de Bonària/Su Sicu, Sa Costa, su Brugu/Stampaxi etc., agataus arrastus medas. Ma su nòmini imperau fiat cussu de Kàralim, pigau de s’acusativu sìngulu de sa lìngua latina, chi est de sa flessioni latina de su nòmini su “casu” de importu prus mannu, e de innui aruendindi sa /m/ benint is nòminis in itallianu. Custu nòmini chi s'est incirdiniu po dh’èssiri imperau meda est prus cannotu de sa manera prus noa, po is arrumanus, cudda de Kàralem
In is tempus de s’indipendéntzia sarda de is Logus Giuicalis sa Bidha Manna, cun tanti de Castedhu e de sa Seu inditada a santa Cilla, chi est fintzas a oi in diri sa santa Manna de Castedhu, fiat santa Cilla chi oi est, tupada in s’oru de su stàini chi tenit su matessi nòmini; custu stàini fiat in is tempus passaus tres bortas prus mannu de oi e innui si nci ghetant is dus Frùminis: su Mannu e su Cixerri. Est forsis po custu chi in is primus paperis-stromentus istòrigus agataus, e calancunu si ndi spantat, Logu Kalaritani o de Plòminos o Plùminus, nòminis chi benint cun probbabbilidadi meda de su latinu Flumen/Flùminis.
Su Mannu e su Cixerri chi si ghetant in su stàini de santa Cilla, chi nosu ndi sdorrocaus sa ex ferreria, oi ipermercau, sa posta de Bia Simeto e scarravonaus asuta de su muntronaxu, a palas de sa posta e asuta de is arrugas, chi ant ghetau casi a sa scusi po tupai is prus importantis arrastus de sa, sceti issa in Sardìnnia, Bidha Manna sarda. Custa est stètia fraigada de is sardus e no de allenus o de e po is esigéntzias de is culunialistas chi fatu fatu lompiant in Sardìnna.
Femus lòmpius in cussu muntronaxu, una diri, cun su professori F.C. Casula e emus pòtziu biri in mesu a totu cudhu carraxu is arrastus meda crarus de arrocas po murus mannus de palaus de importu o de su Castedhu o de sa Seu de santa Cilla. Emus bistu fintzas culunnas longas e grussas fintzas issas arrastu de domus de importu mannu. Ma femus in su 1983, prus de trintannus a oi. Femus lompius, cudha matessi dia, fintzas a Grogastu-Machiaredhu in barca passendi in su stàini, po biri unu tempiedhu Fenitzu, ma innia ndi dh’iant furau is culunnas fenitzas e àteras cosa e fent bénnius, po trabballai beni, cun sa pàlia mecàniga po ndhi dhus bodhiri e carrigai in is camions.
Su Giudicau, su Logu de Plùminus o Kalleretani fut stétiu sderrutu in su 1256 de is Pisanus, chi apustis de èssiri bociu su Giudixi Kianu, dus annus avatu, in su 1258 fut stétia sderruta totu sa Bidha Manna de santa Cilla e is biventis tramudaus a Igrèsias. Su Castedhu de oi, su Castedhu de sus, fiat stétiu pesau de is Pisanus in su 1217, ca agataus in is stromentus fintzas a su 1215 sèmpiri su nòmini Montis de Castro. Castra benit de su latinu e bolit nai acampamentu, ma lassat a cumprendi ca su Castedhu, po antonomàsia, chi est su prus mannu de is prus de coranta Castedhus pesaus in Sardìnnia in su mesutempus, no fut stétiu po immoi pesau.
Is Pisanus teniant su Castedhu insoru in su Cùcuru de santu Miali e dhu tzerriant de Bonvehì, bonu bixinu. Chi ampuais a su cùcuru de santu Miali e castiais de custu Castedhu, immoi arrangiau, si nd’acatais ca srebiat po apompiai e in logu siguru, ita sutzediat a santa Cilla. In su 1323 is Pisanus s’arrendint a is Cadelanus-aragunesus chi iant tentu sa “licèntia invadendi” de su Paba Bonifàtziu VIII, chi Danti in sa “Cumèdia” nci dhu fichit, e no fiat giai mortu, in s’inferru po su cantu malu fiat cust’òmini. Custus tzerriant eriseru, e tzérriant fintzas oi in S'Alighera, sa Ciudad de Caller, chi perou benit lìgiu “Càglier” e de innoi lompeus a su fuedhu premontesu e itallianu Càgliari. Po truncai cun àturus pagus fuedhus, nosu sardus tzerriaus in lìngua sarda su nòmini nou latinu/itallianu de castellum/castello=Castedhu e su nòmini prus antigu, e prus sardu beru, cun s’arrèxina Karel/Kàralis/Kàralim=Càgliari in Itallianu.
Tàula
Nòminis assentaus in sa paxi de Genua cun Pisa
Castrum Castri de Kàllaro 1288
Castellu de Càllaris 1288
Villa et Burgum Castri 1288
Villa Burgum Castri 1288
Portum Castri 1288
Castello Castri 1288
A is primìtzius de is guerras contras a is Cadelanus
Castrum Càllari 1323
Castri Càllari 1324
Paxi de is Pisanus cun is Cadelanus
Castelli Castri 1324
Castello Castri 1324
Castello Castri sive Kàlari 1326
Is Pisanus s’arrèndint
Castrum Kàllari 1326
Castri Kàllari 1326
Castello Kàllari 1326
Castrum Càllari 1326
Kàllarum 1326
Càlaris Castrum 1327
Castrum Càllaris 1327
Castrum Càllari 1327
Castrum Càlari 1327
Càlaris 1327
Castell de Caller 1327
Castrum Càllari 1335
Caliari Càlari 1580
Liau de una carta giogàfiga
Caller 1660
Bogaus de una lei
Villa de Santa Ìlia 1066
Villa de Sancta Ìlia 1066
S’arrenneru de su Giudike Torkitòriu
Villa Sanctae Caecìliae 1070/80
De seti annus est stétiu pesau su Castedhu de sus
Villa Sancte Gìlie 1224
Su Giùdixi Kianu est stétiu bociu
Villa sive Civitate Sancte Ìgie 1256
Curador Sancte Zige 1256
Sancte Cecìlie 1256
Villa Sancta Ygia 1257
Villa Sancte Ygie 1257
Is Genuesus s’arrendint a is Pisanus
Villa S. Gìliae 1258
Sa Bidhamanna est sderruta de is Pisanus
Villa Sancte Gìlie 1258
Bidda Manna o Bidda de Santa Cecìlia
Bidda Maña por su grandesa y Tambien
Bidda de Santa Cecìlia
Villa Sancte Zìlie sive Sancte Ylie 1288
Villa Sancte Zìlie sive Sancte Ìlie 1288
Sa paxi de Pisa cun Genua
Castrum S. Igiae sen S. Gyllae
Castrum S. Igiae sen S. Gìllae
Villa de Santa Gilla
Que oy queda assolada y desierto
Villa de Santaguilla 1322/58
Ciudad de Santa Gilla.
francudefabiis
Fotografia de UnNickrMe. Pigada de Flickr
In is bixinaus de Su Cramu/Palabanda, de Bonària/Su Sicu, Sa Costa, su Brugu/Stampaxi etc., agataus arrastus medas. Ma su nòmini imperau fiat cussu de Kàralim, pigau de s’acusativu sìngulu de sa lìngua latina, chi est de sa flessioni latina de su nòmini su “casu” de importu prus mannu, e de innui aruendindi sa /m/ benint is nòminis in itallianu. Custu nòmini chi s'est incirdiniu po dh’èssiri imperau meda est prus cannotu de sa manera prus noa, po is arrumanus, cudda de Kàralem
In is tempus de s’indipendéntzia sarda de is Logus Giuicalis sa Bidha Manna, cun tanti de Castedhu e de sa Seu inditada a santa Cilla, chi est fintzas a oi in diri sa santa Manna de Castedhu, fiat santa Cilla chi oi est, tupada in s’oru de su stàini chi tenit su matessi nòmini; custu stàini fiat in is tempus passaus tres bortas prus mannu de oi e innui si nci ghetant is dus Frùminis: su Mannu e su Cixerri. Est forsis po custu chi in is primus paperis-stromentus istòrigus agataus, e calancunu si ndi spantat, Logu Kalaritani o de Plòminos o Plùminus, nòminis chi benint cun probbabbilidadi meda de su latinu Flumen/Flùminis.
Su Mannu e su Cixerri chi si ghetant in su stàini de santa Cilla, chi nosu ndi sdorrocaus sa ex ferreria, oi ipermercau, sa posta de Bia Simeto e scarravonaus asuta de su muntronaxu, a palas de sa posta e asuta de is arrugas, chi ant ghetau casi a sa scusi po tupai is prus importantis arrastus de sa, sceti issa in Sardìnnia, Bidha Manna sarda. Custa est stètia fraigada de is sardus e no de allenus o de e po is esigéntzias de is culunialistas chi fatu fatu lompiant in Sardìnna.
Femus lòmpius in cussu muntronaxu, una diri, cun su professori F.C. Casula e emus pòtziu biri in mesu a totu cudhu carraxu is arrastus meda crarus de arrocas po murus mannus de palaus de importu o de su Castedhu o de sa Seu de santa Cilla. Emus bistu fintzas culunnas longas e grussas fintzas issas arrastu de domus de importu mannu. Ma femus in su 1983, prus de trintannus a oi. Femus lompius, cudha matessi dia, fintzas a Grogastu-Machiaredhu in barca passendi in su stàini, po biri unu tempiedhu Fenitzu, ma innia ndi dh’iant furau is culunnas fenitzas e àteras cosa e fent bénnius, po trabballai beni, cun sa pàlia mecàniga po ndhi dhus bodhiri e carrigai in is camions.
Su Giudicau, su Logu de Plùminus o Kalleretani fut stétiu sderrutu in su 1256 de is Pisanus, chi apustis de èssiri bociu su Giudixi Kianu, dus annus avatu, in su 1258 fut stétia sderruta totu sa Bidha Manna de santa Cilla e is biventis tramudaus a Igrèsias. Su Castedhu de oi, su Castedhu de sus, fiat stétiu pesau de is Pisanus in su 1217, ca agataus in is stromentus fintzas a su 1215 sèmpiri su nòmini Montis de Castro. Castra benit de su latinu e bolit nai acampamentu, ma lassat a cumprendi ca su Castedhu, po antonomàsia, chi est su prus mannu de is prus de coranta Castedhus pesaus in Sardìnnia in su mesutempus, no fut stétiu po immoi pesau.
Is Pisanus teniant su Castedhu insoru in su Cùcuru de santu Miali e dhu tzerriant de Bonvehì, bonu bixinu. Chi ampuais a su cùcuru de santu Miali e castiais de custu Castedhu, immoi arrangiau, si nd’acatais ca srebiat po apompiai e in logu siguru, ita sutzediat a santa Cilla. In su 1323 is Pisanus s’arrendint a is Cadelanus-aragunesus chi iant tentu sa “licèntia invadendi” de su Paba Bonifàtziu VIII, chi Danti in sa “Cumèdia” nci dhu fichit, e no fiat giai mortu, in s’inferru po su cantu malu fiat cust’òmini. Custus tzerriant eriseru, e tzérriant fintzas oi in S'Alighera, sa Ciudad de Caller, chi perou benit lìgiu “Càglier” e de innoi lompeus a su fuedhu premontesu e itallianu Càgliari. Po truncai cun àturus pagus fuedhus, nosu sardus tzerriaus in lìngua sarda su nòmini nou latinu/itallianu de castellum/castello=Castedhu e su nòmini prus antigu, e prus sardu beru, cun s’arrèxina Karel/Kàralis/Kàralim=Càgliari in Itallianu.
Tàula
Nòminis assentaus in sa paxi de Genua cun Pisa
Castrum Castri de Kàllaro 1288
Castellu de Càllaris 1288
Villa et Burgum Castri 1288
Villa Burgum Castri 1288
Portum Castri 1288
Castello Castri 1288
A is primìtzius de is guerras contras a is Cadelanus
Castrum Càllari 1323
Castri Càllari 1324
Paxi de is Pisanus cun is Cadelanus
Castelli Castri 1324
Castello Castri 1324
Castello Castri sive Kàlari 1326
Is Pisanus s’arrèndint
Castrum Kàllari 1326
Castri Kàllari 1326
Castello Kàllari 1326
Castrum Càllari 1326
Kàllarum 1326
Càlaris Castrum 1327
Castrum Càllaris 1327
Castrum Càllari 1327
Castrum Càlari 1327
Càlaris 1327
Castell de Caller 1327
Castrum Càllari 1335
Caliari Càlari 1580
Liau de una carta giogàfiga
Caller 1660
Bogaus de una lei
Villa de Santa Ìlia 1066
Villa de Sancta Ìlia 1066
S’arrenneru de su Giudike Torkitòriu
Villa Sanctae Caecìliae 1070/80
De seti annus est stétiu pesau su Castedhu de sus
Villa Sancte Gìlie 1224
Su Giùdixi Kianu est stétiu bociu
Villa sive Civitate Sancte Ìgie 1256
Curador Sancte Zige 1256
Sancte Cecìlie 1256
Villa Sancta Ygia 1257
Villa Sancte Ygie 1257
Is Genuesus s’arrendint a is Pisanus
Villa S. Gìliae 1258
Sa Bidhamanna est sderruta de is Pisanus
Villa Sancte Gìlie 1258
Bidda Manna o Bidda de Santa Cecìlia
Bidda Maña por su grandesa y Tambien
Bidda de Santa Cecìlia
Villa Sancte Zìlie sive Sancte Ylie 1288
Villa Sancte Zìlie sive Sancte Ìlie 1288
Sa paxi de Pisa cun Genua
Castrum S. Igiae sen S. Gyllae
Castrum S. Igiae sen S. Gìllae
Villa de Santa Gilla
Que oy queda assolada y desierto
Villa de Santaguilla 1322/58
Ciudad de Santa Gilla.
francudefabiis
Fotografia de UnNickrMe. Pigada de Flickr
© RIPRODUZIONE RISERVATA