Is Tauledhas

Sa cumpangia de is àterus no fìat lègia, antzis si bolemus beni meda totugantus. Siguramenti femus una meca e unu paghedhu strintus, custu gei dhu potzu narri chentza de mi fadhiri, ma perou nci funt situatzionis e logus innui si bivit impari chi funt meda, ma meda, prus difìtzilis de sa de mei, mellus emu a narri, de sa nosta. In prus sciendi e biendi ca in custa sistematzioni nci depemus abarrai bai a circa cantu tempus, ma de siguru no prus pagu de duus annus, is bixinus cosa de mei mi cunsillànt de apoderai passièntzia e de abarrai cudha personi sèria-sèria chi deu fuemu: chentza de mi ghetai ainnantis cun calancuna ancada de barrosia, che a cudhu chi est a sa manu dereta de mei, ma fintzas chentza de mi ndi transiri agoa cumenti mi narat cudhu chi est a sa manu manchedha de mei.

Medas bortas m’intendu cumenti ca fessi nì petza nì pisci, pròpiu po nexi de sa bisura de àlbitru chi is àterus mi nci anti apodhau a pitzus. Sa chistioni no fiat bista e cumprèndia diversamenti cun is àterus fradis/sorris de mei: cudhu prus pitichedhu de dexi-exi, annus e de cudhu prus mannu de doxi-oxi, annus.

S’in prus m’ant donau sa nexi, e cun mei a totu sa famìllia de mei, de éssiri unu pagu fridixedhus, de no smusciai mancu unu fuedhu e de no tènniri sentidus, ma custas funt spètzias de crastuladas, cumenti a de nexis chi no funt donosas.

“Su bìviri nostu est cun totu is sentidus, est meda prus arricu e prus forti de cantu si potzat pentzai. Sceti ca no s’ant mai donau, lassau, sa possibbilidadi de si fàiri amostai fintzas in fundu, de s’arrelatai cun is àterus, de éssiri castiaus cun ogus nous, prus obetus e acudosus. Po truncai, totus pregontaus, tzerriaus ca tèngant prus a contu po nosu etotus.”

Fìant custus is pentzamentus tristus de su Nùmuru cincuanta-anta, ca in pagus fuedhus s’amostat cumenti is sentidus de is Nùmurus, in prus incotius in una Tàula-tauledha-pitagóriga, chi is pipiedhus tzerriant sceti Tauledhas. Mancai totu s’agiudu mannu meda chi iat donau a totus is òminis, sa Tauledha oi in dia, innoi e immoi, fiat stètia bogada fintzas de is ùrtimas pàginis de is cuadernus de scola. Ita boleis ca si potza nàrri? “Immoi cun is craculadrixis, s’informàtiga de is cumpudadoris, is celluledhus, si scarèscint de nosu, is prus de is bortas cun meda fatzilidadi. Ma chi pongant a menti, e fintzas beni, ca in custa manera is arroris prus mannu no funt po nosu, Nùmurus, ma po is òminis etotu”.

Custu Nùmuru cincuanta-anta, fadiat parti de una Tàula-tauledha de una scola bécia de Pauli, cudha chi nci fiat in sa ex domu cumunali in Sa Pratzita. Issa fadiat su trabballu suu, amostendisia, apicada in su muru in s’aposentu de una segunda ilementari.

Fìant passaus annus medas, chi mesu sderruta sa scola, is Numeredhus de sa nosta Tauledha fìant frimus, arrimaus, fuliaus, in cudhus murus totu scroxolaus. Fìant abarraus ingunis frimus, cìrdinus, ma sèmpiri allutus, allabaus po éssiri torra imperaus de is pipiedhu, e nareusidhu mancai a sa scusi, fintzas de is mannus. Fiat de aici chi una diri, una diri bella meda, su cincuanta-anta, iat detzìdiu totu de suncuna de fuedhai, tzerriendi a forti a forti, e creendi cun custu de aboxinai totu is arrexonis de su pópulu de is àterus, norantanoi-oi, noi-oi po ùndixi-ixi, Nùmurus incasciaus, in cudhas spètzias de arregioledhas, de sa Tàula-tauledha.

Dhu iat nau illuegus, po sa chistioni ca dhi fiant bixinus, a is duus amigus e fedalis su corantanoi-oi, e su cincuatunu-unu. A s’incras iat fuedhau cun su babbu su noranta-anta e a sa mama sa otantases-ses. Sa matessi cosa iat fatu cun is fradis coranta-anta, e sa sessanta-anta. No si ndi fiat scarèsciu de s’ajàja sua sa norantaseti-eti, de is fradilis bintixincu-incu, e de is sorrestas bintitres-tres, e po acabbai cun is e nebodis su duus-us, e su cuàturu-àturu, e is netas sa ses-es e sa cincu-incu.

Aici sighiat narendi, aboxinendi: “Nosu Nùmurus no seus de linna, o peus arrogus de màrmuri. Nosu seus bius, s’amatucaus, bieus, intendeus, teneus unu sùlidu de vida e sentidus. Poita est chi si boleis aguantai incotius in custa Tàula-tauledha/presoni-corti, chi si cundennat a éssiri sémpiri frimus cìrdinus, po debbadas?”

A custus fuedhus sighit unu carraxu, totus bolìant chistionai e èssiri ascurtaus de totus, po fàiri acabbai custa cunditzioni-cundenna.

Su trinta-inta, si ndi strantaxat e cumintzat a narri: “It’est chi bolis tui?”, ogus a su cincuanta-anta, “Ses fintzas in duna cunditizoni mellus de sa nosta, a tretu de mesu de totus, tui in sa vida tenis sa possibbilidadi de furriai sa castiada pagu pagu, podendi biri e intendi totu de totus. Ses sèmpiri cun totus, amesturau cun totus ca no tenis nì sentori nì sabori”.

“Labai chini est fuedhendi” su dexiotu-otu arrabiau contras a su trinta-inta, “Allabaisidhu si creit su mellus, ca at fintzas studiau, si creit in artu meda, de is primus domus, e a nosu de giossu si càstiat a culu de ogu. Misia, misia! Ita làstimu! Nosu, ellus, seus prus in giossu de issu. Ma is de asuta, cumenti a nosu, podint biri medas e prus mellus is pinnicas de sa vida treulada e tribbuliada, chi no si faint studiai nimancu a s’universidadi.”

“Acabeidha! Ooheh! E intzars? A- c- a- bb- e- i- dh- a! Si ponit a tzerriai aici su binticuàturu-àturu, “Est custa s’ora de si certai de pari a pari? Citius! S’apu nau de dh’acabbai! Ita si dhu depu nai in aràbu? E it’est? A nca creeis de lompi cun custus arrexonamentus e certus, e s’imprus chentza de s’ascurtai s’unu cun s’àteru? Sa vida-cundenna, de nosu frimus che arrocas, bolit pretzisu s’agiudu e trabballu de totus! Seis ascurtendimia? Mi cumprendeis? Totu is òminis ant a narri arriendisia de nosu, biendisia e intendendisia certendi, ca is Nùmurus funt medas, sàbius, ma agiumai chi cuncòdrint tra issus e totus. Peus po issus chi abarrint aici incotius”.

Àteru burdellu e fintzas prus mannu, po àteras duas oras e a s’acabbu, sa mellus pati de i Numeredhus si cuncodrant po circai de fàiri calancuna cosa impari e fiant po lassai is fuedhus e incarrerai a fàiri… “E beh? Abetai unu pagu-pagu, unu mamentu! Gollissa! Time aut! Frimeussia totus.” Su Nùmuru unu-nu, su prus làngiu, légiu e artu de totus. Cun cudhu nasu longu-longu sèmpiri arresfriau. Sighendi. “Unu mamentu sceti o fradis” iat cumentzau a narri in s’interis ca fiat strantaxendisia. Balla ca immoi totus si fiant citus, mudus che perdas. “O fradis bistu ca su logu de mei in custa Tàula, cìrdina, chi si càncarat fintzas sa menti, est in gudheni a primìtziu de custa corti, chi s’incotit, in s’arrenconi ingunis in artu a sa manu dereta de nosu, e a sa manu manchedha de is pipius chi unu tempus si castiànt. Ca su Nùmuru duus-us, e sa Nùmuru tres-es, e totu sa primu fila, de cùcuru, de is Nùmurus s’agiudat, mi potzu ponniri a conca incruada e stichiri su nasu che a palanchinu e circai de oberri, is àterus spingendi, s’arrenconi de sa Tauledha.” Unu nau e unu fatu. A conca incruada e imprassau de is àterus in s’interis chi incarrerant po spingi e oberri sa Tàula-incotidora. “Prontus? Èja? Unu-nu, duus-us, tres-es! Ohh… issa! Ohh… deu! Ohh totus! Fortza.. fortza paris!”

Ma a pustis de nc’éssiri tentau medas bortas, nudha. No nci fiant arrennescendi, totus sciustus de sudori e arrùbius che tomatas po bànnia, acanta de dhis calai una guta de su sfortzu, torrant a strantaxai a su Nùmuru unu-nu, cun su nasu a colori de cerexa. Sa Tàula iat arresistiu. Balla ca is Numeredhus fiant a faci in terra de sa bregùngia disisperada. Pariant pistaus che axina niedha in sa cubidina.

Intzaras su cincuanta-anta, ghetat una boxi a su Nùmuru centu-entu, de tragai is duus Zerus-erus, in agitòriu a sa primu fila e cun s’unu-nu, chi abarrat de pigai sa pati e su logu de su Nùmuru unu-nu, immoi a nasu arrùbiu-arrùbiu che cerexa, e de dhu lassai pasiai unu pagu.

Ma fintzas custa murtiprigatzioni de is fortzas po centu-entu, no fut arrennèscia a nudha.

Intzaras sa picioca de su centu-entu, sa norantotu-otu, narat: “Tentaus, provaus in un’àtera manera, murtiprigaus is fortzas impunnendi sémpiri ingudheni in cudhu arrenconi in artu a manu manchedha, circhendi de s’agiudai a fàiri leva cun su Nùmuru unu-nu, e s’unu-nu, abarrau de su Nùmuru centu-entu, ma cust’orta circaus de imperai sa fortza de sa mannària isponentzialli. Cudha manna-manna de is Nùmurus chi tènint su capedhu isponetzialli, chi funt cudhus Nùmurus chi impèrant in is cràculus me in is frómulas de matemàtiga e in is cumpudadoris.”

Aici si fiant pesendi is fortzas spetzialis de is Nùmurus cibernétigus, de is dus-us a su cuadrau, de is duus-us a su cubu, de is tres-es a sa de cuàturu.…..e a sighiri. Ma fintzas custa trassa no fìat arrennèscia a nudha e a pustis de èssiri tentau unas cantu bortas. Totu sa corti de sa Tauledha iat arresistiu. A pustis de éssiri pensau àteras maneras chi perou fiant arresurtadas po debbadas o no faiant a dhas fàiri, si fent arrèndius. Is Numeredhus, immoi ellus, chi totus fiant arrabiosus e pistaus de sa strachesa, ma s’inprus de su disprexeri. Fiant aici dispraxus, scoraus, niedhus che sa pixi, che cudha borta po s’interru de su Nùmuru milliardu-ardu. No s’intendiat perunu smùsciu immoi, mancu una musca bolendi; diaderus fintzas custu pariat un’àteru interru ma de totu is Nùmurus de sa Tauledha. Sa scola, buida e totu scroxolada in is murus, cun aintru s’arrancu de s’àiri amallorada de s’umbididadi, pariat ancora prus bècia, sderruta, arruinada.

Ita làstima!

Bai a circa cantu tempus fiat passau cun is pentzamentus prus niedhus de is Numeredhus, candu cumenti a unu carrannannai, tronat una boxi, boxi ca ndi bessiat de is primus filas: “Poita o sorris”, fiat sa Nùmuru trexi-exi, “No circaus de imperai sa maxia de is Nùmurus dìsparis? Si nd’ant fuedhau fintzas de is tempus antigus de Aramu? Poita no dhus imperaus? Proveus assumancu! Ajò! Ita ndi narais? Illuegus a intendi fuedhai de Nùmurus de maxia casi totus is Nùmurus ghetant is ogus a is Nùmurus tres-es, e su seti-eti, ca fent cannotus po éssiri is prus càrrigus de maxia de totu is àterus Nùmurus. Meda bortas sa maxia de custus Nùmurus fiat maxia bona o arva e no sceti mala o niedha.

Custus dhus Nùmurus a s’intendi nomenaus si fent tìmius unu pagu, antzis mellus, bregungiaus, e parìant ca si fèssint unu pagu prus impiticaus. Ma no si podìant scarèsciri de su disìgiu de ndi bessiri, chi fintzas issus duus tenìant, de i cudha galera de Témpiu de sa Tauledha. Custus Nùmurus, totus dhu scient, fent is Nùmurus prus càrrigus de totu is àterus de su poderi de maxiarxu de sa maxia de is Nùmurus, ca totu is Numeredhus arribbant fintzas a dhus timi unu pagu, no dhus bolìant casi mai atòbiai e aici no dhis amancant mai de arrespetu. Custus duus Nùmurus, a pustis de dhis éssiri, passau su primu spantu, si fent chistionaus fuedhendi lébius-lébius, ma de pressi casi po no fàiri intèndiri, cumprèndiri, e scoviai is fainas insorus a is àterus.

Sichè a pustis éssiri cuncodrau aintru de insoru, su Nùmuru tres-es, inghitzat a fuedhai: “Castiendi beni-beni sa situatzioni cosa nosta no s’abarrat àtera cosa de fàiri ca custa: depeus circai de fàiri cumenti narat sa Lei de is Nùmurus-mannus, cudha de su cràculu de is probbabbilidadis, chi is òminis imperant sceti, ita làstimus, po giogai a su lotu, sa schedina e su totip, e oi calancunu de i custus giogus est fintzas numenau Super”.

“Custus cannòscint, scuredhus, sceti custa parti de sa Lei” iat cumentzau a fuedhai su Nùmuru seti-eti, “Ma nosu duus cannosceus fintzas sa maxia prus manna de custa Lei; cudha chi s’at a donai sa possibbilidadi de ndi bessiri immoi de innoi.” Custa fìat sa maxia chi donat sa possibbilidadi a is Nùmurus de sa Tauledha de ndi bessiri de innia, de si furriai in cosas biventis. Fudi de aici ca una borta chi ent arrangiau e torrau a nou sa scola, immoi prena de pipiedhus, ma sèmpiri cun is Tauledhas in is classis. Candu sa maista pregontat a is scientis is Tauledhas, su Nùmuru arrisurtau, ma intzertau, pigat s’umbra de su pipiedhu/dha, est a narri ca su sùspidu de vida de su Nùmuru si fait cumpangia cun cudhu de su pipiedhu/dha chi dhu narat, perou custa arrespusta depiat éssiri su Nùmuru giustu. Ma totu custu sutzediat a sa scusi de is pipius, issus no scient e no s’acatant de nudha. Ma no fìat una cosa de dònnia diri e de dònnia annu. Custa cosa sutzediat sceti in is annus bisestilis, in su 29 de Friaxu in sa diri in prus de custu mesi dònnia cuàturus annus.

Cudha fiat stètia, fiat? Est! Sa diri de sa Festa Manna, e ita festa, de su pópulu de is Numeredhus. Po cudhu chi ndi scieus fintzas a immoi, arreu e libbertaus, de is de su pópulu de is Numeredhus funt: su 5 x 6=, su 10 x 10=, su 11 x 2=, su 5 x 5=, su 3 x 3=, su 8 x 7=, su 7 x 4=, su 11 x 5=, su 6 x 9=, su 10 x 5=.

Is Nùmurus de sa maxia su tres-es, e su seti-eti, no funt arrennèscius a cannosci totu is maxias de sa Lei de i Nùmurus-mannus, est po custa chistioni ca is Nùmurus Primus, cudhus ca no funt aintru de sa Tauledha, funt fintzas a oi chentza de pipiedhu o pipiedha. Ma assumancu issus no s’arrisurtat ca funt incotius in calancuna Tàula-tauledha-presoni. In s’interis fintzas i Nùmurus cun is vìrgulas funti abetendi sperantziosus.

francudefabiis