Un’ómini, unu telàrgiu, lana e caboris: candu un’hobby si fait arti. Intervista a su tessidori de Littos Creazioni

20 Onniasantu 2010
Image
regione_sardegna17.jpg


Úrtima frimmada po Formas. In sa dodicésima e úrtima frimmada de su viàgiu in s'Ísula in circa de is protagonistas de su "manixu", sa redatzioni de IlMinuto arribbat in S'Alighera. In sa citadi catalana si portat ainnantis s'arti de sa tessidura in sa butega doméstica "Littos Creazioni". Un'atividadi chi nascit de s'amori, de s'intregu e de s'istudiu fattus senz''e pàsiu. Un'Hobby? Certu: ma no scéti unu simpli "disvagu".


Si contat s'istoria de sa butega de fustei? De ita nascit sa bidea de una butega téssili?


Est un'amori chi teniu de candu furiu piciocheddu. M'ammajàt su telàrgiu comenti istrumentu, po sa forma chi tenit, po sa costrutzioni de dógnia parti. Biri medas fius de odríngiu movius de su movimentu de is peis chi s'intriciat cun is tramas, e po miràculu biri nasci disignius e formas. Prus de una borta iu domandau a calencuna tessidora de su logu si mi podiat imparai a impitai su telàrgiu e is diversas ténnicas, ma mi donànt sèmpiri sa mantessi arrespusta: unu no sicu poita furiu un'ómini. Un'arrespusta foras de contu ma cumpresìbili, bia sa mentalidadi e biu chi in Sardigna su traballu de sa tessidura furiat scéti de su mundu de is féminas, mentris s'ómini andàt a su satu. Custu a difaréntzia de is terras arabas e de is scandinavas aundi puru is óminis impitànt e impìtant su telàrgiu senz''e nesciunu spantu. Spantu chi deu fatzu ancora oi candu nau de essi unu tessidori. Agou, fiamenti, in su 1997 apu participau a unu cursu de tessidura in sa biddixedda de Osile, aprontau de su Cif de Tàtari e da Regioni Sardigna.


Chini funt i maistus de fustei?


Po is ténnicas traditzionalis de sa tessidura funt Maria Manca e Nicolosa Sardu, duas maistas istraordinàrias chi no apa finiri mai de ringratziai po sa disponibilidadi chi ant tentu arrespondendu a totus is domandas chi dd'apu fattu e a preni totu su fàmini de connoscéntzia chi teniu asuba de tessidura traditzionali. Po is ténnicas prus complessas e modernas e po s'istudiu de s'arrobba su furriadroxu miu esti stetiu Paolo Marras de Casteddu. De Roberta Morittu, puru issa casteddaia, apu imparau meda in matéria de tintura de is filaus cun is matas chi tingint.


Cali est s'acàpiu tra sa traditzioni e s'innovatzioni in is tessiduras de fustei?


In matéria traditzionali, mi praxìt giogai cun is caboris aggarbendiddus a is abbisóngiu nous de is clientis e creai puru disignus nous, po su prus in is tapetus. Custu senz''e modificai is disignus traditzionalis, e in prus senz''e cambiai s'strutura de su tapetu o de àterus manígius. Nau custu poita fatuvatu po fai in modu chi su tapetu si svilupit debressi e si fazat in pagu tempus meda, benìt modificau su disignu e benint impitaus un'ordiu e tramas medas grussas, fadendu perdi aici is carateristicas traditzionalis a su manígiu.

Mi praxit puru fai arrobba chi no fait parti de sa traditzioni sarda, seu sèmpiri circhendi ténnicas noas de fai imbrassai cun is pràtigas traditzionalis. Custu puru si a pustis, in su tempus, apu cumprendiu ca partendi de is terras scandinavas e arribbendi a s'Africa, a su Sud America e a is terras Arabas, podint cambiai is disignus e s'allobamentu de is caboris o s'istrutura de is telàrgius, ma is ténnicas de tessidura funt símilis si no agualis.


Canta Sardigna ddoi est in is creatzionis de fustei?


Ddoi est meda Sardigna! Cumentzendi de is disignus de is traballus traditzionalis, ma puru in s'arrobba chi fatzu po is mucíllias e is borsas, in is materialis, in is caboris. In dógnia ingestu e atobbu de càscia ddoi est Sardigna! Puru andai a pigai is materialis est unu viàgiu in s'internu de s'Ísula. Dógnia borta un'iscoberta noa e bideas noas.


Po s'atividadi sua fustei impitat cotoni e lana. Cali est su materiali chi ddi donat prus satisfatzioni? Cali cussu chi po fustei est su "prus fideli"?


In is manígius impitu po su prus cotoni e lana e custus funt sèmpiri sardus. Su materiali chi prus mi donat satisfatzioni e chi pensu siat prus fideli est sa lana. Puru in is tapetus dda preferu, po mei donat prus resaltu a is disignus, ma prusatotu a is caboris, e esti puru meda resistenti!


Cali ténnicas de tessidura impitat?


Po is tapetus impitu po su prus sa ténnica a 'pibiones', mentris po s'arrobba, de sa simpli teba a is spinaus, impitu is ténnicas prus elaboradas, comenti s'arrobba ingresa connota comenti "Rosegang" (camminu de is arrosas) o cussa scandinava, su "boundweave" connota in Sardigna comenti 'un'indente' o s'arranda svedsa, meda símili a s'arrobba de Osile. Comenti apu nau primu podit cambiai calencuna cosa, ma fatuvatu agataus is mantessi traballamentus in logus chi s'agatànt atesu milli e prus de milli chilómitrus.


Ita raportu tenit cun su telàrgiu?


Est unu raportu meda strembecu. Traballu cun d'unu telàrgiu antigu de sa fin''e s'Otuxentus. Dd'apu fatu calencuna mudífica, medas pagus po sa beridadi, giustu cussas chi mi permitint de fai arrobba prus elaborada, ma scéti po custu, po s'ateru est agualli. Funt giai passaus 12 annus de candu ddu tengu, ma nonostanti totu ancora oi m'ammainat a ddu castiai, a ddu tocai: est comenti si fessat biu, est cometi si deu pozat fueddai cun cussu. A difaréntzia de is telàrgius tipicus de su Logudòro, su telàrgiu de Osile tenit incasciau aintru de cussu 'e totu unu sedili, duncas po traballai tocat própriu a intrai aintru. Su telàrgiu t'imboddicàt dessintotu, intras diaderus a ndi fai parti.


"Littos creazioni" e is matas chi tingint: si contat custa faci de s'atividadi de fustei?


Comenti apu nau primu, candu apu fattu su cursu de tessidura eus impitau medas matas po tingi, matas de sa traditzioni sarda, ma no scéti de custa. Est un'àtera maia tingi is filaus. Sa lana sarda, prus de is àterus, assorbit su cabori in modu miríficu. Addolumannu, po mori de is costus meda artus, no tingiu fatuvatu e comentisiollat ddu fatzu scéti chi mi ddu domandant e ddu fatzu po mei 'e totu.


Fustei fait cursus aundi imparat s'arti de sa tessidura. Est possíbbili fai unu bilànciu de cust'esperiéntzia?


Deu imparu a sa genti impitendi telàrgius piticheddus, cussus chi si ponint in sa mesa "cun pètini líciu", addolumannu custus telàrgius funt unu pagu limitaus e no permitint de fai ténnicas comenti cussa a "pibiones" o arrobba spinada o prus traballada. Ma cun custus mezus si podint fai su propriu cosas interessantis: de is simplis tebas cun traballamentus símilis a cussus de Nùle o de Azos. Agatu medas e medas personis interessadas a is cursus. De parti de is giòvanus ddoi est un'iscoperta noa de totu custu, e su telàrgiu, po mannu o piticu chi siat, incantat sèmpiri a totus, mannus e piticus. Cussu chi ia a bolli fai est imparai is ténnicas traditzionalis impitendi telàrgius prus mannus.


Cali progetus tenit po su tempus benidori?


Fintzas a immoi apu sèmpiri traballau comenti hobbista, participendi a mercaus, aparadas e cosas aici. Calencunu negótziu aparàt is cosas chi fatzu e traballu puru apabas de ordinazioni. Po mori de is prétzius meda artus apu sèmpiri renuntziau a oberri una butega a su púbblicu in su centru istoricu de S'Alighera. Tengu sèmpiri s'ispera chi puru is políticus s'arregordint de s'esisténtzia nostra e no ddu fazant scéti candu at a serrai puru s'última butega traditzionali e ant a abarrai scéti is telàrgius mecànicus. Siat craru, no seu contra a is telàrgius mecànicus, ma seu contra a su 'sputanamentu' de is traditzionis nostras. Unu 'sputanamentu' chi biu castiendi a is medas prodotus chi funt in béndhida e chi funt spaciaus po artesanau tessili, ma chi de custu no tenint nudda.


Calincuna immagini


Ischéda tennica


Formas est unu progetu fattu cun sa participatzioni de sa Regioni Autónoma de sa Sardigna – L.R. 26/97 asuba de sa língua e cultura sarda




© RIPRODUZIONE RISERVATA
Tags