Biàgiu a Turchia pro connòschere Istanbul

19 Argiolas 2014
turchia


(IlMinuto) – Casteddu, su 19 de argiolas – Seis prontos pro colare una vacàntzia in sa chi fiat sa capitale de s’Impèriu Romanu, Bizantinu, Latinu e Otomanu? Eja, semus faeddende de Istanbul, sa tzitade in ue ogni cugioneddu nos iscòviat un’istòria antiga. Unu biàgiu pro la connòschere, in mesu a logos incantados, bos at a fàghere prus ricos.


Istanbul est difatis una tzitade prena de allèriu e de segretos, una metròpoli fraigada in su continente europeu e in s'asiàticu, est  partzida dae su tretu istrintu de mare de su Bòsforo.


Su tzentru istòricu de Istambul, nche l’at declaradu s’Unesco Patrimòniu de s’Umanidade, in su 2010  est istadu sa Capitale europea de sa cultura.


Istanbul est una tzitade istravanada, chi bos at a donare panoramas, passigiadas romànticas, museos e paritzas crèsias e moscheas de ammirare.


Sa capitale turca est mescamente unu logu de connòschere andende a fùrriu in sas carreras, bivende a beru sas traditziones suas in pare cun sa gente de su logu. Istòria, cultura e cummèrtziu: custu giru t’at a mustrare totu s’incantu de sa tzitade.


Sos romanos li naraiant Costantinòpoli e Istanbul fiat una de sas capitales de s’Impèriu issoro, oe est una de sas metròpolis prus ammaghiadoras de su mundu.


Si andas a Istanbul depes bìdere sa Moschea Biaita de su Sultanu Ahmed (in turcu “sultanahmed camii”), chi est unu de sos monumentos prus de importu pro sa cultura turca e pro totu sa cultura islàmica, e sa Basìlica de Hagia Sofia (chi in grecu bolet nàrrere de sa Santa Sabidoria), fraigada in su sèculu VI dae s’imperadore Giustinianu. A pustis chi sa tzitade l’at conchistada s’Impèriu Otomanu, in cussa basìlica b’ant fatu una moschea e oe est unu de sos museos prus de importu de su mundu.


Sa visita de sa moschea de su Sultanu Ahmed e de Hagia Sofia est de fàghere sa primu die de su biàgiu, a mangianu. A pustis, su consìgiu nostru est de andare a sa Yerebatan Sarayi, in sos suterràneos de Istanbul. A pràngiu bos cussigiamus, abarrende semper a Sultanahmet, s'istòricu Sultanahmet Köftecisi. In ue, a curtzu a su Corru de Oro e a su Mare de Màrmara b’est su Palatzu Topakapi, connotu pro èssere unu de sos edifìtzios prus antigos e mannos de su mundu. Podides andare a visitare su Palatzu a borta de die: sunt 9 minutos a pee colande pro Atmeydanı. Cun sa Tesoreria e sos aposentos istravanados chi sunt a s’ala de su Corru de Oro, custu palatzu bos at a donare panoramas incantados de sa tzitade e de su Bòsforo. A curtzu de su palatzu, s'agatat fintzas su ristorante Karakol, in ue si màndigat coghina otomana. Dae inoghe caminende pro 12 minutos e colande pro Kennedy si lompet a su Bazar Mannu (Kapali Carsisi), in Beyazit. In custu mercadu mannu, su primu de su mundu, b’at 58 caminos e 4000 butegas. Su mercadu est un'istrutura de pedra de una bellesa incantadora. Custu at a èssere finas su logu giustu pro comporare prendas, cosas de pedde, ispètzias e àteras cosas medas. Ogni cugione e ogni carrera de su Kapali Carsisi mèritat una pasada e una fotografia. De ogni manera, su mercadu costoit galu autènticos cugiones de iscobèrrere:


- Zincirli Han: sa mùsica de su marteddu bos at annuntziare sa presèntzia de artesanos chi traballant sos metallos. Intrende in sas butegas podides ammirare sos maistros traballende.


- Iç Cebeci Han: pro agatare momentos de trancuillidade dae su burdellu de turistas e de bendidores. Bos cussigiamus custa corte trancuilla e birde.


- Cevahir Bedesten: custu est su logu prus antigu de su mercadu in ue s'agatant sos bendidores prus autènticos e prus caros de su Bazar Mannu.


Essidos dae su Kapali Carsisi, bos depides sighire cara a sa Moschea de Süleymaniye caminende in su tretu de su Parcu de s'Universidade de IstanbulDae inoghe in taxi o cun su postale si podent segudare sos duos cuartieris istòricos de sa tzitade: Fener e Balat. Custa est sa zona declarada dae s'Unesco Patrimòniu de s'Umanidade. Semper cun su postale si lompet fintzas a sa Moschea de Eyüp dae in ue bos cussigiamus de leare su postale fintzas a Aksaray, in su cuartieri de Fatih. Arribados, bos podides firmare a mandigare in ristorantes bonos meda. Unu cussìgiu pro su màndigu? Su kebab dae Sur Ocakbasi (Itfaiye Caddesi 27/1)!


E immoe? Immoe est arribadu su momentu de visitare pratza Taksim, su tzentru modernu de Istanbul: bastant 11 minutos de caminada colende pro Refik Saydam Cd. Sa pratza s'agatat in su cuartieri ispipillu de Beyoğlu. Custu cuartieri cumentzat in fatu de su Ponte de Galata (Hobyar Eminönü Mh), chi collegat s'ala betza de Istanbul, sede de su palatzu imperiale e de sas istitutziones religiosas, cun su distretu europeu de sa tzitade. In su tempus coladu, Beyoğlu est istadu su logu de sos cummertziantes e de sos diplomàticos istràngiosIn su cugione a sud ovest dae pratza Taksim s'agatat su Monumentu a s'Indipendèntzia. Custu marcat su cumentzu de su percursu pedonale de Istiklal Caddesi. A sa fine de Istiklal, bos cussigiamus de intrare in Galip Dede Caddesi, s'istrada de sa mùsica, fintzas a lòmpere a sa Turre de Galata, dae in ue si podet godire de unu paesàgiu meravigiosu.


De visitare galu su Palatzu Dolmabahçe, in sa zona residentziale de Beşiktaş, e Ortaköy, su cuartieri de sos artistas. Dae in cue bos cussigiamus de leare su traghetu pro faghere su Tour de su Bosforo: nde balet diaderu sa pena pro concluire unu biàgiu ispantosu!


Carta de identidade de su logu


Figura leada de Flickr (Svenwerk)





© RIPRODUZIONE RISERVATA