Rèvoca de sa tzitadinàntzia onorària dada a Benito Mussolini
Sa Corona de Logu, assemblea de is amministradores indipendentistas, nche giughet a is Consìgios Comunales de Sardigna sa motzione pro sa rèvoca de sa tzitadinàntzia onorària dada a Benito Mussolini, in su tempus de is binti annos fascistas, dae is biddas e is tzitades sardas.
Su sèberu chi nos nch'at giutu a custa motzione tenet motivos èticos e polìticos.
In is tempos de su regime fascista, ghiadu dae Benito Mussolini, ant violadu e minis pretziadu is valores pro cumprire is deretos tziviles, sotziales, polìticos e econòmicos, de ugualidade, de solidariedade e de paghe, sa dinnidade de is indivìduos, discriminende e persighende is tzitadinos cunforma a sessu, ratza, limba, religione, ideas polìticas e cunditziones sotziales.
Cun is “Leggi fascistissime” de su 1925-28, su regime fascista, s'ideologia sua e is esponentes suos, nch'ant cantzelladu sa libertade de espressione e de manifestatzione de is ideas, sa libertade sindacale, su pluralismu polìticu e sa partzidura de is poderes de s'Istadu, furriende a s'imbesse is règulas de sa vida democràtica. Cun is leges ratziales, dae su 1938, su regime at introduidu discriminatziones mannas pro su pòpulu ebràicu, introduida italiana a su ochidòrgiu de milliones de persones in is campos de cuntzentramentu nazistas.
Su fascismu rapresentat s'imbesse de is valores afirmados in sa Decraratzione Universale de is Deretos de s'Òmine(1948). S'autoritarismu suo, imbetzes, si gherrat cun suprintzìpiu de autodeterminatzione de is pòpulos, cunfirmadu dae: sa Carta de is Natziones Unidas(1945), sa Decraratzione de s'Assemblea generale subra s'indipendèntzia de is pòpulos coloniales (1960), is Patos subra is deretos tziviles, polìticos e econòmicos, sotziales e culturales (1966), sa Decraratzione de is printzìpios subra is ligàmenes de amighèntzia intre is Istados(1970) e dae su Pronuntziamentu de su Tribunale Internatzionale de Giustìtzia de s'Aja subra su deretu a s'indipendèntzia(2010). Totu elaboratziones patrimòniu de is democratzias cumpridas e espressione manna de is valores de giustìtzia e libertade.
Balet totu fintzas pro su pòpulu sardu. Non nos podimus ismentigare de is ochiduras de Efis Melis (Pauli, 1922), Rafaele Rais (Sossu, 1922) e de is frades Fois: Sarvadore e Luisi (Portescusi, 1922); su protzessu polìticu a Dinu Giacobbe (Nùgoro, 1923); sa proa pro ochire a Emìliu Lussu (Casteddu, 1926); is arrestos polìticos de Giuanne Batista Melis (Milanu, 1928), de Frantziscu Fancello (Aristanis, 1930), de Tzesare Pintus (Casteddu, 1930) e de Giuanne Lay (Pirri, 1930); sa fusiladura de Miali Schirru (1931); s'arrestu e sa morte in presone de Antoni Gramsci (Roma, 1937); s'arrestu e sa suspensione dae s'insinnamentu de Mariànghela Maccioni Marchi (Nùgoro, 1938); s'esìliu de Giosepe Zuddas, de Vèliu Spanu e de Dàvide Cova; s'esempru de Marianna Bussalai e de is deghinas de sardos e de sardas cundennados a s'iscuadrismu fascista e custrintos aun'esistèntzia precària suta sa tenta de sa politzia.
In prus, sa Corona de Logu, cun custa initziativa, cheret dare lughe a su valore de su tìtulu de tzitadinàntzia onorària pro lu dare a personalidades chi in sa vida issoro ant gherradu pro costoire o pro conchistare deretos e libertades, imbetzes de las negare o de nche las ispèrdere. Ancora de prus, su còmpitu primàrgiu de s'istitutu comunale est su de promòvere s'isvilupu e su progressu tzivile, sotziale e econòmicu de sa populatzione, ispirende·si a is valores de sa libertade. In custu cuntestu, sa Corona de Logu promòvet sa rèvoca de sa tzitadinàntzia onorària a Benito Mussolini, non cun sa punna de nche cantzellare s'istòria, ma comente atzione simbòlica e augùriu, indiritzadu a is generatziones noas, a imparare dae is eventos istòricos pro su fràigu de unu cras lìberu e giustu pro su pòpulu sardu e pro s'ìsula nostra. Sa data pro s'initziativa est su 27 de cabudanni, pro ammentare su 27 de cabudanni de su 1923, cando ant fatu su primu protzessu polìticu a un'antifascista sardu, su sardista nugoresu Dinu Giacobbe. Sa motzione nche dd’amus giai presentada in deghinas de comunas sardas.