Is tres Maistraxus

Amostus de moris po trabballai sardu
16 Onniasantu 2020
sardu

Apustis de bint’annus chi apu scritu in foras de sa farcutadi de Lìteras seu arrennèsciu a scriri e fuedhai su sardu aintru de is aulas de sa Dukissa, totu po mori de Venutu Lobina.

Su primu maistraxu de segundu livellu de lìngua sarda in Sardìnnia est stètiu cuncodrau de sa farcurtadi de Scièntzia de sa formatzioni po mori de sa bonànima de Brascu Ferreri in su 2002. Apu sighiu custu e nd’apu fatu àterus duus. Bolemu studiai mellus e de prus cosas de Sardìnnia.

Po dònnia maistraxu apu pigau e aciuntu in prus tres puntus in is tìtulus e puntègius po sa graduatòria permanenti po brintai in arruolu in sa scola. E in acabbu noi puntus mi funt srebius de seguru po brintai assumancu un’annu primu de arruolu.

Custus maistraxus fent a pagamentu ma assumancu si studiant aberu chistionis chi pertocànt sa Sardìnnia e a s’acabbu de custus si depiat scriri una tesixedha e fàiri unu tirocinu.

Cun meda prexeri apu fatu totu is trabballus scritus in sardu. Dhus apu discutius in Aula manna de Lìteras fuedhendi e sprichendi totu in sardu cun is professoris de sa cumissioni in cudha chi est stètia su sancta sanctorum de sa curtura, bruvura, colunialista italliana in Sardìnnia.

Apu circai de fàiri trabballus chi podiant srebiri, o assumancu donai bideas, a medas in agiudu po amanniai sa cuscientzia materiali, curturali, istòriga, linguìstiga e pissiculògiga...etc. de is Sardus in issus e totu, “in se e per se.

Mi seu pistau una borta fatu totu custus tres trabballus de is texisedhas po dhas pònniri in internet. Bolemu amostai un’ancada de barrosia curturali de arresistèntzia contras s’acurturatzioni, s’imburdimentu e/o su sdarrobamentu de is siendas, de is arrichesas e de sa sustàntzia de totus su sentidus sardus de is sardus. Sa Sardìnnia non mai stètia, e non est, Itàllia mancai si nerint s’imbressi medas tzeracus de eriseru e de oi.

Deu seu nàsciu de primu lìngua, L₁, sarda e apu tentu s’itallianu, che a L₂, e dh’apu imparau a cumentzai de is ilementaris a ses annus. Intamis est a is duus annus chi unu pipiu normali si format su SÉ verbali, cumenti si narat Daniel N. Stern, in su lìbburu “Il mondo interpersonale del bambino” candu si fuedhat de “I Quattro sensi del SÉ”. Una borta barigau custu tretu de tempus is pipius imparant calisisat lìngua che L₂. Po primu po primu sa lìngua si “acquisice” est un’esperièntzia “innata”, nareus programada.”Aquisire” est fuedhu e cuntzetu diversu meda de “imparare”. Po dhu nàrriri che a N. Chomsky.

Po cumprèndiri mellus totu custu chi si bollu sotzializai ligeisia s’arrumanzu stravanau e biugràfigu de Francoise Dolto “Solitudine felice”, issa pediatra imbentora de “Le maison verte” is asillus po pipius, chi teniant a fundamentu maneras noas de s’arrelatai de sa sociedadi cun isa pipius/as, si spricat calincuna chistioni apitzus de is pipius fillus de babbu e mama chi fuedhant lìnguas difarentis.

Deu apu tentu e bìviu sa matessi esperièntzia ca babbu fuat cuntinentali e mama sarda. In domu, bixinau e in bidha femus de primu lìngua, L₁, est aici ca in domu no arrennescemus, che fillus, a cumprèndiri sceti de is fuedhus chi naraiat babbu siachisiat chi fessit prexau o siachisiat chi fessit arrabiau, ma dhu cumprendemus po ligendi/biiendi sa “fisiognomica” cosa sua. E candu fuat arrabiau che fera nosu si citemus timendidhu, ma in pagus segundus si scracalliamus de s’arrisu po is frastimus, candu fiat arrabiau, e fintzas cun is fuedhus bellus ,candu fiat prexau, nosu no dhus cumprendemus.

Custa esperièntzia de vida e de lìnguas m’at amanniau fintzas su cumpressu de Edipu, fintzas a crei chi babbu, ca fuedhat cun fuedhus allenus, po totu sa pipiesa de mei mi pasriat chi issu no fessit su de mei. E deu mi seu inserrau aintru de su sardu e custu fintzas a is dexi annus, arrefudendi s’acurturatzioni italliana. M’arregordu beni anncora a pipiedhu de ses annus provendi e sulendi su /DH/ cacuminali de is fuedhus sardus ca dhus intendemu diversu de una loba de /DD/. E dhu provamu in s’aposentu de mei aboxinendi fuedhus che: pudha, cibudha, nudha, cuadhu, scivedha e no mi torrànt cun pudda, cibudda, nudda, cuaddu, scivedda.

Medas linguistus de LSC, LSU e àterus chi no assentant su /DH/ in su sistema de sinnus de s’arfabetu insoru est ca no dhu intendint e pronuntziant, no dhu “percepiscono” e po custu po issus no esistit. Una lìngua est una cumunidadi de chini fuedhat e de chini ascurtat, est a narri de bucas e origas sotzialidas, chi sulant e ascutant e aici cumprendit sceti una matessi cunbentzioni de lìteras e sonus.

A Pauli, in domu e in bixinau, candu femus trabballendi o gioghendi a sa funi o a pincaredhu po fàiri break, time aut, “firmus totus!” naramus e naraus Gollissa! E totus in bidha cumprendeus de si firmai totugantus in calincuna cosa o giogu. Custu fuedhu no esistit in mancunu fuedhàriu e in nisciuna bidha sarda, ma esist ca est “cumbentzionau”, ligei sotzializau, in sa lìngua sarda po totu is paulesus. Nareusidhu a Màriu Pudhu de dh’aciùngiri in su Ditzionàriu.

Brintai po lìgiri e aciugei, bogai, curregei in custus cuàturu liòngius de s’arretza:

 

UNIBERSIDADI DE CASTEDHU

Annu acadèmigu 2002/2003
Facurtadi de Scièntzia de sa Formatzioni
Dipartimentu Scièntzias de sa Formatzioni e Scièntzias Pedogògigas e Filosùfìgas

MAISTRAXU DE SEGUNDU LIVELLU

http://www.sotziulimbasarda.net/agosto2005/maistraxiu.htm

Apròcius inter disciprinòrius in sa dodatiga de su Sardu

Arrelatzioni de acabbu po s'esàmini fatu in su 15 de Ladàmini 2003:
“Su metaliguismu in sa didàtiga de sa lìngua sarda”

Prof Mauru Maxia

Scienti Francu De Fabiis

 

UNIBERSIDADI DE CASTEDHU
Annu académigu 2004/2005
Facurtadi de Líteras e Filosufia

MAISTRAXU DE SEGUNDU LIVELLU

http://www.sotziulimbasarda.net/agosto2005/lobina.htm


CURTURA, LlNGUA E ISTÒRIA DE SA SARDÍNNIA

Prof.: Màriu Pudhu
Scienti: Francu De Fabiis

Arrelatzioni de acabbu:
"Piessinnus me in sa scridura de Venutu Lobina in Po cantu Bidhanoa"

 

UNIBERSIDADI DE CASTEDHU

Annu académigu 2005/2006
Facurtadi de Lìteras e Lìnguas
MAISTRAXU DE SEGUNDU LIVELLU

https://www.yumpu.com/it/document/view/28181086/ligongiu-a-sa-tesi-in-pdf-sotziu-limba-sarda


“Linguìstiga, Filolugia e Literadura de sa Sardìnnia”

Prof.: Màriu Pudhu
Scienti: Francu De Fabiis

Tesi de acabbu: “Piessinnus me in sa scridura de Antoni Cossu in s’arrumanzu Mànnigos de Memòria

© RIPRODUZIONE RISERVATA