Sustenibilidadi: sa diri mundiali de s'àcua

De sa Cunferèntzia de Rio de Janeiro a oi
25 Martzu 2021
terra

Terra – Sa Sardigna puru at onorau sa diri mundiali de s'àcua. Una diri nàscia aintru de sa Cuferèntzia asuba de Ambienti e Isvilupu (UNCED) de is Natzionis Unias chi s'est tenta in Rio de Janeiro in su 1992; in custa Cunferèntzia, ddu amentaus, si fut pigau su determinu de afestai sa Diri mundiali de s'àcua (World Water Day). Sa data iscerada po sa festa est su su 22 de su mesi de martzu.

Comenti in is àterus annus, ocannu puru, mancai s'acuntessia de su Covid-19, sa diri mundiali de s'àcua est istètia afestada su 22 de su mesi de martzu cun sa punna de lòmpiri a un'isvilupu sustenìbili. S'initziativa, perou, s'est sboddiada on-line.

Comenti si podit cumprèndiri, dògnia diri mundiali de s'àcua tenit unu tema e su de ocannu est istètiu su de valorizatzioni de s'àcua.

Ddu scideus, s'àcua balit de prus meda de su prètziu chi tenit. Difatis, custu elementu tenit unu valori mannu siat po s'innidesa de s'ambienti naturali siat po s'òmini, is alimentus, sa cultura, sa saludi, s'istrutzioni e po s'economia. Si lassaus a càbudu unu de custus valoris, a ndi sufriri at èssiri pròpriu custa resursa pretziosa.

Po mellorai sa cunditzioni de s'àcua dògnia tzitadinu depit fai sa parti sua. Po custa resoni, po finas in Sardigna sa diri mundiali de s'àcua s'at a sboddiai comenti unu momentu de riflessioni, unu momentu de importu mannu asuba de s'isperdìtziu de s'àcua e asuba de sa defensa cosa sua.

De s'atobiu asuba de s'àcua eus imparau ca po valorizai custu elementu tocat a tenni unu consumu giuditziosu e a chilòmitru zeru de s'àcua etotu. Po ddu fai, candu si podit, bisòngiat a bufai àcua de su grifoni e a lassai istai sa de s'ampudda. Ancora, po valorizai custu elementu, candu su grifoni perdit àcua tocat a ddu cambiai debressi e po ddu regulai mellus bisòngiat pigai miscelatoris a àera. No est totu, poita unu consumu giuditziosu de àcua previdit puru s'impreu de sa dòcia prus chi non su de sa bagnera. Sa dòcia si depit fai a lestru.

Su consumu sustenìbili de s'àcua incluit puru s'impreu de produtus chi no ispaciànt àcua meda e chi no impestant sa terra. Infinis, po dd'amparai tocat a papai prus pagu petza. Custu, difatis, est unu mandiari chi ispaciàt àcua meda.


 

© RIPRODUZIONE RISERVATA
Tags