Sos giornales de oe #001

Bancas isvìtzeras e istradas sardas gruviera. Sos mùtuos chi creschent, sos primos sucursos intasados e s'annestru bèllicu in sas colunnas de su 20 de martzu
20 Martzu 2023
sos giornales de oe

Bene bènnidas e bene bènnidos siais a custa prima essida de Sos giornales de oe, sa mirada chitzulana de IlMinuto a sas colunnas chi comintzant a animare sas edìcolas. E comintzamus custu ismùrgiu informativu acumpangende·nche s’ierru a sa ghenna dae ue est intradu movende dae sas pàgina de sos duos giornale sardos.

E no est meteorològicu su faeddu “tempesta” chi agatamus deretu pighende·nos L’Unione sarda, ca cussa traschia pertocat sos mùtuos. «Famìlias sardas in rughe de caminu pro su sèberu. Sas ratas de sos mùtuos cun tassu variàbile dunt crèschidas in un’annu de su 40% e barda». E si «pro sos espertos su peus est coladu», su cuotidianu casteddaju nos ammentat chi «abarrat su problema de chi no est prus a tretu de acumprire a sos pagamentos».

Lompende·nche a pàgina 3 podimus lèghere chi «sos ùrtimos meses sos tassos sunt crèschidos meda e a lestru», e chi duncas «est inevitàbile – narat s’espertu porrogadu – un’allentada, fintzas pro more de sos fallimentos reghentes de unos cantos istitutos de crèditu ingendrados in parte dae sos disinnos de sas bancas tzentrales». Disinnos chi, ammentemus·nos·lu, cumbinant cun una polìtica monetària restritiva pro li parare su pee a s’inflatzione chi est isboidende sas butzacas nostras.

De sas bancas nde faeddat in prima pàgina La Nuova Sardegna annuntziende·nos sa còmpora definitiva de Credit Suisse dae parte de Ubs. Ma su giornale nos narat chi finamentas sas istradas provintziales sunt “a pezzi”. «Un’ìsula gruviera», agatamus iscritu in segunda pàgina. Ma s’impreu de tèrmines elvèticos, mancari agiudet a cumprèndere, pagu at a serbire ca non paret prioridade sa de las acontzare. Leghimus de «situatzione finantziària drammàtica» e de s’impossibilidade de acumprire finamentas a sa «mantenidura ordinària».

Semper sa Nuova, aberende s’editzione de oe, ponet a maduru su “Far west” in contu de primos sucursos in sos ospidales e sa polèmica polìtica nàschida custu fine de chida cun tres fèminas giutas dae Tàtari a Otieri a pustis de un’intzidente istradale in tretos de Predda Niedda. Intervènnidos sos cussigeris regionales Gianfranco Ganau de su Pd e sa pentisteddada Desirè Manca. Ma si su Ps de Tàtari est prus chi no intasadu est beru finamentas chi in sos annos ant serradu, pro abarrare in provìntzia de Tàtari, nd’ant fintzas serradu. «Mancàntzia de orgànicu», leghimus.

Torrende a s’Unione, deretu bidimus ite est chi funtzionat inoghe: «Sos mìssiles pro s’Ucraina testados in Sardigna». In Chirra. E a pàgina 7 sa noa est arrichida dae s’ipòtesi – galu non cunfirmada – de s’annestru umanu «intre Foghesu e su Sarrabus».

Noas de gherra chi non mancant in sos giornales italianos cun sa bìsita de Putin in Mariupol. Curiosidade in La Stampa chi, a costàgiu de sa foto de Putin in sa tzitade ucraina («La provocazione»), ponet un’ammentu de sa gherra in Iraq comintzada 20 annos a oe iscriende «La grande bugia».

© RIPRODUZIONE RISERVATA