Sos giornales de oe #32

«Dia èssere cuntentu mannu a b’aeret cussèntzia de su controllu pùblicu». Lu narat Alberto Bertolotti, presidente de Confcommercio Sud Sardigna faeddende de sa possìbile privatizatzione monopolìstica de sos aeroportos sardos. E bonas dies, tando, cun sos giornales de oe.

Est craru chi Bertolotti, intervistadu dae L’Unione sarda, faghet fintzas sa parte sua, est a nàrrere sa de s’imprendidore turìsticu. Ca issu pensat chi «pro mèdiu de sos aeroportos si podet cunditzionare s’andamentu de s’economia astringhende o allarghende sos collegamentos». Cun custu esèmpiu: «A su fundu diat bastare a reduiret su tràficu aèreu pro una pariga de annos in manera de pònnere in ghenugros hotel, ristorantes, istabilimentos balneares». Che a su suo in Chia? «Posca, a pustis de su disacatu, diat pòdere fàghere shopping sena oriolos comporende cadenas alberghieras e àteras aziendas».

Parèntesi, unu fundu privadu che a custu si diat pòdere comporare fintzas sos giornales chi leghimus cada die in custa rassigna. Parèntesi serrada.

S’àteru oriolu est chi «sa privatizatzione potzat favorèssere sa nàschida de àteras atividades cummertziales in s’aeroistatzione o in cussos tretos intertzetende s’aumentu de su tràficu passigeris. Custu at a determinare sa desertificatzione definitiva de sos tzentros urbanos» in ue bi dênt àere, narat, «petzi pitzeterias, kebaberias, ristorantes, mojiterias. Unu panorama che a custu ponet unos cantos problemas graves de òrdine pùblicu» che a sa «malamovida».

Posca Bertolotti narat chi, in contu de aèreos pigados pro mòvere dae inoghe e conca a inoghe, «sos contributos cherent reconnotos a sos passigeris e no a sas cumpangias». Ma lu narat sena chi propòngiat su «controllu pùblicu» de sos vetores, lassende duncas a sas cumpangias su balàngiu de s’interventu istatale in favore de sos passigeris. E la serramus cun custa intervista de interessu, chi est unu pàrrere interessadu e non sotzialista, semper cun sos faeddos suos, de Bertolotti. Ca cando proponet su «controllu pùblicu» de sos aeroportos deretu annanghet chi «serbit una gestione manageriale e non clientelare». E custu cheret nàrrere, sende chi Bertolotti movet dae unu sentidu comune bene bene arraighinadu fintzas pro more de su «pùblicu» chi b’amus àpidu, chi mannu est s’isfortzu de fàghere pro chi de su pùblicu non si nde faeddet petzi in contu de clientela; chi mannu est s’isfortzu de fàghere pro chi s’arraighinet s’idea de unu «pùblicu» controlladu dae chie bi traballat. Ca sa gestione manageriale de sa sanidade pùblica giai la semus bidende.

Sas àteras noas pertocat s’Einstein telescope de Lùvula (in ambos giornales) cun sas decraratzione de su Nobel Parisi in contu de «logu dèghidu» (parèntesi, diamus cara a sa narratzione de sos logos dèghidos chi diant pòdere serbire pro bi fraigare àteru inoghe) e cun s’ex Arsenale de Madalena falende·nde a cantzos (abertura in La Nuova Sardegna). Gasi, tantu pro cumprèndere ite diat chèrrere nàrrere «controllu pùblicu».

m.p.