Est bessia sa de trexi prentadas de sa Carta de Logu Istòriga e Linguìstiga de Sardìnnia (23 màju 2017)

7 Luglio 2017
Image
adhia-de-sa-carta-724x1024.jpg

E seus lòmpius a prus de cincuantamilla.
Trexi editzionis in trinta tres annus, e sa de su 2014 e custa de su 2017 funt stètias prentadas in deximilla còpias a cade una. Eus currègiu calancunu sbàlliu, bogaus e aciuntus unus cantu topònimus, ma s'arrisurtau gei est paris a s'impènniu chi nc'est bòfiu po ndi bogai una carta prus mellus de is passadas.
Un’arringratziamentu partigulari a totu is millis e millis Sardus e Sardas atobiaus, in custus trint’annus, cun issus eus fuedhau, arrexonau e interbistaus in is festas de is bidhas de:
Nùgoro a s’arredentori una pariga de bortas; Aristanis a sa Sartìllia e a s’arremèdiu una pariga de bortas; Tàtari a sa Felta manna de sa Faradha una pariga de bortas; Castedhu po sant’Efis de Nuras una pariga de bortas, a sa fiera castedhàja una pariga de bortas, a su stàdiu de sant’Elias, a is cùcurus cotus a Stampaxi, a sa Duchissa in sa dia de sa Sardìnnia 2006, in Pratza de su Cramu a is manifestatzionis de su 25 Arbili de su 2005 e de su 2006; Sàrdara a santa Maria is àcuas; Crabas a santu Trabadori e a sa Cursa de is scurtzus; Iersu a sa festa de su binu; Olia Spetziosa a sa festa de su binu; Ìtiri in su 1986; a Bànari a sa festa de santu Larenthu; Bolòtana a nostra sannora de su saucu; Tèmpiu a lu carrasciali timpiesu; Berchidha cun sa scola de Brugu sant’Elias 2003; Gavoi a sa Ìtria 1986; Dèximu Mannu a sant’Arega una pariga de bortas; Macumere a santu Pantaleu, a sant’Antoni, e a sa festa de is lìbburus in su 2005; Terraba a nosta sennora de su mari; a sa còja de Pieru e Annalisa a Dèsulo, in su 2004, sa cartina in strina a is prus de trexentus cumbidaus; Paulle cun su biaxu de su Maistraxu 2005 e a santa Cristina a sa festa manna de iRS 2006; Santu Lussurzu a sa carrela de nanti de su 1983 e su biaxu de su Maistraxu de Segundu Livellu de s’Universidadi castedhàja 2006; Orthullè 2005; Sòrgono 2005; Serrenti a santa Vida; Simaghis a sa festa de s’arrosu 2006 e in su 2009 a su cuntzertu de Caparetza; Santu Sidori de Cuartùciu po santu Sidori, Sèdilo a s’àrdia in su 1986 e su 2006; Aritzo a sa castanzada 1986; Làconi a santu Frenàssiu; Bosa a sa festa de sa Costa; Iscroca a santu Simoi; Durgali in s’istadi 2005; Pauli a santu Larèntziu 2004 e a su fogadoni de santu Srebestianu 2006; Sìnnia a santa Itroxa 2004; Cabuderra a sa presentada de su lìbburu de Pepi in sa domu Melis in donniasantu 2006; 2012 asuta de s'arregioni sarda a su sciòperu de su fàmini de is fèminas de iRS a Castedhu; istadi 2013 a Brugu sant'Elias a sa festa de acabbu de sa scola ilementari; 2015 Tiesi a sa festa de su 25 arbili; 2015 a Gavoi a su festival de sa literadura; 2015 Castedhu a su cumbènniu de Emergency in strina a totus cincuxentus cartinas; asuta de s'Arregioni sarda a cuàturu manifestadas tra su 2105/17 prus de duamilla cartinas; 2015 a totus is professoris, 170, e trabballadoris, 30, de su "Primu Levi" de Cuartu e a totus is scientis de 16 classis; 2016 a is scientis de su cursu de lìngua sarda tentu de s'Ofìtziu de sa lìngua de Bidhexidru; Castedhu 2017 a is trabballadoris, dutoris e fisiuterapistas de sa clìniga "santu Trabadori"; Cuartùciu a 02 Axrolas 200 cartinas a sa festa de acabbu de su cursu de badhus sardus.
Àteras gràtzias mannas medas torraus a sa meca de scientis e maistus de: is scolas ilementaris de Sètimu in su 2000; su Mineràrgiu “G. Asproni” de Igrèsias in su 2001; sa scola mèdia “Don Milani” de Brugu sant’Elias in su 2001; su “D.A. Azuni” de Bidheputzi in su 2002; su “D.A. Azuni” de Pula in su 2003; su “E. Matei” Dèximu Mannu in su 2004; s’Alberghieru “G. Ferraris” de Serra Perdosa de Igrèsias in su 2004; s’Alberghieru “A. Gramsci” de Pauli in su 2005; su ITAS “G. Deledha” de Castedhu in su 2006; s’Institudu Maistrali “G. Pagani” de Calufuote, U pàise, in su 2007; s’Institudu de Instrutzioni Superiori Stadali “Primu Levi” de Pitz’e Serra de Cuartu de su 2007/8 fintzas a su 2017/8. E imparis a totu su personali ATA de custas scolas.
Libburugrafia
S’eus lòmpius a custu trabballu ligendi, castiendi, scedhendi, pighendi e averiguendi, totus is nòminis de is bidhas in custas pubrigatzionis:
Àngela Terrosu Asole e Arrobertu Prachi, Atlantis de sa Sardìnnia, Editzionis Kapa, Arroma 1971, cun is agiorronnamentus de su 1974 e de su 1980; de custu Atlantis de sa Sardìnnia eus pigaus is trabballus de:
Àngela Terrosu Asole, Is tàulas e is Cartas, de sa nùmuru 35 a sa nùmuru 52 de su 1980;
Àngela Terrosu Asole, Is bidhas de su mesutempus, pàginis 1/52, de su 1974;
Frantziscu Cèsari Casula, Giudicaus e Curadorias, pàginis 94/112, de su 1971.
Arremundu Carta Raspi, Istòria de sa Sardìnnia, Editzionis Mùrsia, Milanu 1971.
Itroxu Àngius, Ditzionàriu giogràfigu, istòrigu, stadìstigu, cumerciali de is Stadus de s.m. s’Urrei de Sardìnnia, G. Maspero Librajo, Cassone Marzorati Vercellotti Tipògrafus, Turinu 1833-1856, torrau a prentai, Bolùnnia, Forni 1977.
Màscimu Pitau, Is topònimus de sa Sardìnnia, s’ita bolint narri e is orìginis, EDES, Tàtari 2011.
Arrenatu Podhie, TONARA, Is nòminis de is logus, sa circa in su campu, indàgini istòriga e spricadura linguìstiga, Alfa Edidrixi, Cuartu gennaxu 2010.
Olivieru Nioi, LOGUS, micrutopònumus de Nurri, Domus de janas, Abrili 2007.
Heinz Jurgen Wolf, Toponumàstiga Brabaxina, Nugoro, Ilisso 1998.
Antoni Casti Duxentus topònimus, liòngiu de Ajò/però, Santu Èngiu 1983.
Appuntus pigaus a is letzionis de su Maistraxu de Segundu Livellu de s’Unibersidadi de Castedhu a sa Duchissa: “Apròcius interdisciprinàrius in sa didàtiga de su sardu” de su 2003; a su cursu de su prof. Màuru Maxia, Maneras de bodhiri e lìgiri is nòminis, [de is bidhas]; e de is lìbburus cosa sua:
Anglona de su mesutempus, cussòrgias e bidhas, Tàtari 2001;
Is nòminis de s’Anglona e de sa bàscia badhe de su Coghinas, Otieri, Cabudanni 2004.
Dedegu Corràine, Agenda de Sardìnnia 1980, Editzionis de s’Ìnsula, Nùgoro 1979.
A su cursu de su prof. C. Tzedha, Istòria cumparada de sa Sardìnnia e de s’Oropa, e de su lìbburu cosa sua, Is bidhas de sa Gadhura de su mesutempus. Cumérciu, sotziedadi e instidutzionis, Castedhu 2003.
Agiorronnamentus cumpretaus cun su trabballu e stùdius personalis de Batore M. apitzus de sa Parte o Curadoria de Orizey-Galtedi, di aici eriseru, e Orosei-Gartedhi diaici oi; e apitzus de is àterus nòminis de is curadorias de Hullastre o Montanea o Trigonia Barbària, oi Ogiasta, ca est in custas làcanas innui issu bivit e trabballat.
Àterus nòminis funt stètius pigaus e averiguaus de is lìbburus, e àteras pubrigatzionis, de s’istòrigu de su mesutempus de sa Gadhura,
Dionisu Panedha Is nòminis giogràfigus de sa cussòrgia terranoesa, Edidori Delfino, Tàtari 1992. Su Giudicatu de Gallula, Libbureria Dessì, Tàtari 1978.
Totu is fadhinas chi eis agatai in custa prentada de sa "Carta", funt po nexi sceti de mei, ma sighei a circai, averiguai e amanniai su trabballu apitzus de is sangunaus, sambenados, de is cussòrgias sardas.
E seus lòmpius a prus de cincuantamilla.
Trexi editzionis in trinta tres annus, e sa de su 2014 e custa de su 2017 funt stètias prentadas in deximilla còpias a cade una. Eus currègiu calancunu sbàlliu, bogaus e aciuntus unus cantu topònimus, ma s'arrisurtau gei est paris a s'impènniu chi nc'est bòfiu po ndi bogai una carta prus mellus de is passadas.
Un’arringratziamentu partigulari a totu is millis e millis Sardus e Sardas atobiaus, in custus trint’annus, cun issus eus fuedhau, arrexonau e interbistaus in is festas de is bidhas de:Nùgoro a s’arredentori una pariga de bortas; Aristanis a sa Sartìllia e a s’arremèdiu una pariga de bortas; Tàtari a sa Felta manna de sa Faradha una pariga de bortas; Castedhu po sant’Efis de Nuras una pariga de bortas, a sa fiera castedhàja una pariga de bortas, a su stàdiu de sant’Elias, a is cùcurus cotus a Stampaxi, a sa Duchissa in sa dia de sa Sardìnnia 2006, in Pratza de su Cramu a is manifestatzionis de su 25 Arbili de su 2005 e de su 2006; Sàrdara a santa Maria is àcuas; Crabas a santu Trabadori e a sa Cursa de is scurtzus; Iersu a sa festa de su binu; Olia Spetziosa a sa festa de su binu; Ìtiri in su 1986; a Bànari a sa festa de santu Larenthu; Bolòtana a nostra sannora de su saucu; Tèmpiu a lu carrasciali timpiesu; Berchidha cun sa scola de Brugu sant’Elias 2003; Gavoi a sa Ìtria 1986; Dèximu Mannu a sant’Arega una pariga de bortas; Macumere a santu Pantaleu, a sant’Antoni, e a sa festa de is lìbburus in su 2005; Terraba a nosta sennora de su mari; a sa còja de Pieru e Annalisa a Dèsulo, in su 2004, sa cartina in strina a is prus de trexentus cumbidaus; Paulle cun su biaxu de su Maistraxu 2005 e a santa Cristina a sa festa manna de iRS 2006; Santu Lussurzu a sa carrela de nanti de su 1983 e su biaxu de su Maistraxu de Segundu Livellu de s’Universidadi castedhàja 2006; Orthullè 2005; Sòrgono 2005; Serrenti a santa Vida; Simaghis a sa festa de s’arrosu 2006 e in su 2009 a su cuntzertu de Caparetza; Santu Sidori de Cuartùciu po santu Sidori, Sèdilo a s’àrdia in su 1986 e su 2006; Aritzo a sa castanzada 1986; Làconi a santu Frenàssiu; Bosa a sa festa de sa Costa; Iscroca a santu Simoi; Durgali in s’istadi 2005; Pauli a santu Larèntziu 2004 e a su fogadoni de santu Srebestianu 2006; Sìnnia a santa Itroxa 2004; Cabuderra a sa presentada de su lìbburu de Pepi in sa domu Melis in donniasantu 2006; 2012 asuta de s'arregioni sarda a su sciòperu de su fàmini de is fèminas de iRS a Castedhu; istadi 2013 a Brugu sant'Elias a sa festa de acabbu de sa scola ilementari; 2015 Tiesi a sa festa de su 25 arbili; 2015 a Gavoi a su festival de sa literadura; 2015 Castedhu a su cumbènniu de Emergency in strina a totus cincuxentus cartinas; asuta de s'Arregioni sarda a cuàturu manifestadas tra su 2105/17 prus de duamilla cartinas; 2015 a totus is professoris, 170, e trabballadoris, 30, de su "Primu Levi" de Cuartu e a totus is scientis de 16 classis; 2016 a is scientis de su cursu de lìngua sarda tentu de s'Ofìtziu de sa lìngua de Bidhexidru; Castedhu 2017 a is trabballadoris, dutoris e fisiuterapistas de sa clìniga "santu Trabadori"; Cuartùciu a 02 Axrolas 200 cartinas a sa festa de acabbu de su cursu de badhus sardus.
Àteras gràtzias mannas medas torraus a sa meca de scientis e maistus de: is scolas ilementaris de Sètimu in su 2000; su Mineràrgiu “G. Asproni” de Igrèsias in su 2001; sa scola mèdia “Don Milani” de Brugu sant’Elias in su 2001; su “D.A. Azuni” de Bidheputzi in su 2002; su “D.A. Azuni” de Pula in su 2003; su “E. Matei” Dèximu Mannu in su 2004; s’Alberghieru “G. Ferraris” de Serra Perdosa de Igrèsias in su 2004; s’Alberghieru “A. Gramsci” de Pauli in su 2005; su ITAS “G. Deledha” de Castedhu in su 2006; s’Institudu Maistrali “G. Pagani” de Calufuote, U pàise, in su 2007; s’Institudu de Instrutzioni Superiori Stadali “Primu Levi” de Pitz’e Serra de Cuartu de su 2007/8 fintzas a su 2017/8. E imparis a totu su personali ATA de custas scolas.
Libburugrafia
S’eus lòmpius a custu trabballu ligendi, castiendi, scedhendi, pighendi e averiguendi, totus is nòminis de is bidhas in custas pubrigatzionis:Àngela Terrosu Asole e Arrobertu Prachi, Atlantis de sa Sardìnnia, Editzionis Kapa, Arroma 1971, cun is agiorronnamentus de su 1974 e de su 1980; de custu Atlantis de sa Sardìnnia eus pigaus is trabballus de:Àngela Terrosu Asole, Is tàulas e is Cartas, de sa nùmuru 35 a sa nùmuru 52 de su 1980;Àngela Terrosu Asole, Is bidhas de su mesutempus, pàginis 1/52, de su 1974;Frantziscu Cèsari Casula, Giudicaus e Curadorias, pàginis 94/112, de su 1971.
Arremundu Carta Raspi, Istòria de sa Sardìnnia, Editzionis Mùrsia, Milanu 1971.Itroxu Àngius, Ditzionàriu giogràfigu, istòrigu, stadìstigu, cumerciali de is Stadus de s.m. s’Urrei de Sardìnnia, G. Maspero Librajo, Cassone Marzorati Vercellotti Tipògrafus, Turinu 1833-1856, torrau a prentai, Bolùnnia, Forni 1977.
Màscimu Pitau, Is topònimus de sa Sardìnnia, s’ita bolint narri e is orìginis, EDES, Tàtari 2011.Arrenatu Podhie, TONARA, Is nòminis de is logus, sa circa in su campu, indàgini istòriga e spricadura linguìstiga, Alfa Edidrixi, Cuartu gennaxu 2010.Olivieru Nioi, LOGUS, micrutopònumus de Nurri, Domus de janas, Abrili 2007.Heinz Jurgen Wolf, Toponumàstiga Brabaxina, Nugoro, Ilisso 1998.
Antoni Casti Duxentus topònimus, liòngiu de Ajò/però, Santu Èngiu 1983.Appuntus pigaus a is letzionis de su Maistraxu de Segundu Livellu de s’Unibersidadi de Castedhu a sa Duchissa: “Apròcius interdisciprinàrius in sa didàtiga de su sardu” de su 2003; a su cursu de su prof. Màuru Maxia, Maneras de bodhiri e lìgiri is nòminis, [de is bidhas]; e de is lìbburus cosa sua:Anglona de su mesutempus, cussòrgias e bidhas, Tàtari 2001;Is nòminis de s’Anglona e de sa bàscia badhe de su Coghinas, Otieri, Cabudanni 2004.Dedegu Corràine, Agenda de Sardìnnia 1980, Editzionis de s’Ìnsula, Nùgoro 1979.A su cursu de su prof. C. Tzedha, Istòria cumparada de sa Sardìnnia e de s’Oropa, e de su lìbburu cosa sua, Is bidhas de sa Gadhura de su mesutempus. Cumérciu, sotziedadi e instidutzionis, Castedhu 2003. Agiorronnamentus cumpretaus cun su trabballu e stùdius personalis de Batore M. apitzus de sa Parte o Curadoria de Orizey-Galtedi, di aici eriseru, e Orosei-Gartedhi diaici oi; e apitzus de is àterus nòminis de is curadorias de Hullastre o Montanea o Trigonia Barbària, oi Ogiasta, ca est in custas làcanas innui issu bivit e trabballat.Àterus nòminis funt stètius pigaus e averiguaus de is lìbburus, e àteras pubrigatzionis, de s’istòrigu de su mesutempus de sa Gadhura,Dionisu Panedha Is nòminis giogràfigus de sa cussòrgia terranoesa, Edidori Delfino, Tàtari 1992. Su Giudicatu de Gallula, Libbureria Dessì, Tàtari 1978.
Totu is fadhinas chi eis agatai in custa prentada de sa "Carta", funt po nexi sceti de mei, ma sighei a circai, averiguai e amanniai su trabballu apitzus de is sangunaus, sambenados, de is cussòrgias sardas.
© RIPRODUZIONE RISERVATA